Educació

GEMMA SERRA

DE L'IES LA GARROTXA D'OLOT

«El ‘lago' és difícil que caigui»

Ha estudiat els microorganismes de la font monumental de Sant Feliu de Pallerols

Coincidint amb l'arribada de l'aigua al poble, l'any 1925 Can Güell d'Olot construeix la font del Firal de Sant Feliu de Pallerols, coneguda com el lago. Amb els anys, s'hi han acumulat molses que l'han configurat com una copa gegant. És tot un símbol. Gemma Serra (Olot, 1992) ha estudiat els organismes vius de les molses i ha estat guardonada amb el primer premi Argó de la UAB i el segon del Josep Maria Álvarez. Ha acabat batxillerat a l'IES La Garrotxa d'Olot i ara vol fer biologia humana.
–Per què les molses?
–«Volia fer alguna cosa de biologia que comportés treball de camp i al laboratori i les molses van ser un dels temes. A la tutora del treball, la Rosa Pons, se li va acudir que les molses del lago podien ser un bon tema. Vam haver de determinar si hi havia organismes, ja que l'aigua podia ser clorada.»
–Què va acabar de convèncer-la?
–«Un cúmul de factors, com el suport d'en Joan Monteis, per fer la cronologia de la font; el d'en Xevi Solà, que em va donar idees perquè no hi havia res recopilat, i fins i tot el d'un espontani que em va demanar si la font es pot enrunar, cosa que va ser motiu d'estudi; el meu avi, en Ramon del Noc, que és de Sant Feliu i li encantava la natura...»
–Quin va ser el punt de partida?
–«L'estudi dels organismes que viuen al lago».
–I quins hi ha?
–«Primer vaig fer una cartografia del sortidor amb l'Autocat i el 3D Studio. Vaig marcar en una imatge les taques de vegetació: falgueres, molses, picardia, gespa. Llavors vaig estudiar els microorganismes, els macroinvertebrats i els bacteris.»
–Què va descobrir dels primers?
–«Els vaig estudiar amb l'aigua que va deixar la molsa que vaig tenir dos dies en una bossa. Vaig determinar que n'hi ha molts, de variats i quins eren.»
–Dels segons?
–«Els vaig estudiar amb lupes binoculars i els vaig retratar amb el programa Motic, gràcies al Sigma. Vaig trobar-hi el tigre del plàtan, dípters i coleòpters. Els dos últims grups, en tots els estadis del cicle, cosa que indica que la vida hi està ben establerta. Amb els coleòpters m'hi va ajudar en Jordi Artola.»
–I, finalment, dels bacteris?
–«Vaig estudiar-los fent dilucions successives i cultius en plaques. La varietat també és molt gran.»
–I a quines conclusions va arribar?
–«Que les mostres no varien gaire segons l'hora del dia i l'orientació; que es tracta de molsa Cratoneurom commutatum –m'hi va ajudar en Xavier Oliver i la guia de l'IEC–; que la conductivitat de l'aigua és bona gràcies al fet que hi ha moltes sals carbonatades, i també com funciona la xarxa tròfica.»
–Pot caure?
–«Amb la Carme Espuña vam fer un càlcul estructural i, com en una copa, el sortidor és difícil que caigui. Només de tant en tant caurà algun tros de tosca.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Tornen les malalties victorianes

Londres

El romanticisme de l’espàrrec

Gavà
CRÒNICA

El futbol no s’acaba al minut 90

Olot

Un poemari que reflexiona sobre la vida i la poesia

Olot

Comença l’espectacle

Barcelona
VIDRERES

Tres grans illes de contenidors als accessos d’Aiguaviva Parc

VIDRERES
Equipaments

Reclamen a Collboni un casal d’avis als jardins de Pedralbes

Barcelona
Patrimoni

Jornades sobre el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron

Barcelona
Urbanisme

Obre el primer tram d’un carril bici a la travessera de les Corts

Barcelona