L'IES Sant Vicent Ferrer demana empara a l'alcalde Joan Ribó

L'Assemblea per la Reforma Integral de l'IES Sant Vicent Ferrer de València, que integra la comunitat escolar i els veïns del districte escolar Russafa / L'Eixample i que, a més a més, recull un nombre important d'alumnes dels CEIPs Mestalla i Primer Marqués del Turia, ve mantenint des de fa temps la seua reivindicació que l'administració educativa aborde la precarietat i el deteriorament de les instal·lacions del susdit Institut, l'únic centre públic de Secundària obligatòria i postobligatòria en tot el districte i l'únic amb línia en valencià, voltat de nombrosos centres concertats.

Construït entre 1966 i 1969 sobre el solar d'un palauet neogòtic enderrocat, fou sotmès des dels seus inicis a un ús intensiu, amb tres torns (matí, vesprada i nit). És un dels dos instituts més antics de la ciutat de València —l'altre, l'IES Lluís Vives, ha estat remodelat des de fa temps—, sotmès a un manteniment d'urgència i que ha vist com la totalitat dels grans instituts de València, tots més joves que ell, han estat remodelats o reconstruïts.

Les mobilitzacions, acompanyades de les raons contingudes en els quatre informes sobre l'estat de les instal·lacions (un d'ells elaborat per tècnics de la mateixa Conselleria) obligaren a l'anterior administració a recollir la reivindicació i oferir una rehabilitació integral en quatre fases, que es correspondrien amb les vacances escolars, així com la substitució immediata de l'ascensor per un de nou, promesa que aviat s'oblidaren, dedicats com estaven a injectar quantitats importants de diners —públiques unes, ocultes les altres— a la privada concertada. El vell ascensor, “en atur” més temps que no pas en funcionament, és la imatge gràfica d'aqueix abandonament de l'ensenyament públic per l'anterior administració.

Aquesta Plataforma Educativa ha reiniciat els seus contactes amb la nova administració educativa i va rebre el passat divendres 28 de novembre una visita al centre del Secretari Autonòmic i del Director Territorial d'Educació, acompanyats per altres col·laboradors, per complementar “in situ” els informes tècnics que tenien a les seues mans.

Estem convençuts que en aqueix llistat ordenat de necessitats escolars urgents hi haurà un lloc, dissortadament per mèrits propis, per a aqueixa rehabilitació integral del Sant Vicent, basada no sols en l'antiguitat, que n'és un bon motiu, ni en simples impressions subjectives, sinó en els informes tècnics i en la proposta concreta de rehabilitació presentats per la Comunitat escolar i veïnal.

Com que és intenció de la Conselleria en aquesta ordenació de les necessitats donar un paper important als ajuntaments respectius, és intenció de la comunitat educativa adreçar-se a l'Alcalde de València perquè, corregint l'absolut desinterès de l'anterior corporació per les seues infraestructures educatives de Secundària, s'implique amb interès i promptitud per a la inclusió d'aqueixa rehabilitació entre les prioritats de la Conselleria.