Arrenquen les proves de primària més qüestionades
Les famílies insubmises promouen el boicot a l'avaluació perquè la veuen part de la Lomqe i el govern recorda que fa vuit anys que es fan
Pla i Raspall en el test de català, i robots en el de matemàtiques
Un total de 77.323 alumnes de sisè de primària han de fer, entre ahir i avui, les proves per avaluar les competències bàsiques al final d'aquesta etapa, uns tests que ja fa vuit anys que es fan a Catalunya, però que ara són més qüestionats que mai per la coincidència amb les proves de la llei Wert i un creixent rebuig a l'ús excessiu d'avaluacions.
La Xarxa d'Escoles Insubmises (XEI), una plataforma que aplega els centres partidaris de desobeir la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe) i contraris a aquest tipus de proves, ha dut a terme les darreres setmanes una intensa campanya contra l'avaluació de quart i la de sisè de primària perquè considera que reprodueix el model de la llei Wert i va en contra del projecte educatiu de centre.
Ahir mateix, un grup de famílies “objectores” es van aplegar a la plaça de la Vila de Gràcia per fer visible el seu boicot a les proves. Les famílies díscoles van recordar que el rebuig a la sobreavaluació no és només cosa de Catalunya i que a Anglaterra un miler de famílies han fet aquests dies una vaga infantil contra les proves estàndard dels nens de sis i set anys.
El Departament d'Ensenyament, en canvi, no s'ha cansat de repetir les últimes setmanes que el govern català ja fa anys que fa aquestes proves, molt abans que existís la Lomqe, i que no tenen res a veure amb la impopular llei Wert. El president del Consell Superior d'Avaluació, Joan Mateo, admetia ahir que hi pot haver “similituds” entre les proves espanyoles i les catalanes perquè totes dues avaluen competències, però va assegurar que les del Departament d'Ensenyament tenen com a objectiu aportar eines de millora als centres sense interferir en els seus projectes educatius, i no fer rànquings d'escoles com els que preveia la llei Wert fins fa poc, quan el ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, pressionat pel Consell Escolar de l'Estat, va haver de rectificar.
En qualsevol cas, deixant de banda la incidència que hagi pogut tenir el boicot, els alumnes de sisè catalans es van examinar ahir de llengua catalana (aranès a la Val d'Aran) i de matemàtiques. Demà ho faran de llengua castellana i anglès.
En la prova de català, els estudiants van haver de respondre una quinzena de preguntes sobre un text de l'obra Bestiàrium, de Francesc Miralles, i una quinzena més de Llibre de lectura, de Josep Pla. També se'ls va demanar que fessin uns exercicis sobre un dictat de Contes del si és no és, de Joana Raspall.
En la prova de competència matemàtica, els estudiants van haver de fer 31 problemes sobre una fira de robots. Els exercicis van posar a prova les seves habilitats en numeració, càlcul, mesura, relacions i interpretació de gràfics.
Les proves de sisè tenen com a objectiu tenir un diagnòstic dels nens d'aquest curs en les competències bàsiques. Un total de 3.394 aplicadors en controlen la realització i 1.038 professors les corregeixen. Un cop fet aquest procés, els resultats s'envien als centres perquè els interpretin i introdueixin millores i, posteriorment, aquests envien els informes als pares.
LA XIFRA
El risc d'estudiar per superar el test
El ressò mediàtic que tenen les proves internacionals PISA ha posat en alerta molts pedagogs, que alerten del risc d'obsessionar-se només per fer un bon paper en aquest tipus d'avaluacions. El fenomen es coneix amb l'expressió learning to the test (aprendre per al test) i cada cop hi ha més professionals amoïnats pels seus efectes. Els crítics avisen que aquest tipus de proves estandarditzades no tenen en compte el context de l'alumne, estan al marge del projecte educatiu del centre i consumeixen temps i recursos. Els defensors de les proves, en canvi, les veuen com una bona eina per avaluar globalment el sistema i millorar l'aprenentatge per competències.
