Escola segregada: sexisme o llibertat?
El programa ‘Les claus' d'El Punt Avui Televisió debat sobre els concerts als centres que separen nens de nenes
Els defensors esgrimeixen diferències de maduració i els detractors no hi veuen arguments científics
Les diferències
en el rendiment escolar depenen del factor social
Junts pel Sí té visions oposades sobre l'escola diferenciada
El debat sobre els concerts a les escoles que separen per sexe s'ha convertit, en les darreres setmanes, en el camp de batalla en què s'han posat en evidència les diferències internes entre els socis de Junts pel Sí
i les d'aquests amb la CUP
i la resta de formacions polítiques. El Parlament va aprovar el 21 d'abril passat demanar al govern que rescindeixi els concerts a les escoles que segreguen per sexe, amb un període de transitorietat fins al començament del curs 2017/18, amb els vots a favor de Ciutadans, el PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP; el no del PP i de 45 escons de JxSí, i l'abstenció de 26 diputats d'aquest grup (ERC, Demòcrates de Catalunya i independents) en una sessió tensa i caòtica. Pocs dies després, amb els ànims més calmats, quatre diputats al Parlament i un expert debaten
la qüestió, de manera pausada, en el programa Les claus, d'El Punt Avui Televisió, que s'emet aquesta nit a les 22.45 hores.
Contra el que podria semblar pel perfil divers dels polítics convidats, tots coincideixen a opinar que no hi ha diferències significatives en el rendiment escolar entre els alumnes escolaritzats en un centre mixt i els que van a escoles que separen per sexe. “No hi ha diferències en el rendiment dels alumnes d'uns centres i dels altres”, certifica Joan Mateo, president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, que explica que els resultats acadèmics van “lligats al nivell social i econòmic i al capital familiar” dels estudiants. Segons els estudis de l'OCDE, la diferència que hi ha en el rendiment escolar a favor de l'escola diferenciada “queda diluïda” si es tenen en compte factors com el nivell socioeconòmic i cultural dels pares.
“La variable que determina el rendiment dels alumnes no són les diferències biològiques entre nens i nenes, sinó el nivell socioeconòmic i cultural dels pares i el fet que tinguin accés a activitats extraescolars”, afirma Jéssica Albiach, portaveu de Catalunya Sí que es Pot
a la comissió d'Ensenyament del Parlament. En el mateix sentit es pronuncia el diputat del Partit Popular Fernando Sánchez Costa, que no veu “conclusions determinants” que avalin un model per sobre de l'altre. “El tema és la llibertat de triar escola”, assenyala Sánchez.
Irene Rigau, consellera d'Ensenyament fins fa poc i diputada de Junts pel Sí, subratlla la qüestió de la llibertat de triar escola. “L'educació és un dret universal reconegut per la Unesco i la Unió Europea. El més important és que tots tinguin bons mestres i equipaments. Si se separen els nens de les nenes
o es fan grups amb edats barrejades és una qüestió organitzativa”, en la qual, segons el seu parer, l'administració no s'hi hauria de ficar.
La republicana Anna Simó, portaveu de Junts pel Sí a la comissió d'Ensenyament del Parlament, rebutja entrar en el debat pedagògic. “No parlem de metodologia, sinó del model de societat”, assenyala Simó, que recorda que, en la societat actual, “homes
i dones estan barrejats”. “Si no escolaritzes en una escola mixta, no hauries de rebre concerts”, sentencia.
Contractes renovats
Tot i això, Simó es mostra contrària a rescindir els concerts a aquest tipus d'escoles fins que no expiri el contracte, l'any 2019. Fer-ho ara suposaria, tal com va recordar fa uns dies el diputat independent de Junts pel Sí Lluís Llach, pagar una sucosa indemnització als setze centres que l'Opus Dei té
a Catalunya. “Amb les retallades en educació que
hi ha hagut a Catalunya, s'hauria hagut de repensar abans [la renovació dels concerts]”, reflexiona Simó. Val a dir, però, que, tal com es recorda sovint des de les files de Convergència Democràtica de Catalunya, el govern tripartit d'esquerres també va renovar aquests convenis quan va estar al poder.
La llei d'educació de Catalunya (LEC) –remarca Simó– deixa ben clar que “l'educació mixta és objecte d'atenció preferent”, cosa que no exclou les escoles que separen per sexe, recorda Rigau. La LEC –insisteix l'exconsellera d'Ensenyament– defensa el “dret a la gratuïtat de totes les famílies. Per què hem de ser tan intolerants?”, es pregunta amb referència a les demandes de retirar els concerts a
les escoles que segreguen per sexe.
De fet, el que està en qüestió no és tant que hi hagi centres per a nens i centres per a nenes, sinó el fet que siguin sufragats amb fons públics, gairebé 30 milions d'euros anuals. “Per quins motius hem de segregar? Volem rols diferents per a les dones?”, demana Albiach, que critica que es destinin diners a escoles d'“elit”, mentre que les públiques passen penúries econòmiques.
