El mòbil, regulat sense prohibició

Regular sense prohibir. Aquesta és la resposta de docents i experts a la qüestió de la presència dels telèfons mòbils a les aules. Aquesta mateixa setmana, el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, ha anunciat que ha sol·licitat al Consell Escolar de Catalunya l’elaboració d’un informe sobre les bones pràctiques dels centres en l’ús del mòbil a l’aula. Es vol detectar i visibilitzar usos innovadors i d’èxit que es puguin traslladar a diferents contextos educatius i que al mateix temps assegurin l’equitat i l’èxit de tots els alumnes.

Des del respecte a la diversitat de cada centre, la majoria de la comunitat educativa coincideix amb la petició del conseller que seria positiu que existís un marc normatiu general que evités la creació de greuges comparatius. Tot i que l’ús del mòbil entre els més joves a les escoles és una qüestió que fa temps que aixeca controvèrsia, el debat ha tornat a posar-se sobre la taula aquest curs per la prohibició que n’ha fet l’Estat francès.

Arran d’aquesta normativa, el govern espanyol va anunciar la intenció d’estudiar si cal seguir els passos de l’Estat veí, una proposta que queda ben lluny dels plantejaments que es fan des de Catalunya. El conseller Bargalló assegura que l’objectiu de la Generalitat és que el curs vinent es faci “un pas endavant en l’ús de tecnologies mòbils com a eina educativa i com a eina de millora de sistema, i això vol dir adequar-ne l’ús a la realitat de cadascuna de les escoles”. A més, manté que, si hi ha nou pressupost, “hi haurà nous recursos per a l’ús didàctic de les tecnologies mòbils”.

A hores d’ara cada centra regula quin ús se’n fa i fixa el criteri en el seu reglament intern, un sistema que té el suport de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac). “Seny” és una de les paraules més repetides entre els docents, que se centren a destacar els usos positius dels mòbils a les aules, sobretot en els nivells més avançats. Santiago Moll, professor de secundària i autor del llibre Empantallados, una guia per a pares amb fills digitals, reclama una regulació amb pautes clares i posa com a exemple l’institut Badalona VII, on imparteix classes de llengua i literatura castellanes. “Hem alliberat els passadissos de mòbils”, explica, i hi afegeix que en els cinc minuts de pausa entre classe i classe ni alumnes ni professors el poden fer servir. El repte és que els estudiants passin tres hores sense mirar les pantalles i aprofitin per parlar entre ells i que la recompensa sigui poder utilitzar el mòbil a l’hora del pati.

Moll només veu connotacions negatives en el fet de prohibir. “La prohibició és el camí més fàcil però podria ser una mala decisió”, assegura, i reivindica el seu ús amb naturalitat a l’aula com a instrument d’aprenentatge. “La tasca del professor és supervisar”, diu. En aquest sentit, Enric Gil, docent de filosofia al col·legi Sant Andreu de Badalona i professor col·laborador de competències TIC a la UOC, remarca la necessitat de fer “pedagogia” amb l’ús del mòbil i no deixar perdre les oportunitats que ofereixen aquests dispositius. Ell l’utilitza amb els seus alumnes per participar en debats virtuals des de Twitter i per resoldre qüestionaris amb aplicacions. Valora la necessitat d’obrir una reflexió sobre les xarxes en la comunitat educativa per abordar els potencials i els perills, com es fa al seu centre.

Miquel Àngel Prats, investigador de la Universitat Ramon Llull i professor especialista en tecnologia educativa, reconeix el paper del docent com a referent per als alumnes i moderador de l’ús del mòbil. “El secret és saber dosificar-lo”, assegura. Per això, explica, és necessari que els mestres tinguin una bona formació tecnològica i evitin veure els dispositius com una amenaça. “La tecnologia es converteix en invisible si la classe interacciona”, manté.