L’escola concertada diu prou

Els nous decrets d’admissió d’alumnes i de concerts educatius han acabat la paciència de l’escola concertada. A la presentació de prop de 275.000 al·legacions contra els dos decrets en conjunt ahir es va sumar la compareixença conjunta de les quatre patronals del sector per carregar contra la normativa que prepara el Departament d’Educació per distribuir de forma equitativa l’alumnat i contra el baix finançament del sistema. Els representants de l’Agrupació Escolar Catalana, Eva Salvà; de la Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya, Josep Ragull; de la Federació Catalana de Centres d’Ensenyament, Jordi Garcia, i de la Federació Escola Cristiana de Catalunya, Miquel Mateo, van expressar la seva decepció pels atacs que, van dir, perceben cap a un model d’escola que presta un servei públic i que veuen avalat pel Pacte Nacional de l’Educació, del 2006.

Els portaveus de les patronals van denunciar incompliments del pacte sobretot pel que fa al finançament, “que és un motiu de segregació perquè moltes famílies no poden pagar les quotes”, va denunciar Salvà. Unes quotes “tan voluntàries com imprescindibles”, segons Mateo, per poder mantenir uns centres en desigualtats de condicions respecte de la pública, van destacar. Com a exemple van assenyalar els 2.650 euros per alumne i any amb què es dota la concertada, molt per sota dels 4.800 aproximats de la pública. Un desequilibri que, van denunciar, no solucionarà el nou decret de concerts, que valora en 145 milions l’aportació necessària a la concertada per dotar-la de 1.817 docents més, millorar les despeses de funcionament dels centres i incrementar les hores del personal necessari per escolaritzar l’alumnat amb necessitats específiques de suport. Garcia va afirmar que les escoles “fan mans i mànigues” amb els pressupostos, nodrits en bona part per les quotes de les famílies, per cobrir el suport dels alumnes que ho necessiten. “Però el pressupost de la Generalitat del 2020 no preveu cap ajut i és 55 milions inferiors a l’executat del 2019”, va dir Mateu.

Tots quatre van denunciar que els nous requisits dels decrets, que preveuen la possibilitat de tancar grups abans de la preinscripció, posen en perill la viabilitat d’entre el 30% i el 40% de les concertades. I van anunciar que “estudiaran mesures” si es manté la redacció dels decrets. No van concretar-ne cap. “Tenim voluntat de seguir negociant”, va declarar Ragull.