Educació

A. CORREA I J.CALVO

INTEGRANTS DE L’EQUIP DE COORDINACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ IEARN-PANGEA

“Les noves tecnologies democratitzen el coneixement”

Estudiants i docents de més de 140 països estan connectats a través de la xarxa iEARN, que celebra trenta anys, amb activitats com la conferència Mediterrània que es fa a Badalona del 4 al 6 de juliol

La xarxa International Education and Resource Network (iEARN) celebra trenta anys. Com ha evolucionat l’organització?
[Albert Correa] Ha canviat moltíssim. Vam començar amb el fax i hem passat per totes les etapes tecnològiques, i en alguns aspectes hem estat pioners. Recordo una videoconferència amb el Toni Soler l’any 1993, que era com de ciència-ficció, i ara amb Skype és el més normal. L’any passat, en la conferència de Marràqueix vam aprendre sobre la realitat virtual i el 360. Som una xarxa d’intercanvi d’informació i projectes. Una companya dels Estats Units ens ha ofert una càmera 360 i estem experimentant. Treballem en un projecte de tours virtuals que es diu El meu carrer, per conèixer història local i compartir-la amb geolocalització. [Joan Calvo] Al principi tenia més importància, la tecnologia; ara s’ha normalitzat i s’ha tornat invisible i ja gairebé és una excusa. El més important són els projectes i la metodologia.
Els projectes han canviat?
[J.C.] S’han modificat i adaptat a les eines. Treballem molt el llenguatge. Alguns projectes tenen més de vint anys i hi hem afegit nous elements. Ara estem plantejant-nos fer servir jocs com el Minecraft. [A.C.] Hem alineat els projectes amb els objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU. No es tracta només de fer servir les darreres tecnologies, sinó que les apliquem a un objectiu concret.
Introdueixen les noves tecnologies a l’aula?
[J.C.] Fem projectes telemàtics en xarxa. L’avantatge és que no són per fer a dintre de les aules sinó que la classe surt de l’escola. Podem col·laborar amb alumnes de Taiwan, del Perú...
Com es connecten?
[A.C.] A través del correu electrònic, també tenim un fòrum internacional de la xarxa iEARN i el contacte personal en les trobades internacionals.
Troben interessos compartits?
[J.C.] Els neguits i interessos són els mateixos a tot arreu. El que sí que varia són els recursos. Les noves tecnologies democratitzen el coneixement. [A.C.] Molts cops no cal molta tecnologia o molt cara. Hi ha exemples de robòtica amb material reciclat. La tecnologia simplifica les coses i posa a l’abast dels nanos uns recursos que d’una altra manera seria molt complicat que tinguessin. És molt enriquidor per a ells compartir la forma de fer les coses amb l’altra punta del món. Alguns alumnes d’aquí es van sorprendre en saber que en una escola de Taiwan els estudiants escombraven l’aula després de les classes perquè no tenen servei de neteja, els va impactar.
Les escoles estan preparades per als reptes tecnològics?
[A.C.] Cada centre és un món. Hi ha escoles que hi creuen més. El nivell d’atenció i motivació dels estudiants amb una eina o amb una altra canvia bastant. No és una qüestió tant de tecnologia com de metodologia. Es pot engrescar els alumnes sense tecnologia però amb una bona metodologia. [J.C.] El model de les classes magistrals és còmode per al professor però molt limitat. La nostra feina és més de guiar, acompanyar i orientar.
Està prou estesa aquesta actitud entre els docents?
[A.C.] S’avança a poc a poc però ara es comencen a veure els resultats. Es milloren destreses com ara la cerca d’informació i la contrastació perquè sigui fiable. L’únic problema són els docents que pensen que participar en aquests tipus de projectes és més feina. Es pot complir amb el temari fent un projecte basat en els objectius curriculars.
La xarxa la formen 140 països. Hi ha grans diferències?
[A.C.] Sí, encara hi ha diferències. Tothom participa dins de la xarxa però no en tots els països està implantada igual.
Els països més rics hi estan més implicats?
[A.C.] No té res a veure. Hi ha països africans que desenvolupen projectes interessants. [J.C.] A Mali, per exemple, estan fent un projecte molt interessant amb un mòbil i poca cosa més. Tunísia i el Marroc també fan coses potents. L’objectiu de la conferència a Badalona és posar projectes en comú amb països europeus.
Per què han triat Badalona?
[A.C.] Per una qüestió logística. Tenim la seu a Callús i buscàvem un municipi amb sensibilitat a tocar de la Mediterrània. Badalona és la ciutat on ha nascut Open Arms. A més, l’Ajuntament ha cregut en la nostra filosofia de treball.
Quin és l’objectiu?
[J.C.] Volem estrènyer llaços perquè tenim coses en comú.
D’aquesta conferència en sortiran projectes nous?
[J.C.] Aquesta és la idea. Quan s’està cara a cara és més fàcil generar nous projectes i crear vincles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Societat

La Barceloneta no fa net

Els veïns del barri mariner barceloní es mobilitzen un estiu més, i ja n’encadenen quatre, per denunciar la degradació de l’entorn

El govern de Colau intenta aplacar el malestar reforçant la neteja o les ràtzies policials

barcelona
 

Actuacions de millora al nucli de la Creueta de Quart

quart
 
Moments estel·lars de l’interior

La paret i la por

el pasteral
 

Les cuines surten diumenge als carrers del Barri Vell de Girona

girona
 

Formen gairebé 8.000 persones amb el pla Incorpora

barcelona
 

El Nàutic de Sant Feliu prepara la futura concessió

SANT FELIU DE GUÍXOLS
 

L’alcohol és la droga que reclama més tractaments

barcelona
 
AGUSTÍN JORDÁN
MESTRE D’AIXA

“S’ha perdut l’amor per mantenir un vaixell de fusta”

arenys de mar
 
societat

Premis de les festes de Sants