Societat

SÍLVIA LUQUE

“És anòmal en un estat laic haver d’oferir religió a les escoles”

El concordat firmat per l’Estat i el Vaticà el 1979 preveia que l’Església catòlica acabés autofinançant-se
Nou de cada deu matrimonis que es van celebrar l’any passat a Catalunya ja van ser civils

Acaba de fer-se públic l’Informe Ferrer i Guàrdia 2018, que edita anualment la Fundació Ferrer i Guàrdia i on es mostren les últimes dades sobre laïcitat i religiositat a Catalunya i a l’Estat espanyol. Aquest informe diu, entre altres coses, que l’any passat 9 de cada 10 matrimonis que es van fer a Catalunya van ser civils, que les persones que es declaren no creients ja representen el 27% de la població i que quasi la meitat dels naixements avui ja són fora del matrimoni. Aquest any la Fundació Ferrer i Guàrdia aprofita que fa 40 anys es va ratificar el concordat de l’Estat amb la Santa Seu per iniciar una campanya per demanar-ne la derogació.

Vostès denuncien que continua estant en vigor un concordat firmat entre l’Estat espanyol i la Santa Seu.
El concordat es va firmar el 1953 i l’any 1979 la majoria d’articles van ser derogats però no en la seva totalitat i se’n van ratificar d’altres. Ara i amb motiu del 40è aniversari de la signatura d’aquests nous acords, els denunciem i diem que són la base del privilegi que té l’Església catòlica al conjunt de l’Estat. Són uns acords que fixen les bases d’aquesta relació de privilegi entre l’Estat i l’Església catòlica malgrat que la Constitució especifica que l’Estat és aconfessional.
Quins privilegis?
Es van firmar quatre acords: un de jurídic, un altre d’econòmic, un altre d’educatiu i cultural i el quart relacionat amb les forces armades i el servei militar. Els que tenen un impacte més gran són els acords econòmics i els educatius. En els acords econòmics és on s’estableix el finançament que farà l’Estat a l’Església catòlica i són els que estableixen les bases perquè avui l’Església es financi amb els diners dels ciutadans que marquen la casella de l’IRPF. Durant molts anys els ingressos de l’Església els hi anaven derivats dels pressupostos generals de l’Estat. A partir del 1998 s’incorpora l’opció de la casella de l’IRPF però es compensa també amb els pressupostos generals. No és fins al 2007que els ingressos que deriva l’Estat a l’Església es fan exclusivament via casella de l’IRPF. En aquest canvi del 2007 també hi ha un increment de la quota: es passa del 0,52 al 0,7%.
Passen els anys i cap partit polític s’atreveix a derogar el concordat.
Acabem de passar unes eleccions generals i molt pocs partits portaven als seus programes elements vinculats a la laïcitat o a l’eliminació d’aquests privilegis a l’Església catòlica. Alguns partits feien referència a temes com ara les immatriculacions, però només un feia menció explícita de la derogació del concordat.
Les altres religions minoritàries també volen rebre diners de l’Estat. Vostès creuen que no s’ha de finançar les religions.
Nosaltres creiem que s’ha de garantir la llibertat religiosa i la llibertat de culte però que això no ha d’implicar el sosteniment econòmic de les confessions. És comprensible que les altres religions vulguin igualar la seva situació amb la de l’Església catòlica, però nosaltres el que reivindiquem és just el contrari: que l’Església catòlica perdi privilegis i acabi tenint una situació més semblant a la que poden tenir entitats de caràcter privat.
Si l’Església deixés de rebre de l’Estat...
El mateix concordat, en un dels primers articles d’aquests acords econòmics, estableix que la mateixa Església haurà de buscar la manera d’autofinançar-se i que un cop aconsegueixi aquest autofinançament es revisaran els acords que suposen el suport de l’Estat. És a dir, que el 1979 s’havia previst que l’ajuda de l’Estat havia de ser transitòria fins que l’Església aconseguís autofinançar-se... Han passat 40 anys i allò ha quedat en res.
En aquesta campanya també denuncieu els acords educatius del concordat.
Tenen un gran impacte en la nostra realitat quotidiana perquè s’imposa, per exemple, que s’hagi d’oferir l’assignatura de religió en tots els cicles de formació obligatòria. Això és una anomalia. És cert que les altres religions, en virtut dels acords del 1992, han obtingut també aquest dret, però a nosaltres ens sembla que l’ensenyament de la religió no ha de ser a les escoles. De cap religió. L’educació, a l’escola, i la religió, als temples.
Vostès reclamen educació laica i pública, una educació que fomenti l’esperit crític i faci front a l’adoctrinament.
Creiem que el pensament crític, el dubte sistemàtic és el primer i principal antídot a qualsevol tipus de dogma, religiós o de qualsevol altre tipus. Recollim l’herència de Ferrer i Guàrdia, que promovia una educació racionalista que permetés l’emancipació de la ciutadania.
Estan en contra dels concerts?
Aquesta és una altra anomalia en el nostre país. Som dels països que tenim un major percentatge d’escola concertada i, dintre d’aquesta, el 72% és religiosa. Un dels temes clau per a nosaltres és la segregació escolar: les vies d’entrar o els requisits que posen les escoles concertades fan que al final els alumnes que fan una educació o una altra, pública o concertada, no siguin els mateixos. La concertada té tota una sèrie de mecanismes per acabar seleccionant el seu alumnat i això provoca una situació de segregació. Un altre element és la proporció d’alumnes que fan l’assignatura de religió en uns centres i en els altres: en els centres públics els alumnes que cursen l’assignatura de religió són poc més del 30% i en les escoles concertades les dades es disparen. Avui els alumnes tenen dret a demanar fer l’assignatura de religió, de quatre religions, però nosaltres no creiem que s’hagin de segregar els alumnes per qüestió de religió en els centres escolars.
La comunitat musulmana reclama l’assignatura de l’islam a l’escola. Diuen que seria una manera d’ensenyar un islam d’acord amb la societat europea perquè a les mesquites no hi ha gaire control.
