Societat

Carles Armengol

Pedagog i cristià compromès

“Consumir és un acte ètic, l’Església ho ha dit sempre”

“Moltes de les necessitats per la via del consumisme no les acabes resolent i es va generant una mena d’insatisfacció”

“El pensament cristià diu que la propietat privada no és un bé absolut, que nosaltres som administradors de les coses i que les hem de preservar tenint sempre el bé comú com a prioritat. Sovint ho oblidem”

Pedagog
Carles Armengol, amb una llarga trajectòria en el món de l’educació, ha tingut responsabilitats a la Universitat Ramon Llull, a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, a la Fundació Pere Tarrés i a l’Escola Cristiana. Avui és el president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, un dels responsables del Grup Sant Jordi dels Drets Humans i la Fundació Quatre Vents, que atén infants en situació de vulnerabilitat.

Vivim en un món globalitzat que ha fet del consum la seva raó de ser. Ens hem convertit en persones que donem més importància al que tenim que al que som. Carles Armengol acaba de publicar Canviar el consum per canviar la vida (Editorial Claret), amb el qual ha guanyat el premi Joan Profitós d’assaig pedagògic 2019 i en el qual posa sobre la taula la necessitat de qüestionar-nos el consum. Ho fa des de la seva perspectiva de cristià compromès i de pedagog; per això fa propostes concretes per portar a les escoles un canvi de paradigma, un nou estil de vida.

Comprar és un acte moral?
Comprar no és neutral. Nosaltres decidim què comprem, per què ho comprem i on ho comprem i la nostra decisió afecta el conjunt de les coses, també la Terra. Decidim si comprem productes de proximitat, si comprem amb criteris ecològics, amb criteris socials... Moltes campanyes que s’han fet de consum responsable i conscient van en aquesta direcció: fer veure al consumidor que la seva decisió té capacitat d’incidir en la realitat.
Comprar i llençar...
És insostenible. És evident que no podem deixar de consumir, però hem instaurat un model, el consumisme, tot un estil de vida, en què tot s’utilitza i es llença, tot es compra i es malbarata, i això no és sostenible; pels residus, per l’esgotament dels recursos...
Com a cristià vostè cita la Doctrina Social de l’Església.
L’expressió que consumir és un acte moral, una decisió ètica, és al cor del pensament social cristià, al cor de la proposta social de l’Església. I de fet, tota la tradició d’aquest pensament social és molt crítica respecte a la forma de funcionar, d’organitzar-nos, que tenim els humans. Hi ha algunes idees molt valuoses i molt intuïtives en aquest pensament cristià: una és que més que posseïdors o propietaris de les coses en som administradors, començant per la terra. Som administradors, no propietaris, i com a administradors hem de saber que és un bé que s’ha de mantenir, que s’ha de conservar... Una altra idea és que les riqueses no són un escreix que algú disposa, sinó que és alguna cosa que està mancant a un altre: que alguns tenen molt perquè molts altres no tenen res.
Entre les persones que han alçat la veu contra aquesta societat consumista hi ha el papa Francesc. Aquesta és la línia de la seva encíclica ‘Laudato si’.
De fet, el meu llibre en bona part està motivat per la lectura d’aquesta encíclica. El papa fa una anàlisi dels problemes mediambientals del món i es posa al costat del consens científic que fixa com a grans qüestions el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació... Però Francesc diu que aquesta crisi mediambiental no deixa de ser l’altra cara d’una crisi social. I planteja que el món està en una crisi social i mediambiental alhora, que no són dues crisis diferents sinó una de sola, i no podem deslligar el tema ecològic del social. I per què és un únic problema?, diu el papa. Perquè les arrels són les mateixes: haver perdut la capacitat de relacionar-nos correctament entre les persones, haver perdut la finalitat d’un bé comú i aquest individualisme exacerbat i aquesta creença de convertir la ciència i la tecnologia en una nova religió que ens assegura que ho resoldrem tot, moltes vegades posant en joc la mateixa sostenibilitat del planeta i pensant, com fan els negacionistes del canvi climàtic, que ja inventarem alguna cosa a l’últim minut que ens permetrà resoldre-ho. I a partir d’aquesta denúncia Francesc fa propostes de canvis personals, fa crides al canvi polític... S’adreça a tot el món, però crida els cristians perquè s’hi comprometin.
I se li tira a sobre la ultradreta.
I tant. Als Estats Units, hi ha campanyes molt fortes contra Francesc, per un cantó pel tema de la pena de mort, que el papa ha apostat per erradicar-la del tot i ha modificat el catecisme per dir que aquesta pena és inadmissible. I per un altre cantó, pel tema del canvi climàtic.
Davant aquest consumisme, què proposa vostè?
El primer pas és ser conscient. I aquí topem amb un problema polític: la poca transparència que tenen els productes i l’activitat del consum. Nosaltres consumim sense saber moltes vegades què consumim, de què està fet, qui ho ha fet, com s’ha fet, en quines condicions, d’on ve, quina és la petjada ecològica... Hem de reivindicar que ens donin més informació.
Com a pedagog vostè proposa ensenyar que per ser feliços no cal comprar-ho tot.
Aquest és el principal problema, el consumisme; aquest estil de vida que es basa a satisfer qualsevol necessitat comprant, moltes vegades més enllà de les nostres necessitats, fins i tot de les nostres possibilitats..., que ho converteix tot en objecte de consum. El que plantejo és descobrir que moltes de les necessitats per la via del consumisme no les acabes resolent i que es va generant una mena d’insatisfacció de fons que mitigues per la via del consumisme però no la resols realment i acabes superficialitzant-ho tot, la teva vida es va fent més plana, més grisa..., i pràcticament sense percerbre-ho. L’amor, l’amistat i l’espiritualitat també acaben en aquesta roda i al final si, per exemple, l’espiritualitat la convertim en objecte de consum acabarà no enriquint-nos i continuarem en aquesta mena de buidor existencial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els alumnes prenen la UdG i impedeixen fer classes

girona

La gestió mèdica dels aldarulls, “més difícil” que la dels atemptats

Barcelona
Campanya dels farmacèutics per conscienciar sobre la importància de la recepta
Societat

Campanya dels farmacèutics per conscienciar sobre la importància de la recepta

DANILO CHAMMAS
ADVOCAT QUE TREBALLA PER LA PRESERVACIÓ DELS DRETS HUMANS I MEDIAMBIENTALS A BRASIL

“Hi ha un model de progrés que porta la humanitat a la destrucció”

Sant boi de llobregat

Figueres subvencionarà projectes de cooperació amb prop de 114.000 euros

Figueres

Mobilització a Figueres a favor d’una professora de gimnàstica

Figueres
La Cursa del Carrer Nou, el 24 de novembre

La Cursa del Carrer Nou, el 24 de novembre

girona

Més lligams a Sant Hilari amb la cultura amaziga

sant hilari sacalm

Girona tria el nou circ de Rosa Raluy per a Fires

GIROnA