Porexpan de closca de musclo

Podria la closca de musclo acabar convertida en una safata a l’estil del porexpan que es fa servir als supermercats com a recipient per a la fruita? És el marro de cafè un element transformable en una làmina que podria substituir el paper film per embolcallar els aliments? És el que han experimentat, aquesta setmana, estudiants de diversos punts d’Europa al laboratori d’Elisava, l’escola universitària de disseny i enginyeria que, des del cor de Ciutat Vella, es pregunta com pot col·laborar perquè l’economia sigui més sostenible. 120 alumnes estan treballant en el projecte Material Designers, un programa europeu que s’està desplegant a Barcelona, Milà i Londres no tant amb l’objectiu de crear nous materials –benvinguts siguin, si se’n troben, i els tres millors projectes tindran l’oportunitat de treballar-los en empreses– com de crear consciència. Així ho expliquen Òscar Tomico, cap d’estudis del grau d’enginyeria en disseny industrial, que destaca la necessitat que el coneixement que promou la universitat es transfereixi a la societat. “La situació mediambiental és d’emergència i com a universitat no podem no fer res”, assegura. La sostenibilitat es treballa en els graus d’enginyeria de manera transversal, i una de les idees ha estat col·laborar amb la Plataforma Aprofitem els Aliments, dirigida per Gaby Susanna, “amb la idea de donar exemple”, diu Tomico.

Susanna assenyala que, tot i que no hi ha dades definitives, en part per la opacitat de la indústria, cada any es malbaraten a Catalunya 35 quilos d’aliments per habitant. “Probablement, la xifra real és més a prop dels 100 quilos per habitant”, diu, i això explica el repte que suposa poder utilitzar els residus alimentaris per crear materials alternatius als que ara es fan servir per contenir i conservar els aliments.

Els alumnes que proven les diferents fórmules en el laboratori han portat residus com ara closques de musclo i d’ostra, marro de cafè, algues, peles de taronja, fruites i verdures, clofolles de cacau... El desenvolupament d’un nou material pot trigar anys, assenyalen els organitzadors del taller, però sorgeixen mostres interessants, com ara les textures que estan aconseguint l’Elodie i la Rébecca, que experimenten amb la closca de musclo, d’ostra i de fruita seca, la gelatina alimentària i la pols de marbre, entre altres elements, per aconseguir textures rígides i flexibles. Al laboratori d’Elisava s’intueixen també les possibilitats de la gelatina en combinació amb la pela de taronja i el marro de cafè per aconseguir materials semblants a la silicona que podrien acabar esdevenint una alternativa sostenible al plàstic i el porexpan.