Educació

EDUARD VALLORY

DIRECTOR D’ESCOLA NOVA 21

“La selectivitat no pot ser l’objectiu de l’aprenentatge”

Escola Nova 21 lidera un procés de canvi del sistema educatiu que el Departament d’Educació s’ha compromès a assumir

El sistema d’avaluació, el trencament de primària i secundària i la selectivitat dificulten l’ensenyament competencial

Cal reformular el sistema perquè el centre educatiu assumeixi l’educació innovadora

La veu de la Unesco
Eduard Vallory presideix des del 2014 el Centre Unesco de Catalunya, des d’on treballa per promoure els valors de l’educació, la cultura i la pau d’aquesta organització. És doctor en ciència política, màster en ciències socials, diplomat en alta direcció d’empreses i llicenciat en filosofia i en periodisme. Ha desenvolupat part de la seva carrera professional als Estats Units i va ser cap del gabinet del conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació Andreu Mas-Colell. Dirigeix Escola Nova 21 des del 2016.

L’aliança Escola Nova 21 es va crear el 2016 per respondre a la crida de la Unesco per millorar l’educació. En formen part el Centre Unesco de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, la UOC, la Fundació La Caixa i la Diputació de Barcelona.

Com neix Escola Nova 21 i amb quin objectiu?
Escola Nova 21 és una aliança de tres anys que té com a objectiu impactar a la societat catalana per discontinuar un model educatiu que no respon a les necessitats de la societat. L’informe Delors del 1996 ja deia que s’havia d’aprendre a l’escola la capacitat per conviure i desenvolupar les capacitats plenes, i per fer això calia canviar la forma en què s’aprenia. El 2015 es van aprovar els objectius del desenvolupament sostenible, l’agenda del 2030 de les Nacions Unides. Quan ens preguntem com donar resposta a un entorn d’incertesa no podem segregar un tema d’un altre.
Quin paper hi té l’educació?
Un dels objectius és l’assoliment d’una educació inclusiva i de qualitat al llarg de tota la vida per a tothom. Equitat i qualitat. Per aconseguir aquest objectiu es necessiten dues grans coses: articular polítiques públiques, del món empresarial i de la societat civil per abordar aquests objectius i capacitar les persones perquè puguin donar-hi resposta. No es pot capacitar les persones perquè donin resposta a aquests reptes si no transformes la manera en què aprenen.
I aquí entra Escola Nova 21?
Sí.
La Unesco explica que perquè el canvi es faci es necessiten aliances amb la societat civil, el món professional i l’administració, i nosaltres creem una aliança. El canvi no es dona perquè hi ha una sèrie de circumstàncies que no ho fan possible: com es formen els docents a la universitat i com se seleccionen; els sistemes d’avaluació, que ha de ser global i formativa, no pas qualificadora com és ara; la separació de primària i secundària; la selectivitat com a objectiu; l’estructura molt poc flexible de la funció pública, que impossibilita que els centres educatius tinguin projectes educatius propis...
Algú ha de liderar el procés de canvi?
Exacte. El Centre Unesco i la Fundació Jaume Bofill ja feia un temps que treballaven en aquest entorn i vam agafar 25 centres educatius que estaven ja treballant en aquesta direcció. Vam voler impulsar un programa que ajudés altres centres que es volguessin moure cap al model d’aprenentatge actiu i vam obrir una convocatòria a 200 centres als quals orientaríem per al canvi. D’aquests 200 faríem una mostra de 30 centres amb els quals desenvoluparíem un procés de canvi intensiu. Quan vam fer l’anunci el 2016 vam tenir 500 centres i això va fer que, en comptes de centrar-nos en els 30, creéssim 60 xarxes territorials per introduir l’aprenentatge entre iguals vinculant-hi el món local.
Quin percentatge del total és ara escola innovadora?
No m’atreveixo a parlar de percentatge però sí a dir que el currículum obligatori al nostre sistema educatiu parla del desenvolupament de competències com a objectiu principal des de fa més d’una dècada i això no és majoritari. No és un problema de limitació de les escoles sinó de capacitació del professorat. Si la universitat forma el professorat amb una lògica no competencial i se seleccionen amb exàmens memorístics, que són les oposicions, com volem llavors desenvolupar les competències?
El Departament d’Educació vol liderar aquest procés de transformació a partir del 2020. Com veu la possibilitat real d’implantar-lo?
El procés de canvi que nosaltres hem plantejat respon estrictament a la normativa que avui és obligatòria per a tot centre educatiu. Això no depèn de nosaltres, depèn de la política pública. Si entenem que l’educació és un bé comú i que qualsevol infant ha de tenir un dret equivalent a trobar en qualsevol escola aquesta experiència d’aprenentatge, a partir d’aquí és quan es dona la prioritat, perquè els anys passen ràpidament.
S’haurà d’ajudar molt els centres i el professorat per fer aquest canvi. Com s’abordarà?
Cal un procés de reorientació del sistema. El mestre ha de formar part d’un equip i cal desenvolupar el centre com a subjecte, la seva autonomia, la capacitat de crear comunitat, per la qual cosa cal estabilitzar la plantilla. Això és un canvi de paradigma molt gran, perquè en comptes de fer accions formatives destinades al mestre aïllat s’han de fer perquè el projecte educatiu doni resposta.
La divisió de primària i secundària marca un ritme diferent...
Hi ha un element molt important: la selectivitat. Un percentatge molt important de la selectivitat no respon a models competencials, i la selectivitat no pot continuar sent l’objectiu de facto d’aprenentatge. Hi ha una responsabilitat gegant de la selectivitat que com a societat hem d’afrontar.
Tenen algun referent internacional d’un procés de transformació com el que impulsen?
Ens hem inspirat en models diferents, amb experiències a Nova York, Estònia, Letònia, Andorra, però no hem visualitzat cap societat que hagi articulat una aliança entre societat civil, escoles i administracions tan intensa com la nostra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Deu anys de Facultat de Medicina a Girona

girona
JOAN SAN
DEGÀ DE LA FACULTAT DE MEDICINA DE LA UDG

“Tenim un Ferrari i l’estem mantenint”

girona
RAMON BRUGADA
PRIMER DEGÀ DE LA FACULTAT DE MEDICINA

“Ja no cal recordar tota la informació”

girona

Es dupliquen les agressions LGTBI-fòbiques

barcelona

Les AMPA es concentren a Lloret per reclamar un millor tracte d’Educació

lloret de mar

Pacte contra la Segregació Escolar

Barcelona

Concurs per aconseguir un port més intel·ligent

Barcelona
YASSINE BOUALLALA
PROFESSOR ASSOCIAT DE LA DE TURISME A DE UNIVERSITAT DE GIRONA I EMPRENEDOR

“Apostem pel talent jove, la creació, la innovació”

Girona

Duran al ple una declaració sobre el pla de Sant Narcís

girona