Unió Europea
La crisi de l’habitatge
Trobar pis, un malson europeu
Les noves generacions i els nouvinguts a les grans ciutats tenen més dificultats per tenir un allotjament assequible
Una iniciativa ciutadana europea recull signatures per reclamar a Brussel·les que promogui pisos socials
L’infern immobiliari a les grans capitals europees ha encès el debat sobre el dret a un habitatge assequible. La ressaca de la crisi financera i les transformacions digitals d’aquest mercat fan cada cop més difícil trobar pis als creixents centres urbans del Vell Continent, especialment per als joves. Vista la lenta reacció en alguns municipis i estats davant aquest fenomen, un grup d’entitats arreu del bloc europeu s’han unit per reivindicar una intervenció de Brussel·les. La preocupació per trobar casa s’ha incrementat els darrers anys en més d’una dotzena d’estats membres de la UE que han vist enfilar-se els preus de l’habitatge, principalment a les seves ciutats més productives i massificades, segons dades del Banc Mundial.
El professor en economia de l’habitatge de la Universitat de Glasgow, Ken Gibb, reconeix que hi ha un “problema” d’accés a allotjaments assequibles, però creu que els contextos són molt diferents en cada país i que no es pot atribuir a un sol factor. Tanmateix, Gibb destaca com a causes principals la crisi financera i hipotecària del 2008 i l’auge d’Airbnb.
Els obstacles més grans que imposen ara els bancs per donar préstecs estan afectant, sobretot, les noves generacions i nouvinguts amb dificultats per aportar grans dipòsits i que acaben optant per llogar o viure més temps amb els pares. “Fa dues dècades, la gent comprava quan tenia uns 20 anys; ara, la mitjana és de 37 anys”, subratlla Gibb.
L’expert alerta que els joves estan perdent l’oportunitat de fer guanys comprant pisos mentre que la gent gran gaudeix dels beneficis de llogar les seves propietats. Per exemple, a Escòcia el mercat del lloguer és ara tres vegades més gran que fa trenta anys. Per això avisa sobre la creixent “escletxa generacional” i la “difícil transició” en els patrons d’accés a l’habitatge.
Respecte a Airbnb, Gibb reconeix que plataformes com aquesta tenen un impacte negatiu en l’habitatge disponible per als residents locals, però remarca que depèn del parc disponible en cada ciutat. “Seria curós a fer grans regulacions, perquè és difícil entendre aquest nou mercat disruptiu”, alerta també. Per això, advoca per entendre com funciona abans de legislar.
L’escassetat i l’auge de preus en el mercat immobiliari han provocat un augment en gairebé tots els estats membres en les llistes d’espera per tenir un habitatge social, segons dades de la Comissió Europea (CE). Per això, un grup d’organitzacions s’ha aliat a escala europea per reclamar a Brussel·les que faciliti l’accés a un habitatge assequible a un espectre més ampli de la societat.
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) és una de les impulsores d’una iniciativa ciutadana europea que està recollint firmes amb l’objectiu que l’executiu de la UE prengui nota de les dificultats per trobar pis i actuï en conseqüència. En concret, reclamen més subvencions i facilitats per promoure l’habitatge social i una millor protecció davant els desnonaments i els fons voltors. Malgrat el context diferent en cada país de la UE, des de la PAH recorden que tots “pateixen igual” la “mercantilització de l’habitatge” i defensen que cal blindar aquest dret a tot el club europeu.