Davallada de la mobilitat internacional universitària

Ho va anunciar la Comissió Europea (CE), però les universitats catalanes ja s’ho esperaven: la mobilitat internacional estudiantil experimentarà una forta davallada aquest primer quadrimestre. Tot i que encara no té xifres de quin serà l’impacte de la pandèmia en el curs 2020/2021, sí que avança que es reduirà el nombre d’estudiants que faran un Erasmus. La incertesa per l’evolució de la pandèmia i les restriccions de mobilitat que ja s’imposen ara als diversos països de la Unió Europea han provocat que molts estudiants universitaris no hagin tingut l’opció de marxar a una universitat estrangera dins del marc del programa Erasmus, o bé que l’hagin rebutjat. Concretament, segons dades de la European University Foundation, poc més d’un 60% de les universitats esperen rebre estudiants internacionals físicament aquest curs. És per això que la CE proposa als alumnes l’alternativa de fer els Erasmus de forma virtual, sigui totalment o parcialment. Aquesta opció, però, no presenta el factor vivencial d’una estada a l’estranger, com la descoberta de la cultura, l’aprenentatge de la llengua o les amistats internacionals. A més, tampoc no es preveu cap subvenció per a la modalitat virtual, com sí que en té l’Erasmus presencial.

Les universitats catalanes enguany també rebran menys estudiants internacionals que en els cursos anteriors. Tot i que totes les universitats han ofert la possibilitat de rebre estudiants i que han adaptat l’oferta docent a la situació actual, molts estudiants han decidit no viatjar per no exposar-se als riscos de la pandèmia. Segons el vicerector de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Màrius Martínez, “la incertesa per la pandèmia i les restriccions en les universitats de destí” són la causa principal d’aquesta davallada de la mobilitat, que, en el cas de la UAB, serà d’un 60% en el primer semestre. Aquest curs la UAB, com la majoria d’universitats catalanes, oferirà docència mixta, és a dir, combinarà activitats presencials i sessions de teoria en línia. En aquest sentit, Martínez entén que molts estudiants s’hagin fet enrere ja que “l’experiència de mobilitat perd una part del sentit si no hi ha immersió en la universitat de destí” o si no es té accés als “equipaments específics que l’alumnat espera trobar”.

A la Universitat de Barcelona (UB), la situació és similar i dels 1.191 estudiants Erasmus que es van rebre en el primer semestre del curs passat, aquest any se n’esperen 647, és a dir, pràcticament la meitat. Per la seva banda, el vicerector d’Internacionalització de la Universitat Rovira i Virgili, John Style, assegura que la URV ha animat els estudiants a participar en programes de mobilitat internacional malgrat les dificultats, però que hi ha hagut facultats com les de Medicina, Infermeria i Arquitectura que, per l’especificitat pràctica requerida en la disciplina, han optat per no rebre ni enviar estudiants Erasmus. Aquest curs, 270 estudiants de la URV aniran a estudiar a una universitat estrangera, mentre que l’any passat van ser 470. Pel que fa als estudiants d’acollida, aquest primer quadrimestre tenen previst rebre’n 79, mentre que el curs passat en van rebre 169, i s’espera que “la xifra segueixi baixant”. Style hi afegeix que la mobilitat virtual pot ser una bona alternativa per tenir “una experiència de col·laboració internacional”, ja que l’Erasmus tradicional anava bé a persones “amb bons recursos, que no treballen, i amb bona situació econòmica”, però no a la resta.