CCOO reclama 44 milions per millorar l’FP
El sindicat alerta que s’acumula un dèficit estructural de places públiques
Un 63% de l’alumnat a Catalunya i un 40% a la ciutat de Barcelona accedeixen a un institut públic
La que havia de ser la legislatura de l’FP, com li agrada dir al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, comença amb “una situació alarmant, amb manca de recursos, centres sense reforços per la Covid, una reforma de l’FP en situació irregular i un dèficit estructural de places públiques”. Així ho va denunciar ahir Rodrigo Plaza, responsable d’FP de la federació d’educació de CCOO, que no es va mostrar sorprès per la situació que s’ha viscut els últims mesos, en què el sistema no ha pogut absorbir l’excés de demanda.
Segons Plaza, cal que s’aportin ja els 44 milions previstos enguany en el pla de modernització de l’FP per pal·liar la manca de places estructural. Des que es va aprovar la LEC, el 2009, “l’alumnat matriculat a FP s’ha incrementat més del 70%, però no s’ha modificat la distribució entre els centres segons la titularitat, on hi ha un desequilibri”. Aquest es manifesta, segons va dir, en el fet que només el 68% de l’alumnat de cicles de grau mitjà i el 58% de superior tenen plaça pública, un percentatge que s’inverteix a la ciutat de Barcelona, on només quatre de cada deu alumnes tenen plaça pública. Això ha fet disparar la demanda de l’educació a distància i privada.
Una de les sortides que ha donat el departament per solucionar l’excés de la demanda ha estat obrir 68 nous grups presencials, ampliar la capacitat d’alguns grups i de la matrícula de l’Institut Obert de Catalunya (IOC), l’únic públic a distància. CCOO alerta que amb aquestes mesures “14.000 alumnes i més de mil docents estaran en aules sobresaturades”, ja que 433 grups tindran 33 alumnes. A l’IOC les aules seran de 90 alumnes, un excés que pot motivar l’abandonament prematur de molts si no hi ha un bon acompanyament. “Hi ha 14.000 alumnes sense plaça presencial”, va alertar Plaza.
LA XIFRA
El sou dels monitors, sota el mínim
Rosa M. BravoLa federació d’educació de CCOO va exposar ahir algunes de les mancances amb què comença el curs, com ara la manca d’inversió de l’última dècada, en què s’acumula un dèficit, segons el sindicat, de 9.500 milions d’euros. La despesa pública en educació a Catalunya és del 3,6% del PIB, lluny del 4,06% de la mitjana europea i del 6% que ordena la llei d’educació catalana. Les conseqüències són moltes i variades, com ara l’existència encara d’un miler de barracons, unes ràtios altes que s’haurien de començar a abaixar aprofitant el descens de natalitat i una manca de desplegament de l’escola inclusiva. També es manifesta en les condicions laborals de part de la plantilla, com ara monitors i vetlladores, que, amb jornades reduïdes i amb contractes de nou mesos a l’any, acaben cobrant un salari inferior al sou mínim, segons el sindicat. CCOO denuncia també que moltes baixes no es cobreixen i reclama des de fa temps infermeres escolars.
