Antoni Amorós, fundador de l’escola IPSI i pedagog de referència a Catalunya

Antoni Amorós i Ustrell, un dels pedagogs i educadors de referència a Catalunya, va morir diumenge passat, als 95 anys. El mestre, nascut a la capital catalana, va ser el fundador el 1961 de la reconeguda escola IPSI, sigla d’Institució Pedagògica Sant Isidor, al barri de l’Eixample de Barcelona, a les antigues dependències de la parròquia de Sant Isidor. Després de llicenciar-se, Amorós es va proposar iniciar un projecte educatiu que tingués com a base principal l’excel·lència, l’humanisme i la cultura del país, amb una incidència especial també en l’ensenyament musical.

“Al principi eren 50 alumnes i ara en som 1.600. No hem parat de créixer. La seva idea era ser sobretot una escola de barri i hem mantingut aquest llegat. Vam decidir quedar-nos aquí descartant en el seu moment traslladar-nos a la zona alta”, explica l’actual director del centre, Oriol Blancher, que assegura que l’escola, que inclou primària, ESO i batxillerat, manté els principis bàsics del seu fundador. L’escola, tot i que és privada, manté el règim de concertada.

Amorós era un amant de les llengües clàssiques, el llatí i el grec. Després de jubilar-se va continuar en el patronat i en el consell d’administració de l’escola. El centre, que va sorgir com una resposta a la “formación del espíritu nacional” ben coneguda d’aquells anys, va esdevenir un referent del catalanisme i l’humanisme, valors que amb els anys ha mirat de consolidar i millorar, segons destaca Blancher. Des del principi, Amorós va impulsar iniciatives com una festa major, la celebració de Sant Jordi, uns jocs florals i va donar una rellevància especial a l’esperit de superació dels alumnes, també en l’esport, dins el marc d’una escola laica que promovia un projecte en aquell moment innovador.

Amorós també va ser vicepresident del Grup d’Acció Escolar Catalana, una de les entitats que van signar el Pacte Nacional per a l’Educació el 2006, i va guanyar el premi per a obres de civisme Serra i Moret amb el llibre No molestin. L’educador també va col·laborar en el disseny de l’escola catalana amb textos i reflexions que no van passar desapercebuts, com l’article “Reflexions pedagògiques sobre I’educació del comportament”, publicat a Temps d’Educació el 1994.