Les universitats públiques incrementen un 5,5% el pressupost d’aquest any
S’aproven uns comptes expansius preveient una recuperació del context econòmic
Milloraran les aportacions del govern i arriben els fons europeus
Les universitats públiques han aprovat uns pressupostos per al 2022 que suposen, de mitjana, un increment del 5,5% respecte dels del 2021. És una tendència a l’alça, afavorida per l’arribada dels fons europeus i d’un increment de l’aportació de la Generalitat –ha aprovat 980 milions per al finançament de les públiques, després que caigués a 766 milions el 2017–, però els rectorats continuen demanant un nou model de finançament per al sistema universitari i de recerca català. La Universitat Pompeu Fabra, per exemple, ha aprovat un pressupost de 157,8 milions, que suposa un increment del 7%. El gerent, Jaume Badia, explica que es tracta del primer pressupost expansiu dels darrers exercicis. El motiu és triple: l’augment del finançament ordinari previst per al sistema universitari del pressupost de la Generalitat, l’arribada dels fons Next Generation i el previsible increment d’ingressos per la millora prevista de la situació sanitària –els pressupostos es van aprovar el 15 de desembre, abans de l’explosió de contagis actual.
També la UPC ha aprovat un pressupost expansiu, amb un increment del 7,7% respecte del 2021 després que l’any passat s’optés per la contenció –els comptes van ser un 3% inferiors respecte dels del 2020–. Això representa 317,3 milions, 22,8 més que l’exercici anterior, i s’ha aprovat preveient també una recuperació econòmica afavorida pels fons europeus. El de la Universitat de Girona, amb 106,6 milions, és un 5,7% superior al del 2021. La pujada a la de Lleida ha estat del 4,4%, i això suposa “un pressupost amb menys tensions que els dels dos exercicis precedents”, segons el gerent de la UdL, Ramon Saladrigues. També confia en l’increment de recursos de la Generalitat la Rovira i Virgili, que ha aprovat un pressupost de 116,7 milions, un 4,7% més que l’any passat.
Milloren els ingressos
La Universitat de Barcelona (UB), la que concentra un nombre més elevant d’alumnes, ha aprovat uns comptes de 443,6 milions, un 4,4% més respecte del 2021. Hi ha ajudat l’increment del finançament provinent de la Generalitat i també dels ingressos finalistes, que passen de 52 a 60,5 milions. Provenen dels resultats obtinguts en la convocatòria de requalificació del sistema universitari del Ministeri d’Universitats –6,7 milions– i en la del pla UniDigital –3 milions–. També s’ha incrementat l’aportació a la recerca, que amb un augment de 2,7 milions arriba als 6,1 milions d’euros. El rector, Joan Guàrdia, remarca que la “demanda satisfeta” de rebaixar un 30% les taxes universitàries no ha afectat els comptes.
L’aprovació dels pressupostos, en canvi, s’ha complicat a l’Autònoma, que no s’ha recuperat encara totalment de l’atac informàtic que va rebre a l’octubre. Per això ha prorrogat els comptes del 2021, ja que la gestió econòmica ha resultat aturada per l’atac. La institució, a més, està esperant a veure com es concreta l’aportació de la Generalitat, segons va explicar el rector, Javier Lafuente, en l’últim claustre. El pressupost va ser el 2021 de 326 milions, un 1,68% superior al de l’exercici anterior.
Els rectorats reclamen un nou model de finançament
Rosa M. Bravo“La millora de les transferències corrents de la Generalitat no arriba a compensar el creixement vegetatiu de les despeses de personal dels darrers cinc anys, amb el model de finançament aturat. Per això caldrà que la Generalitat prevegi increments addicionals els propers anys per tal que les universitats puguin afrontar els reptes que tenen al davant.” Així ho assenyala el gerent de la universitat de Lleida, i no és pas l’únic. Malgrat l’increment de l’aportació de la Generalitat –les universitats estan pendents de coneixer-ne la concreció–, els rectorats recorden la necessitat d’un finançament universitari millor per part del govern. Així ho diu el rector de la UB, que reclama per al 2022 “la negociació del capítol de personal i de l’increment d’efectius”, així com “un nou model de finançament per al sistema universitari i de recerca català”. També el de la UAB reivindica, novament, un nou model de finançament universitari.
