Nou curs amb més recursos i demandes de més inversió

El curs escolar 2017/2018 va començar ahir amb un notable increment de recursos després de les retallades dels últims anys. Els 1.562.780 alumnes d’aquest any, 2.770 més que l’anterior, tindran 5.514 mestres més gràcies a l’acord a què van arribar al gener els sindicats i el Departament d’Ensenyament, que va permetre ampliar un 8,52% el pressupost del 2017 d’aquesta conselleria. Els principals representants de la comunitat educativa celebren l’augment, però avisen que encara falta molt per recuperar la inversió anterior a les retallades.

“Aquest curs ha trencat la dinàmica de retallades i empitjorament de les xifres dels darrers anys”, admet el sindicat Ustec-STEs, en un comunicat. Ustec valora “positivament” l’augment de recursos, tot i que el considera “encara insuficient”. “Per mantenir la mateixa correlació mestres-alumnes de l’any 2010, moment a partir del qual la inversió educativa va començar a enfonsar-se, caldrien encara 7.000 docents més”, argumenta el sindicat, “i per cobrir totes les retallades que no s’han revertit en caldrien 8.300”. Ustec adverteix, a més, que per “aplicar l’imminent decret d’escola inclusiva, la xifra de professorat i personal de suport educatiu hauria de créixer sensiblement per poder treballar amb ràtios de 15 alumnes amb personal de suport”.

En tot cas, el curs que va començar ahir a totes les escoles de primària i en alguns instituts (els centres de secundària tenen un marge de dies per començar i molts no ho fan fins demà) tindrà un 7,1% més de places que l’anterior, amb 4.714 places de docents noves i l’equivalent a 800 destinades a la millora de les substitucions.

Precisament la reducció del temps que es triga a cobrir una baixa –que es cobrirà de forma immediata si és superior a set dies i des de l’1 de setembre en el cas de les que ja estaven previstes abans de l’inici del curs escolar– ha comportat la primera queixa dels sindicats perquè algunes substitucions no es van fer l’1 de setembre.

L’altre gran punt de disputa entre els representants dels mestres i el govern són les places amb perfils específics, que donen a les direccions dels centres més autonomia a l’hora d’escollir els docents que necessiten per dur a terme el seu projecte educatiu. Ensenyament defensa que aquesta eina potencia l’autonomia dels centres i, per tant, la qualitat educativa, mentre que els sindicats ho veuen com un instrument que obre la porta a l’“arbitrarietat” en l’elecció dels mestres.

Més enllà de l’organització dels recursos humans, en aquest nou curs s’han d’afrontar dos grans reptes de fons. El primer, el de la lluita contra la segregació escolar, una qüestió que ja va ser objecte d’anàlisi per part del Departament d’Ensenyament arran d’uns estudis del Síndic de Greuges i que està pendent de la signatura d’un pacte entre aquestes dues institucions, els agents de la comunitat educativa i els partits polítics. El pacte preveu introduir mesures com ara limitar el nombre de matriculacions fora de termini en els centres d’entorns desafavorits i establir un sistema equitatiu en l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials.

L’altre gran repte és el demogràfic. Els darrers anys, a causa de la baixa natalitat, ha caigut el nombre d’alumnes d’educació infantil (P3) que s’incorporen a les escoles, mentre que ha augmentat el nombre d’estudiants que ingressen a l’educació secundària obligatòria (ESO), també per raons demogràfiques. El govern està buscant fórmules com ara la reconversió d’altres espais en aules per atendre tots els alumnes de secundària sense construir més del que caldria en previsió d’una futura davallada també del nombre d’alumnes d’ESO. Les entitats de la comunitat educativa, en canvi, reclamen que es construeixi tot el que calgui, que s’elimini l’alt nombre de barracons escolars que hi ha i s’aprofiti per reduir les ràtios (el nombre d’alumnes per mestre).

El curs comença també marcat per dos fets d’actualitat. D’una banda, els recents atemptats de Barcelona i Cambrils i, de l’altra, la incertesa política que viu el país. Els atacs gihadistes donaran nous elements d’anàlisi al govern a l’hora de revisar el protocol de detecció de la radicalització islamista als centres educatius (Proderai), mentre que l’eventual creació d’un estat independent a Catalunya activaria la posada en marxa d’un nou model educatiu per al qual hi ha punts de vista i propostes molt divergents.