Educació

El fracàs a l’ESO de Figueres, molt per sobre de la mitjana

El nou pla local d’infància i adolescència (PLIA) descriu l’estat actual de l’educació

Esbossa també les línies estratègiques que s’hauran de seguir fins l’any 2023

L’escolarització als 17 anys va baixar fins a 14 punts en 3 anys
El 31,9% dels infants de la ciutat reben ajuda alimentària

Figueres ha sofert profundament les conseqüències de la crisi econòmica, amb un empobriment dels seus ciutadans, que estan, en un 47,8 %, en risc de pobresa i exclusió social. En l’ensenyament, els índexs d’alarma es mostren paral·lels a l’empobriment que radiografia la pobresa a Figueres el 2017. Són molts els indicadors que, per diversos factors, en algun o altre aspecte estan lligats a la transformació de la població resident a la ciutat.

La ciutat ha crescut en més d’11.000 habitants entre el 2000 i el 2017, un creixement poblacional molt més pronunciat (35%) que el de la mitjana catalana (22%). El padró també detecta que l’increment relatiu del nombre d’infants i joves d’entre 0 i 18 anys ha estat lleugerament superior al de la població general.

El percentatge de població estrangera era del 5,4% l’any 2000 i ara és superior al 26%. En un context de declivi econòmic, els resultats acadèmics també se’n ressenten. Així, les dades (aquestes són del curs 2015-2016) posen de relleu que el percentatge de joves que no es graduen en ESO era a Figueres superior al 20%, una dada considerablement per sobre de la mitjana de la comarca –on era del 16,5%–, de les comarques gironines –del 14,9%– i de tot Catalunya –del 13,2%–. A més, la taxa d’escolarització als 17 anys (el primer any en què no és obligatòria) era el 2015 (darrera xifra disponible) del 62,1%, un percentatge que era gairebé del 76% només tres anys abans. Un descens, sens dubte, alarmant. Una altra de les dades estadístiques rellevants que palesen l’alta vulnerabilitat d’infants i adolescents i les seves famílies a Figueres és el 31,9% d’infants de la ciutat que van ser receptors d’ajuda alimentària, un indicador que posat en context encara ho deixa més clar: la mitjana catalana és del 8,1%.

Totes aquestes són xifres que estan recollides en l’apartat de diagnosi del pla local de la infància i l’adolescència de Figueres (PLIA) que es va validar fa algunes setmanes. Aquest PLIA es posarà en marxa des del principi d’aquest mandat que ara comença i estableix les línies estratègiques en matèria d’educació per a un termini de quatre anys.

Núria Galimany, regidora responsable d’Educació, Infància, Joventut, Acció Cívica i Drets Civils fins al final del mandat passat, expressava el convenciment que aquest PLIA és “imprescindible” per donar continuïtat a l’anterior, la vigència del qual es va expirar el 2016.

El document estableix les línies estratègiques de les actuacions municipals dirigides a infància i adolescència i “es fonamenta en els principis d’enfocament de drets, lluita activa contra les desigualtats, reconeixement de la diversitat, perspectiva de gènere i corresponsabilitat i transversalitat”. “El pla ha de servir –assegura Galimany– per facilitar un marc comú de treball en pro dels drets de la infància i l’adolescència.” En el PLIA, després del recull de les dades més rellevants amb relació a la situació sociodemogràfica i educativa, s’estableixen els reptes principals que a partir de les diagnosis i el treball de camp s’han identificat. Finalment es fa una proposta temporal i organitzativa per a la implementació del pla.

LES XIFRES

20,2
per cent.
Percentatge de joves que no arriben a graduar-se en ESO a Figueres. La mitjana catalana és del 13,2.
62,1
per cent .
Taxa d’escolarització als 17 anys el 2015, quan l’any 2012 era de gairebé el 76%.
11.000
habitants.
Per sobre d’aquesta xifra és el nombre d’habitants que ha guanyat Figueres des del 2000.

L’aplicació serà vigilada

En l’aprovació del PLIA fet en el darrer ple del mandat passat de l’Ajuntament de Figueres, es va validar també la creació d’un òrgan de control, que és la taula de seguiment i que es reunirà periòdicament. La formen la cap del servei d’Educació, Dolors Sàcera; el cap del servei de Benestar Social, Josep Rovira; el cap del servei de Joventut, Ferran Campistol, a banda del regidor o regidora d’Educació de l’Ajuntament.

En el moment d’aprovar-se, la regidora Núria Galimany –en aquell moment no adscrita, ara de Junts x Figueres– va mostrar la voluntat que participessin a la taula regidors delegats pels diferents grups.

Tant el portaveu del PSC , Pere Casellas, com el de la CUP, Toni Garcia, com la d’ERC, Maria Perpinyà, van reconèixer l’esforç fet per la regidora Galimany a l’hora de fer sortir a la llum el pla local. Els tres, amb matisos diferents, van voler anar més enllà i van apuntar que era un “bon punt de partida”. De fet, cap regidor del ple va votar en contra del text.

El PLIA, un marc teòric aprovat per a quatre anys

Joan Puntí

Núria Galimany ha impulsat el pla local d’infància i adolescència (PLIA) en les seves dues etapes al govern. Quan ella no hi era perquè Unió va marxar del govern amb Marta Felip. El PLIA nou dona continuïtat al que va caducar el 2016. Fruit d’aquell primer PLIA, es van crear accions que, a parer de Galimany, són exemple d’èxit, com són ara els espais familiars, llocs on mares, pares i nadons s’interrelacionen amb ajuda de llevadores i educadores. També són un exemple dels avenços els tallers d’estudi assistit. “En tenim una xarxa molt potent, al Sant Pau, al Dalí, al Parc de les Aigües o al Pous i Pagès, al Cusí, a l’Amistat, al Xirau, al Creu de la Mà, a l’Oficina Jove Fem o al Pallach”, destacava Galimany, que els definia com a fruit “d’una bona coordinació de les nostres polítiques públiques en l’àmbit de la prevenció, la promoció, la participació i la protecció de la infància a l’adolescència”.

La redacció del nou PLIA ha estat fruit “de la participació massiva de la comunitat educativa de Figueres”. Les dades que han teixit la diagnosi han estat extretes de diversos estudis recents, des de la Radiografia de la Pobresa. Mapa de Vulnerabilitat, i de l’estudi de l’exalcalde Joan Armangué “Figueres, l’est de la ciutat: la crisi eixampla la bretxa econòmica i social” publicat als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos.

Els reptes identificats s’exposen per a cadascun del àmbits de treballs com són ara l’educació formal, l’educació en el temps lliure, l’espai públic i la mobilitat, la salut i l’àmbit familiar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Catalunya serà el primer laboratori de 5G obert d’Europa

Barcelona

Plens de tràmit a Barcelona sobre habitatge i seguretat

barcelona

La gegantessa serà la imatge de les Festes del Tura d’Olot d’aquest any

Olot

Commemoració dels cinquanta anys dels Focs de Blanes

bLANES
Absolta perquè no li van notificar bé la multa

Absolta perquè no li van notificar bé la multa

girona
la crònica

Una estrena lluminosa

Membre de la Comissió Tècnica del Concurs de Focs

Pressió ciutadana per tancar Hinojosa de forma cautelar

sarrià de ter

Més de 12.000 mediacions a l’hospital de Palamós

PALAMÓS

El Homrani esmena la plana a Batlle

barcelona