La Fundació Bofill reclama més inversió per una educació gratuïta “real”

La Fundació Jaume Bofill ha insistit en la necessitat d’incrementar la inversió en l’educació pública per garantir una gratuïtat “real”. En el marc de la comissió parlamentària d’estudi de la reconstrucció i la reactivació social i econòmica, el cap de projectes de la Fundació, Miquel Àngel Alegre, ha afirmat que és essencial suprimir qualsevol barrera econòmica i garantir la gratuïtat de totes les activitats complementàries, materials, sortides i colònies a l’educació obligatòria. Això es traduiria en una inversió de 48,8 milions per a alumnes en risc de pobresa severa i 134,9 milions en estudiants en risc de pobresa. La Bofill ha reclamat també una educació 0-3 anys per a tothom, modernitzar el sistema i mantenir la lluita contra l’absentisme.

La gratuïtat de l’educació pública és el primer ítem plantejat per la Bofill. En aquest sentit, també ha reclamat suprimir la barrera digital garantint dispositius electrònics i connectivitat per a tot l’alumnat. L’organització ha xifrat en 10,9 milions els necessaris per arribar a 55.000 d’aquestes famílies vulnerables. La segona prioritat és obrir l’etapa del 0-3 a tothom, prioritzant els infants en risc de pobresa. En aquest àmbit ha proposat una inversió de 205 milions per garantir aquesta etapa en 60.000 menors de 3 anys en risc de pobresa i 68 milions per a 20.000 en risc de pobresa severa.

En tercer lloc, s’apunta la necessitat d’incrementar el personal docent i no docent que permeti grups flexibles i reduïts i el suport a l’alumnat amb necessitats en centres d’alta i molt alta complexitat. També ha reclamat un pla de suport a l’educació inclusiva. Alegre ha posat com a exemple que mitja dotació de personal docent i no docent afegida per grup en aquests centres requeria una inversió de 40,4 milions i permetria incorporar 575 docents i 575 no docents.

Alegre ha incidit també en la importància de mantenir les polítiques contra la segregació escolar, ja que Catalunya continua al capdavant dels països més segregats de la Unió Europea (UE).

En quart lloc, ha reclamat més orientació incrementant la dotació dels departaments d’orientació dels centres, començant pels de més complexitat. Això es traduiria en una dotació docent afegida en instituts públics d’alta i màxima complexitat, amb una inversió de 8,2 milions . A més, la Fundació ha afirmat que cal enfortir i incrementar la tasca de tutorització, reorganitzant les jornades dels docents perquè hi puguin destinar més temps.

En cinquè lloc ha plantejat la transformació i modernització del sistema, basat en un ensenyament competencial i per metodologies d’indagació i treball cooperatiu i revisar el currículum actual, apropant també la recerca.

D’altra banda, ha plantejar la necessària lluita contra l’absentisme i l’abandonament escolar, per exemple amb una inversió de 12,2 milions per incrementar els professionals de l’àmbit comunitari que treballen en barris i centres vulnerables o 18,5 milions per atorgar 5.000 beques salari per a joves d’entre 16 i 18 anys.

En setè i darrer lloc, la Fundació Bofill ha situat també com a prioritat garantir les oportunitats educatives més enllà de l’escola, com ja va reclamar a l’estiu. En aquest àmbit, proposa per exemple destinar 18,9 milions per a beques per a infants en risc de pobresa severa, la gratuïtat d’extraescolars i la dotació tècnica mínima per als plans educatius d’entorn. També ha posat sobre la taula destinar 24,7 milions per oferir 100.000 places gratuïtes mensuals a l’estiu per a infants d’entre 3 i 15 anys i l’apoderament de les famílies a través de les tasques de les associacions de pares i mares. En aquest àmbit, es podrien invertir 3.000 per associació de centres d’alta i molt alta complexitat, uns 5,5 milions.