Societat

CARLOS ENRIQUE BAYO

PERIODISTA D’INVESTIGACIÓ DEL DIARI ‘PÚBLICO’

“No hi veig cap teoria de la conspiració”

Bayo assenyala el doble joc que Abdelbaki es-Satty seguia amb el CNI

Malgrat l’exhaustiu seguiment no es va aturar els gihadistes i el CNI va ocultar la radicalització del cervell dels terroristes

Quan queda un mes escàs perquè es compleixin dos anys dels atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils, el periodista Carlos Enrique Bayo ha publicat una sèrie d’articles al diari Público que vinculen el cervell del grup terrorista amb els serveis d’intel·ligència espanyols.

Aquesta investigació periodística fa un any que es va posar en marxa.
Més d’un any. Fa un any aproximadament jo ja tenia les dades per fer alguns dels titulars però durant aquest temps he estat verificant i contrastant tot el que m’estaven dient. N’hi ha molts que diuen que no es pot publicar res així si no es tenen documents oficials que ho certifiquin. Precisament els serveis secrets no fan cap document oficial, amb segell i firma, perquè per alguna cosa són serveis secrets. Fonts d’intel·ligència del CNI em van posar sobre la pista amb uns detalls que després he anat comprovant, i diverses fonts m’han confirmat que tot és autèntic.
Se sabia que Abdelbaki es-Satty era confident del CNI perquè es va acabar filtrant.
La filtració, que semblava que provenia de l’entorn de l’excomissari Villarejo, deia que l’havien visitat al centre penitenciari de Castelló. Va ser una sola visita i el CNI em va dir que ho van fer per protocol, han d’entrevistar algú detingut en contacte amb gihadistes per veure si els pot donar informació. Però de cap manera el CNI va reconèixer que fos el seu confident.
Els seus articles recullen un seguiment molt exhaustiu dels terroristes.
Analistes d’intel·ligència i de la policia d’investigació antiterrorista han coincidit que se seguia exhaustivament uns telèfons que havia proporcionat el mateix confident. Es-Satty estava fent doble joc. Jo no hi veig cap teoria de la conspiració ni un atemptat de falsa bandera. El que hi ha segurament és una gravíssima negligència. És normal que un servei d’intel·ligència intenti aconseguir infiltrats i confidents. Al confident, li han de donar alguna cosa, i és la forma de no ser deportat al Marroc. Es-Satty ha de donar material a canvi perquè vegin que està col·laborant. Un de les coses que fa és proporcionar-los el telèfon d’uns joves sense antecedents policials. Per què han d’interessar al CNI si no és perquè el confident els diu que s’estan radicalitzant?
I, efectivament, els nois formaven part d’un grup terrorista.
Al mateix temps és molt fàcil per a Es-Satty dir als nois que no donessin detalls quan parlaven entre ells.
La bústia morta no mostra activitat per part d’Es-Satty. Tenia una altra manera de comunicar-se amb el CNI?
A Alcanar van trobar unes restes que els van donar una orientació sobre la bústia morta, que era molt recent. L’última contrasenya es va col·locar el juny del 2017, dos mesos abans dels atemptats. Ja no els estava donant informació per la bústia morta perquè estaven a punt d’arribar al final del trajecte.
Un seguiment d’aquest tipus sempre ha d’anar acompanyat d’una autorització judicial?
Tenen permís judicial perquè tenen un magistrat del Suprem assignat a les tasques del CNI. Si necessiten res que requereixi una autorització judicial en demanen una de genèrica, i passen un paper amb uns números de telèfons que el magistrat ni sap a qui corresponen ni li importa. Ho firma i ho autoritza però de fet tenen carta blanca.
Si sabien tant els serveis secrets per què no van fer res per aturar-ho?
Això és el que haurien de respondre el CNI o les autoritats competents.
Tan preocupant ha estat el silenci mediàtic com el polític a Madrid?
Sí, i ha estat indignant com Sáenz de Santamaría, Zoido i tants altres es van negar a acudir al Parlament. Sí que hi va anar l’exsecretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto, que va dir en to autoritari que els únics responsables de verificar si s’havia radicalitzat Es-Satty eren els Mossos, quan el CNI va ocultar els informes sobre la seva radicalització. No és que hi hagués descoordinació policial, és que la manca de confiança de l’Estat cap a la Generalitat era de tal envergadura que feia que no compartissin la informació de l’amenaça terrorista posant en perill la població catalana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Guardó per al barista de l’hotel Carlemany

girona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Es mantenen els núvols alts i mitjans

Barcelona
BEGOÑA ROMAN
DOCTORA EN FILOSOFIA. PRESIDENTA DEL COMITÈ D’ÈTICA DE SERVEIS SOCIALS DE CATALUNYA

“La intel·ligència artificial està programada perquè t’agradi”

Girona

La UdG, líder a l’Estat en accions de voluntariat

girona
TORROELLA DE M

Berenar de l’AMPA pel menjador al Guillem de Montgrí

societat

La Universitat de Stanford reconeix el doctor Manel Esteller

societat

Sis víctimes del franquisme denunciaran que van ser torturades

Actes amb motiu del dia del càncer de mama, el 19
salut

Actes amb motiu del dia del càncer de mama, el 19

societat

Acord de Creu Roja amb Mascontrans