És evident, per llei, que hi tenen dret, però nosaltres entenem que aquest argument no pot ser un argument de força. Si hi ha un problema en relació amb el que s’ensenya a les mesquites és a la mesquita on s’ha de veure com se soluciona. No s’ha de derivar a l’escola la necessitat de donar resposta a un problema que se situa fora de l’escola. Igualment, quan els infants surtin de l’escola la mesquita serà l’espai d’acollida de la comunitat musulmana... Per tant, el poc control a les mesquites no pot justificar que hi hagi d’haver una assignatura al centre escolar.
A l’‘Informe Ferrer i Guàrdia 2018’ vostè ha fet un l’article que parla sobre les immatriculacions de l’Església.
Les immatriculacions són la potestat que ha tingut l’Església durant molts anys de registrar al seu nom propietats sense necessitat de presentar cap tipus de prova escrita que allò li pertanyia. Deriva de la llei hipotecària del 1946 i del reglament hipotecari del 1947, però el 1998, amb el govern d’Aznar, es va ampliar més la possibilitat de l’Església d’immatricular perquè a partir d’aquella data van poder immatricular centres de culte. No sabem quantes propietats pot haver immatriculat l’Església entre el 1946 i el 2015, que és quan es deroguen aquests drets, però es creu que només del 1998 al 2015 serien unes 4.500 propietats.
Hi ha hagut espoli?
Justament aquesta setmana el Bisbat de Vic ha hagut de retornar a una família una ermita que s’havia immatriculat. El que ha passat amb la pagesia catalana és que moltes vegades la família, en terrenys seus, al costat de la masia, hi feia una ermita i hi permetia el culte, és a dir, que cedia a l’Església l’ús del culte, però l’ermita era privada. Ara moltes famílies es troben que no tenen documentació sobre les seves ermites... En el cas de Vic s’ha retornat a la família perquè en el mateix bisbat s’ha trobat un full parroquial en què des de la parròquia s’exigia a la família que tingués cura de l’ermita i, per tant, això és una manera de reconèixer que era d’ells. El problema és recuperar documentació. En aquest cas ha estat un full parroquial del segle XVII. Hi ha casos paradigmàtics com ara la immatriculació de la mesquita de Còrdova, i no només per quin és l’origen de la mesquita, que es va començar a construir en el segle VIII sota el califat omeia, sinó perquè ni tan sols durant la Reconquesta hi ha documentació que digui que la propietat va ser donada a l’Església. S’ha de diferenciar la cessió d’ús per al culte i de qui és la propietat, i, a més, la mesquita va ser declarada Patrimoni de la Humanitat i ha de poder ser d’ús públic.
Creix l’extrema dreta que simpatitza amb els sectors de l’Església espanyola més ultraconservadora i passen coses com ara que s’impedeix l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos.
Això és una expressió de la relació entre el règim franquista i l’Església, el nacionalcatolicisme, que va ser la base del règim, i ara ens trobem amb l’herència d’aquest discurs. És preocupant aquest discurs, que també va contra la dona, és islamofòbic... Hem d’estar molt atents.
El vostre informe, però, deixa clar que la societat és cada cop més laica.
Cada vegada més hi ha una població menys creient, que practica menys els rituals marcats per l’estructura de l’Església. Encara falta una separació real entre Estat i Església, que és el que ens permetria parlar d’una societat laica. Tenim unes estructures polítiques que no són del tot laiques o no tan aconfessionals com voldríem malgrat que la societat ja ha fet aquest camí cap a la secularització.
La gent es considera cada cop menys religiosa o menys practicant?
Les dues coses. Les dues opcions estan vivint una mateixa evolució. Cada cop hi ha més població que es manifesta no creient, un 27 per cent, però també hi ha cada cop menys població que practica. Sí que és cert que l’evolució dels que deixen de practicar és més ràpida i més elevada que la dels que deixen de creure. La desafecció cap a l’Església és més gran que la desafecció cap a la creença religiosa.
Els matrimonis per l’Església cauen.
Nou de cada deu matrimonis que es van celebrar l’any passat a Catalunya van ser civils. En aquest punt hi ha diferències importants amb altres territoris. Catalunya és la comunitat autònoma on se celebren més matrimonis civils, després hi hauria el País Basc i les Illes Balears i a l’extrem oposat trobaríem Ceuta, Melilla i Extremadura; però, malgrat això, en aquests territoris més del 50% dels matrimonis també ja són civils.
El declivi de la religiositat en les persones més joves és evident.
Cada cop més la gent jove puja sense cap tipus d’adscripció religiosa. Les diferències generacionals són brutals: entre els majors de 65 anys, prop del 90% es declaren creients, i entre els menors de 25 anys ja són més del 50% els que es declaren no creients. Cal tenir en compte que les generacions de majors de 65 anys van viure una època en què per un cantó l’analfabetisme estava molt més estès, la generalització de l’educació va arribar més tard, i també que es van educar i socialitzar en el nacionalcatolicisme. La modernització de la societat, la secularització, la generalització de l’ensenyament marquen el canvi generacional.
Els darrers casos destapats sobre pederàstia perpetrats per religiosos creu que han provocat que molta gent hagi deixat de creure en l’Església?
Avui encara és molt difícil establir de quina manera aquest fet modifica l’afecció a l’Església. Han emergit tants casos que, al nostre entendre, és difícil entendre’ls d’una manera aïllada. El que ha emergit és una ocultació sistemàtica de tots els casos i, per tant, entenem que hi ha una responsabilitat de la institució eclesiàstica en, sobretot, com ha gestionat aquesta situació durant molts anys. Han tardat massa en fer el gest per aclarir aquestes situacions. És difícil establir com afectarà pel que fa a creença, però és indubtable que tindrà un impacte en com la gent visualitza la institució.

