Una proximitat llunyana

Entre l’Urko, un gran goril·la de 200 quilos fill del Floquet de Neu, i un lèmur ratolí de 30 grams hi ha una gran diversitat de primats que, tot i englobar-nos, en general desconeixem i desconsiderem. Per evitar-ho, res millor aquests dies que visitar la completa exposició que el Museu de Ciències Naturals de Barcelona inaugura avui. Micos, una història de primats mostra seixanta espècimens en l’exposició temporal més completa que s’ha fet mai sobre els nostres parents més propers, segons fonts del museu. “No ens fa por dir que els primats estan dissecats, però utilitzem la paraula naturalitzat perquè s’adiu més a la gran feina que hi ha hagut al darrere per presentar-los en postures dinàmiques que recreen el seu comportament en estat salvatge”, explica la directora del centre, Anna Omedes. La mostra la van dissenyar i produir els Museus Nacionals d’Escòcia, que el 2012 van començar a recollir els exemplars que requerien, sempre després de morir per causes naturals o en captivitat, i no la van completar fins quatre anys després.

Més enllà de l’observació dels animals, des de la rebuda de l’Urko fins al final de l’exposició el visitant podrà descobrir en una ambientació selvàtica tot tipus de comportaments i capacitats sorprenents que permeten als primats adaptar-se, relacionar-se i sobreviure en un entorn cada cop més amenaçat. La comunicació hi té un pes important i el cercopitec verd ho sap prou bé. Viu al sud-est africà i ha desenvolupat un protollenguatge amb crits d’alerta diferents en funció de si l’amenaça és un escurçó o un àliga, ja que l’estratègia defensiva és completament diferent.

La necessitat de menjar també s’evidencia com un gran revulsiu. Ha dut alguns primats a desenvolupar l’ús de eines diverses, però també canvis genètics sorprenents: les mones esquirol mascle hi veuen en blanc i negre, però les femelles poden detectar el vermell i detecten la fruita madura per aprofitar-ne els nutrients en la reproducció. Altres primats tenen predilecció pels bolets o són immunes al cianur del bambú que mengen. Petits detalls d’uns primats que fins a finals d’abril no deixaran de sorprendre al museu barceloní. Esperem que tampoc a la selva amazònica, on, malgrat les amenaces, fa poc encara apareixien espècies noves.