“Volem que siguin conscients de la importància d’una alimentació sana”

(Marina, cap de comunicació) Fa cinc anys, en veure que la mainada que venien al restaurant sempre demanaven el mateix (macarrons, patates fregides, pollastre arrebossat...) vam decidir promoure que també optessin per altres plats. Se’ns va ocórrer que ho podíem fer convidant-los a conèixer la nostra cuina i organitzant un taller. (Jordi, cap de cuina) Va ser una idea original, perquè a la comarca no coneixem cap altre lloc que faci tallers d’aquests. (Marina) Vam contactar amb les escoles, amb la idea que no fos una activitat extraescolar, sinó que es fes dins de l’horari lectiu.

(Jordi) El primer any ho vam fer amb mainada del cicle inicial i vam veure que eren massa petits. En la segona edició ho vam fer per als de cicle mitjà perquè poguessin aprofundir més en l’activitat. (Marina) Sí, al principi no sabíem com aniria, però de seguida les escoles van respondre positivament i, a més, l’Ajuntament de Banyoles s’hi va implicar, posant l’activitat a la seva guia de recursos educatius. N’estem molt contents.

(Jordi) Primer de tot, rentar-se les mans. Els expliquem la importància de la higiene i la necessitat de dur la gorra i el davantal. Un cop vestits de cuiners els mostrem la cuina, amb la seva maquinària, els departaments, l’organització...

(Jordi) El que més els crida l’atenció és el fet que els aparells siguin tan grans, comparats amb els de casa seva. Com que partim els grups en dos, mentre uns fan la visita a la cuina, als altres els expliquem la recepta que elaborarem. (Marina) Quan expliquem els ingredients insistim en les propietats de cada un d’ells i situem cada ingredient en la piràmide dels aliments. Per fer-ho fàcil tenim una piràmide de fusta, pintada de colors, on col·loquem cada element. També els donem una fitxa amb les característiques del plat i els passos a seguir, per si després ho volen repetir a casa seva.

(Marina) Sí, ho fem divertit, i intentem ensenyar-los els bons hàbits. “Quantes vegades podem menjar verdura? Quants cops carn?”, els preguntem, i a partir de les respostes anem explicant quins aliments podem menjar més i quins menys.

(Marina) És quan es posen a fer de cuiners. Cadascú té la seva zona de treball, els seus ingredients i els seus estris. En Jordi i una monitora els van guiant. (Jordi) Els diem que sobretot tinguin en compte que mengem pels ulls i, per tant, el plat ha d’acabar tenint una presentació maca.

(Marina) I tant. I és sorprenent perquè es posen a menjar cigrons o ceba, posem pel cas, a les dotze del migdia. I sense manies, res d’“això no m’agrada”, “això no em ve bé” [riu].

(Jordi) Cada edició el canviem, i sempre és a base de verdures, llegums i fruites. Aquest any han elaborat una amanida de cigrons. En les receptes que preparem, alhora que saludables, és fàcil remenar els ingredients. (Marina) Cal dir que, a més dels grups escolars, venen usuaris del centre ocupacional El Puig [dedicat a persones amb discapacitats] per als quals fem un menú especial, ja que són adults.

(Marina). Sí, a classe ja han parlat del que vindran a fer i es preparen preguntes que els agradaria fer a la gent del restaurant. També reforcen els coneixements que tenen sobre l’alimentació. Ens consta que en molts de casos, la mainada posteriorment en parla a casa, amb la família. (Jordi) Això és veritat, perquè tinc un veïns que m’ho han dit: “ahir el nen ens va fer una vinagreta de pastanaga i ens l’hem menjat amb l’amanida” o “aquest cap de setmana la nena ha volgut cuinar”.

(Marina) És difícil de saber-ho. Segur que hi ha influït, poc o molt. Però nosaltres pretenem que el valor d’aquesta activitat vagi més enllà d’aconseguir que les famílies dels nens passin pel restaurant Vora Estany. Creiem més en valors com ara conscienciar de la importància de l’alimentació sana o difondre la tasca que no es veu d’un restaurant, per tal de donar prestigi a oficis com els de cuiner o cambrer.