Aprendre idiomes de franc

El setembre i l’octubre són mesos de bons propòsits: deixar de fumar, fer esport i, naturalment, aprendre idiomes, un objectiu per añ qual la manca de temps i de diners ja no és excusa per no posar-s’hi. Avui en dia, els qui volen aprendre llengües tenen a l’abast una llarga llista d’escoles i acadèmies a què apuntar-se però, a més, la tecnologia els ofereix un munt d’opcions de franc per practicar al seu ritme.

Internet és ple de recursos per aprendre idiomes i, tot i que no poden substituir l’acompanyament físic d’un bon professor, s’hi pot trobar material gratuït, en molts casos interactiu, d’entitats tan prestigioses com ara la Universitat de Cambridge i la BBC. N’hi ha prou de fer una cerca a qualsevol cercador o al YouTube per accedir-hi. Això sí, cal paciència, criteri i perícia per destriar el gra de la palla.

L’aprenentatge d’idiomes també ha irromput en les aplicacions per a telèfons mòbils, que tenen milions d’usuaris a tot el món. La més popular, Duolingo, permet aprendre de franc vuit llengües, entre què el català, i té, segons el seu web, més de 300 milions d’usuaris i prop de 100 milions de descàrregues a Google Play. Busuu ofereix dotze idiomes diferents, té 80 milions d’usuaris i més de 10 milions de descàrregues per a telèfons Android, mentre que Babbel, amb tretze llengües en el seu catàleg, té al voltant d’un milió de subscriptors actius. Tant Busuu com Babbel ofereixen una part dels continguts de franc i una altra per subscripció.

Els qui no vulguin renunciar a l’escalfor humana a l’hora d’aprendre també tenen les seves opcions. A Catalunya, hi ha desenes de grups que s’organitzen per practicar idiomes en modalitat d’intercanvi en una conversa distesa. Ho fan en centres cívics, casals i biblioteques i també en bars.

Un d’aquests grups és el The Friday Language Exchange, que es troba els divendres en un bar de l’estació de França de Barcelona, els dimecres en un del Barri Gòtic i els dijous en un de l’Eixample. La seva responsable, Aina Posa, explica que els divendres s’apleguen de 300 a 350 persones i els dimecres i dijous, entre 70 i 100. “En la primera crida per Facebook que vaig fer, ens vam trobar cinc persones en un bar. El tercer divendres ja vaig haver de buscar un bar més gran”, rememora. A Posa se li va encendre la llumeta de l’intercanvi d’idiomes en tornar a Catalunya després d’haver viscut molts anys fora. “Volia mantenir l’anglès i l’italià”, explica, i va aconseguir refrescar-los sense sortir de Barcelona.

Gràcies a la seva iniciativa i a moltes d’altres de semblants que hi ha arreu de Catalunya, centenars de persones s’apleguen setmanalment per practicar llengües. Segons Posa, es tracta de gent de perfil molt variat: “Des d’estudiants que estan fent un Erasmus, fins a persones de seixanta anys.” La majoria fan intercanvi d’anglès per castellà i viceversa, però també n’hi ha que practiquen alemany, francès, italià, xinès i rus. De gent que vol aprendre català també n’hi ha, “però poqueta”, diu Posa, que hi afegeix que solen ser estrangers que fa molt de temps que viuen a Catalunya. A més d’aprendre idiomes, molts, com Alejandro Morata, han fet bons amics i ha tingut “l’ocasió de sentir diferents accents de l’anglès”. El divendres vinent celebraran els quatre anys del projecte a la discoteca OAK de Barcelona.