Ferrer i Guàrdia

La directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Sílvia Luque, presenta l’informe anual sobre laïcitat i religiositat, un informe que, per a qui el vulgui consultar, està penjat al web de l’entitat, www. ferrerguardia.org. També es pot descarregar en PDF de manera gratuïta. Si algú està interessat en reflexionar sobre pensament crític i pedagogies crítiques, Luque recorda que el pròxim 21 de maig a l’espai Arts Santa Mònica, a la Rambla, hi haurà una conversa amb tres dels autors de l’informe: David Bueno, doctor en biologia i professor de genètica a la Universitat de Barcelona; Valeria Giacomoni, historiadora especialitzada en pedagogia llibertària, i Ignasi Llorente, escriptor, comunicador i divulgador científic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els Mossos desallotgen dotze famílies que ocupaven un edifici al barri de Balàfia de Lleida des de feia vuit mesos

LLeida

La mortalitat per càncer es redueix un 7% en set anys

barcelona

L’Associació Aremi i Enric Molist, premis solidaris de l’ONCE

barcelona
Llengua

30 anys estimant el català

Barcelona

Un total de 3.749 persones aprenen català al Consorci

girona

Girona deixa en ‘stand by’ la taula del mercat de marxants

girona

El Col·loqui de Tardor, dedicat a Ramon Margalef

BANYOLES

La Taverna del Mar ultima el centenari dels Banys de s’Agaró

SANT FELIU DE GUÍXOLS / S'AGARÓ

Operació contra el frau elèctric al barri del Culubret de Figueres

figueres