Els altres efectes de la por al virus
Amb el pretext d’una “emergència nacional”, Renzi allarga la mà a Salvini per intentar fer caure el govern
En quarantena l’equipatge i els immigrants rescatats al mar per les ONG, que denuncien tracte discriminatori
L’efecte del coronavirus a Itàlia es pot percebre en molts àmbits, depenent d’on ens fixem. El virus i les seves incògnites monopolitzen els continguts televisius, des dels informatius fins als magazins d’entreteniment. La informació sobre el virus ha substituït les tradicionals apreciacions meteorològiques en les converses de compromís als ascensors.
‘La pesta’, lectura de moda
El virus també ha provocat l’interès sobtat per obres mestres de la literatura que tenen com a tema central o escenari malalties o epidèmies. Així, entre els llibres més venuts aquests dies de desconcert, han aparegut amb força La pesta, d’Albert Camús, i Assaig sobre la ceguesa, de José Saramago. La novel·la del premi Nobel portuguès ha registrat un increment de vendes del 180% i ocupa el cinquè lloc a la principal plataforma de compra digital. El clàssic de Camús, des que hi ha el brot del Covid-19 a Itàlia, ha escalat de la setanta-unena posició a la tercera entre els més venuts.
En l’àmbit polític, és clar, també és el protagonista. Amb l’excusa del coronavirus, Matteo Renzi, que fa mesos que maquina com aconseguir més poder, ha llançat la proposta de fer un govern “d’unitat nacional” que inclogui tots els partits. Com que a l’executiu hi ha una coalició entre el Partit Demòcrata, el Moviment 5 Estrelles i el nou partit de centre de Renzi, Itàlia Viva, a la pràctica això voldria dir, simplement, obrir les portes del govern a la dreta i l’extrema dreta, els únics que hi falten. Evidentment, Matteo Salvini, ansiós de recuperar el tron, ha dit de seguida que acceptava la proposta. Com és lògic, des de l’executiu italià ho han rebutjat. El partit de Renzi, Itàlia Viva, segons les enquestes ni tan sols entraria al Parlament, si ara hi haguessin eleccions. Per això necessita fer-se veure com sigui. Fins i tot a costa d’allargar la mà a la dreta i l’extrema dreta, com ja va fer quan era primer ministre. El somni de Renzi i Salvini seria fer caure el primer ministre Giuseppe Conte, tot aprofitant la crisi del virus. Molts parlamentaris grillini que no han digerit l’aliança amb el centreesquerra i enyoren indissimuladament el soci leghista hi estarien a favor. De moment el pla oportunista no ha reeixit, però ha afegit pressió al ja afeblit govern.
El virus ha fet emergir una altra batalla política: la del govern central i les administracions del nord, amb la Llombardia i el Vènet al capdavant, governades per la Lliga. S’inculpen mútuament de manca d’eficiència. Un vídeo que va gravar a Facebook el president de la Llombardia, el leghista Attilio Fontana, en què es posava una mascareta de manera tan incompetent que resultava còmica s’ha fet viral. Fontana és qui va dir fa dos anys que l’arribada d’immigrants posa en perill la supervivència de la “raça blanca”.
Les conseqüències de la por també han afectat els més vulnerables, aquests dies encara més oblidats: els refugiats. Itàlia ha imposat una quarantena a l’equipatge d’ONG i immigrants a bord. “Això només té un nom: discriminació”, ha dit Alessandra Sciurba, presidenta de Mediterranea Saving Humans, que fa notar que les naus comercials poden desembarcar sense problemes, malgrat que a les ONG “hi ha metges i precaucions sanitàries més estrictes”. Sciurba deixa aquest missatge al govern: “Teniu aturades les naus de salvament mentre la gent s’ofega. Afegiu aquelles morts quan parleu de les xifres del coronavirus.”
