Educació

El decret dels menjadors no té encara data d’aplicació

Educació manté el procés participatiu per obtenir el màxim consens i renuncia a fer-lo entrar en vigor el curs vinent

Les AMPA, sindicats i entitats temen una privatització i volen una millor regulació

El decret que ha de regular els menjadors escolars no entrarà en vigor el curs vinent, ja que el Departament d’Educació no ha posat data de finalització al procés participatiu mitjançant el qual vol recollir aportacions de tota la comunitat educativa i buscar el màxim consens per a una modificació que s’ha trobat amb el rebuig d’associacions de mares i pares (AMPA), sindicats i entitats. La previsió inicial era que les modificacions en la contractació i gestió dels menjadors escolars es comencessin a aplicar el curs 2019/2020, però el departament vol mantenir obert el procés participatiu, en què hi ha implicats diferents actors de la comunitat educativa i les empreses, i tot i que la voluntat és posar en marxa el decret al més aviat possible no s’ha concretat cap data. No serà, en tot cas, el curs vinent, perquè l’avantprojecte s’hauria hagut d’aprovar el mes passat i superar els sis mesos mínims que necessita la tramitació per arribar a temps al nou curs.

La regulació actual dels menjadors escolars data del 1996, prèvia a la llei d’educació i a la llei de contractes del sector públic. L’actual conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha decidit posar fil a l’agulla esperonat sobretot per la nova llei de contractació, que trasllada la directiva europea sobre contractació pública. Per molt que el menjador el paguin les famílies, “tot el que passa a l’escola és responsabilitat de l’administració i la llei obliga que hi hagi un contracte públic”, assenyalen des d’Educació. A Catalunya hi ha prop de 2.000 menjadors. Un terç els gestionen els centres, un terç els ajuntaments i consells comarcals i el terç restant, les AMPA, que en un 90% dels casos contracten el servei a empreses.

A banda d’unificar el batibull de contractacions i donar-li la seguretat jurídica de la llei, el nou decret planteja el menjador escolar com un servei educatiu. Una concepció amb la qual les AMPA estan d’acord, però la federació que les agrupa (Fapac) tem que el futur decret pretén privatitzar i externalitzar tant els menjadors com les activitats extraescolars i el servei d’acollida. La Fapac assegura que Educació està esperant que el Parlament tramiti el projecte de llei de contractes de servei a les persones per fer possible l’eventual privatització, i alerta que es reunirà amb els partits per evitar que s’aprovi aquesta llei.

SOS Menjadors, que agrupa famílies, sindicats i entitats, s’oposa al decret perquè vol “un marc regulatiu amb estatus de llei que garanteixi un model integral del temps de migdia que tingui en compte necessitats pedagògiques i alimentàries que avui dia no estan garantides”, a més d’implantar un accés universal i gratuït.

LA XIFRA

1.989
menjadors
escolars hi ha a Catalunya, gestionats pels centres, les AMPA i els ajuntament i consells comarcals.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

“Luter tenia dos odiats: el papa, l’anticrist, i els jueus”

Barcelona
PERE BONET
DIRECTOR EXECUTIU DE LA CÀTEDRA DE SALUT MENTAL DE LA UVIC-UCC I ALTHAIA

“La comunitat ha de fer seva la responsabilitat en salut mental”

Vic
RAMON FONT
PORTAVEU D’USTEC-STES

“Cal una xarxa educativa pública i única”

Barcelona

El govern planteja al taxi una treva en el conflicte

barcelona
Societat

Mig miler de persones exigeixen que l’Estat deixi salpar l’‘Open Arms’

Societat

Barcelona estrena el primer Centre LGTBI de Catalunya

L’APUNT

Salvini crea escola també a l’Estat

El moviment feminista planta cara

barcelona

Un nou naufragi al centre del Mediterrani deixa 117 morts i sols 3 supervivents

ROMA