Sánchez Costa nega que tots els centres que separen per sexe a Catalunya siguin d'“elit” i posa com a exemple l'escola Pineda, en un barri treballador de l'Hospitalet de Llobregat. “Si els treuen el concert sí que serà d'elit”, assenyala el diputat del PP, que aposta perquè “cadascú triï el seu camí”. Sánchez afirma que les noies maduren abans que els nois i que, per això, algunes escoles creuen que és millor escolaritzar-los de manera separada. Rigau hi afegeix que hi ha dades que mostren que en les escoles diferenciades les noies tenen més tendència que a les mixtes a fer estudis científics. L'explicació, segons l'exconsellera, seria que, com que no estan amb nois, se senten menys condicionades a triar estudis tradicionalment més associats a les dones.
Mateo, excap de polítiques educatives de Rigau, li rebat l'argument. Tot i admetre que, efectivament, en aquests centres hi ha més vocacions científiques, ho atribueix al “capital familiar i social” d'aquests alumnes i al fet que “el nivell d'expectatives” de les famílies que porten els fills a aquests centres “és molt alt”.
Els que defensen el model d'escola que separa per sexe, més enllà dels arguments morals i religiosos –a Catalunya, tots els centres són de l'Opus Dei–, esgrimeixen, sobretot, l'argument dels diferents ritmes de maduració de nois i noies, especialment en l'adolescència. Els estudis científics, però, tal com explica Mateo, no hi troben un sentit pedagògic. El més contundent contra l'escola diferenciada és el que va publicar la revista Science l'any 2011, amb un títol revelador: La pseudociència de l'escolarització d'un sol sexe. Els investigadors concloïen que “no hi ha evidències científiques que demostrin que l'educació diferenciada millori el rendiment acadèmic dels estudiants” i que, en canvi, “sí que hi ha proves que la segregació per sexes fa augmentar els estereotips de gènere i legitima el sexisme institucional”.
Debat ètic
El debat no és pedagògic. De fet, cap dels participants en el debat defensa l'extensió del model
de l'escola diferenciada. “Nosaltres apostem preferentment per la mixta”, diu el representant del PP. El debat és, doncs, bàsicament ètic. S'ha de finançar amb fons públics un tipus d'educació que, segons Science, fomenta el sexisme? Es poden retirar els concerts a uns centres que obtenen resultats com a mínim tan bons com els altres per una “qüestió ideològica”, com retreu Rigau als crítics?
El moderador del debat, Eduard Berraondo, llança una pregunta provocadora: “Hi podria haver a Catalunya una escola que diferenciés, més enllà del sexe, per religió i fos musulmana?” Sánchez no hi veu inconvenient si “es respecten els límits dels valors compartits en el marc constitucional i estatutari”, però Mateo ho veu difícil, “atesa la situació actual a tot Europa”.
La pregunta es podria fer extensiva a molts altres àmbits: és lícit separar per raó de nacionalitat? I de llengua? Simó, contrària a la separació per sexes, recorda que, tot i la importància de la discussió, al capdavall, a Catalunya estem parlant de setze centres: “El que cal és fer un debat amb majúscules sobre qüestions com la segregació escolar, la guetització... És per això que vull una llei orgànica pròpia per a la república. La LEC queda curta en un marc d'estat.”
El blindatge als concerts es basa en la llei Wert
La Lomqe o llei Wert és el factor que, l'any 2014, va canviar el panorama legal sobre la concertació d'escoles diferenciades. La llei d'educació anterior, la llei orgànica d'educació (LOE), no les protegia, i la llei d'educació de Catalunya (LEC)
no s'hi refereix, tot i que prioritza la coeducació.
LOE
La LOE, vigent a l'Estat espanyol entre el 2006 i el 2013, no blindava la concertació de centres diferenciats i a arreu de l'Estat es van retirar concerts. El 2013 es va negar a dotze centres diferenciats d'Andalusia i a dos de la comunitat d'Astúries. L'any anterior, el Tribunal Suprem ja havia pres una decisió en favor de la retirada dels concerts a dues escoles de Cantàbria i Andalusia.
Lomqe
Amb l'aplicació de la Lomqe el curs 2014/15, la concessió de concerts als centres educatius diferenciats va quedar blindada. A més, es va incloure en la llei una clàusula que determinava que les escoles que havien perdut el concert amb la norma anterior, a partir d'aquell moment el rebrien de manera immediata.
LEC
Pel que fa a la LEC, dóna preferència a l'educació mixta. No obstant això, en cap cas es prohibeix el model diferenciat ni que aquest model pugui rebre concerts. Recentment, CSQP va proposar una modificació de
la llei per retirar el concert
a aquestes escoles, que va rebre el suport de la CUP, l'abstenció de Ciutadans i part de JxSí, i el rebuig del PP i la resta de JxSí.
