La rebel·lia dels joves que el van estrenar

El 14 d'octubre del 1955 s'inaugurava amb tota la parafernàlia franquista l'únic institut de Lleida. El bisbe Aurelio del Pino, tot un confessor de Carmen Polo i més que afecte al règim, va fer el discurs que d'ell s'esperava després de beneir l'edifici: “Yo quiero decir al señor ministro de Educación Nacional que este claustro de profesores, que rige los destinos de este centro, ha procurado y procurará en lo sucesivo desenvolver sus actividades en un ambiente de religiosidad propio de nuestro católico Estado y que laborará sin descanso bajo las directrices de la Iglesia y de la Patria, en justa correspondencia a los desvelos del gobierno del caudillo, procurando que este Instituto de Enseñanza Media sea un centro formativo y cultural de acrisolada trayectoria.” Als joves alumnes que estrenaven l'edifici els va tocar aplaudir, no cal dir-ho. Però van sortir més rebels del que es pensava el bisbe, i el dia de Sant Tomàs d'Aquino van recuperar una tradició d'abans de la guerra: fer una rua semblant a la de carnaval disfressats. Era Quaresma i Aurelio del Pino va fer i desfer per evitar-ho. “Primera i única vegada, després es va prohibir, però ens en vam sortir”, explica Antonio de la Torre. Josep Varela, que va ser alumne de l'institut en l'etapa de l'escola del treball, i que posteriorment faria el preu al nou edifici, subratlla que l'arxiu del Màrius Torres és una joia que caldria preservar. “Alguna institució hauria d'ajudar l'institut a poder-lo conservar en condicions”.

Pel Màrius van passar també, per fer el preu, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, o l'exministre Josep Borrell.