FABIAN MOHEDANO
PRESIDENT DEL CONSELL CATALÀ DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
“L’orientació és clau per impulsar i prestigiar l’FP”
“Avui es crea la comissió rectora de la formació professional, que ha d’analitzar què falla i equilibrar l’oferta territorial”
“El biaix de gènere és alarmant, volem crear beques dirigides a les noies que fan cursos industrials”
Home de consensos
Fabián Mohedano és el gran promotor de la reforma horària a Catalunya, però també destaca la seva activitat en el món de l’escoltisme i la política. Crític amb el PSC, va passar a les llistes d’ERC en les eleccions del 21-D i avui és diputat i president del Consell Català de l’FP. Assegura que, per allà on passa, busca sempre el màxim consens.
Hi ha una entesa històrica entre els departaments de Treball i d’Educació
Ara que l’economia s’està reactivant, són nombroses les empreses que asseguren que rebutgen comandes o aturen els seus plans de creixement perquè no troben personal. “El drama del nostre sector és que, com que la formació professional no està prestigiada, sobren arquitectes i falten paletes”, assegurava fa pocs mesos a aquest diari Josep Gassiot, president del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques, en línia amb molts altres empresaris consultats. Avui es crea, per fi, la comissió rectora de la formació i la qualificació professionals, organisme participat pel govern i els agents socials, que ha d’analitzar què falla, idear estratègies per millorar i prestigiar el sistema i equilibrar l’oferta de cursos en l’àmbit territorial, entre d’altres. Es comença així a desplegar la llei de formació professional, aprovada el juny del 2015. “Com a govern assumim que arriba una mica tard”, ha assegurat recentment l’actual president del Consell Català de la Formació Professional, Fabián Mohedano.
Dir que arriba una mica tard no és un eufemisme, tenint en compte que parlem de gairebé quatre anys?
Assumim la responsabilitat. D’acord que hi ha hagut un període una mica estrany, d’impossibilitat de l’acció política amb el 155, però no tot és 155. El problema també és que va costar tant aprovar la llei que les parts van acabar molt desgastades. I, malauradament, hi ha hagut una certa llunyania de posicions entre els dos principals socis, els departaments de Treball i d’Educació, que són els que tenen les competències.
I aquestes diferències entre departaments s’han reduït?
Actualment hi ha una entesa històrica, que no havia existit mai, entre els consellers Josep Bargalló i Chakir el Homrani. El responsable de Treball ha estat usuari de l’FP, a l’empresa on treballava es va veure afectat per les mancances del sistema i per això té molt clar que aquest tema és prioritari. I Bargalló ha afirmat que l’FP no ha de ser escolar, sinó professionalitzadora i, per tant, ha d’estar més a prop de l’empresa que no del sistema educatiu. I això que ho digui un conseller d’Educació és una gran novetat.
Com solucionar el gran problema de base, la falta de vocacions?
Una de les funcions de la comissió rectora que s’acaba de crear, clau per millorar i prestigiar l’FP, serà la d’establir els criteris d’orientació i acompanyament al llarg de tota la vida, dels 6 als 99 anys. Molt important: hem d’explicar als nens què són els oficis. La imatge que encara tenen moltes persones és que si estudien FP estaran fent treballs de càrrega i tindran sempre les mans brutes, i no és així. També cal que els pares i els professors canviïn la percepció de la formació professional.
Com fer-ho?
Hem de fer que els professionals entrin a les aules i els nens i professors, a les empreses.
Sobretot les nenes...
Estem preparant una ordre per contrarestar l’alarmant biaix de gènere en els estudis industrials. Estem avançant i estem treballant per aconseguir l’equitat en les cúpules directives, però vas a la base i ha baixat el nombre de noies que fan estudis industrials. Ens plantegem, per exemple, un sistema de beques que retorni a les noies el preu de la matrícula al final dels estudis.
Els sindicats denuncien que es tanquen places que fan molta falta en nuclis industrials amb poca població, com ara cicles formatius industrials de ciències, tecnologia o enginyeria.
Tots els nois volen estudiar graus esportius, potser perquè hi ha molts altres cursos que els podrien interessar però que no coneixen. Falla, de nou, l’orientació. La comissió rectora també farà el mapa de tota la formació per localitzar els gaps entre oferta i demanda i mirar si en un territori hi ha molta formació de fusta i en un altre no, per exemple.
Sembla mentida que en aquests quatre anys, des de l’aprovació de la llei, no s’hagi fet aquesta anàlisi.
És increïble, de fet, que en 20 o 40 anys no s’hagi fet. També anem molt enrere en el tema de les qualificacions professionals. A Dinamarca és impossible trobar un carnisser sense el carnet de qualificació professional. A Catalunya, un 46% dels treballadors estan sense qualificar, quan la Unió Europea ha determinat que, el 2025, aquesta xifra no pot superar el 14%. Hem de fer un sistema àgil i flexible perquè les persones puguin certificar habilitats i coneixements i així millorar la seva autoestima, ocupabilitat i les seves condicions laborals.
Els estudis demostren que la formació professional dual millora en 20 punts (fins al 70%) la inserció laboral. Com ampliar els centres que l’ofereixen?
Aquí, l’FP dual representa un 10% del total, mentre que la mitjana europea és del 40% i a Alemanya i Suïssa arriba al 60% i al 80%, respectivament. A Catalunya necessitaríem 40.000 empreses per arribar a les xifres d’Alemanya. Hem d’explicar millor els beneficis, treure la por de contractar...
I fer-ho fàcil a les pimes. Expliquen que en una empresa amb un gerent i 3 o 4 treballadors, el problema és que no tenen mans ni temps per fer de tutors dels alumnes.
Efectivament. Per això ens estem plantejant que pugui haver-hi un tutor per a diverses empreses. Conec casos de companyies amb 10 o 12 treballadors, ja grans, on l’arribada d’un noi jove, amb idees, revoluciona la companyia. Hem de regirar el mitjó i fer que no es vegi només la part negativa de la formació professional dual, com ara la burocràcia i la càrrega de feina dels tutors, sinó que es valori com una oportunitat per reimpulsar els equips de treball i el negoci.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
