La universitat catalana té prestigi social i està reconeguda en els rànquings internacionals, però el baix finançament del sistema i la falta de renovació del personal docent i investigador farà que no pugui aguantar gaire en aquestes condicions. Aquesta és la lectura que fa l’Observatori del Sistema Universitari (OSU), que alerta en l’informe El sistema universitari català: dades i singularitats que Catalunya és la segona comunitat autònoma amb un finançament públic per estudiant més baix: 5.306 euros, amb dades del 2019, quan la mitjana estatal és de 5.715 euros. Això representa que Catalunya destina a la universitat el 0,38% del PIB, quan la mitjana estatal és del 0,56%. La llei orgànica del sistema universitari, l’avantprojecte de la qual va aprovar ahir el govern espanyol, assenyala que el sistema hauria de dotar-se amb l’1% del PIB –la mitjana europea és de l’1,22%–. Els governs, doncs, haurien de triplicar els 913 milions d’euros que aporten a les universitats.

Malgrat això, els universitaris que accedeixen als campus catalans són els que paguen uns preus públics més cars, tot i les baixades dels últims dos cursos. Un altre dels problemes de les universitats és, segons l’OSU, la poca renovació de les plantilles. El 18,3% del personal docent i investigador (PDI) té 60 anys o més i el 32,6% en té entre 50 i 59, unes franges d’edat que van a l’alça. Només el 3,6% dels PDI són menors de 30 anys. A més, la contractació a temps complet s’acumula en la franja del personal més gran, mentre que els joves concentren la contractació a temps parcial. L’informe indica també que els contractes predoctorals han desaparegut pràcticament i que els postdoctorals no s’han recuperat després de la crisi del 2007. Un altre toc d’atenció és la baixada del nombre d’estudiants que entren a les universitats públiques, mentre que puja el de les matrícules a les privades i a la UOC.