Un document del SEM recomana “evitar ingressos en pacients amb escàs benefici”

Un document del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) de recomanacions per a la presa de decisions en casos de sospita de coronavirus SARS-CoV-2 (Covid-19) que ha difós Betevé ’ i al qual ha tingut accés l’ACN estableix com a principi general “mantenir una ètica” basada en oferir els recursos “a aquells pacients que més se’n puguin beneficiar, en terme d’anys de vida salvats” o “màxima supervivència a l’alta”. Al text es recomana “evitar ingressos en pacients amb escàs benefici” i aplicar aquests criteris “a tots els grups de pacients per igual, no sols a un grup concret com ara els pacients geriàtrics”.

El director mèdic del SEM, Xavier Jiménez, ha assegurat a l’ACN que més enllà del document, la decisió que preval és la del metge que atén el pac ient. Jiménez també ha explicat que aquest escrit “parteix de la premissa” que l’atenció que rep el pacient és “individualitzada”.

A més afirma que el text s’ha elaborat “amb molta cura” i afegeix que, de fet, aquest mateix dimarts ha rebut “l’aval” de la Comissió Deontològica dels Col·legis de Metges de Catalunya.

Un altre dels principis genèrics del document aconsella a l’equip mèdic fer una “valoració individual fina d’aquells pacients amb més probabilitats de recuperació”. En tot cas, s’especifica que tot pacient afectat d’insuficiència respiratòria aguda “té dret” a rebre assistència sanitària, i que la “intensitat terapèutica” es determinarà “segons criteris objectius d’idoneïtat i expectatives de resolució del procés. L’objectiu és salvar el nombre màxim d’anys de vida en aquells pacients amb possibilitats màximes de supervivència a l’alta, i mantenir una qualitat de vida”.

Més enllà d’aquests principis generals el document també fa consells a l’entorn de les decisions per al suport ventilatori en cas que el pacient tingui més de 80 anys o fins a 80 anys. En el primer cas, si en 15 minuts presenta saturació d’oxigen inferior al 90% s’aconsella considerar un “tractament de confort” per “pal·liar la sensació de dispnea.

En tot cas, en totes dues tipologies de pacients s’estableix que el criteri mèdic de cada pacient “està per sobre” d’aquestes “recomanacions generals, sempre que sigui raonat, argumentat i consensuat amb pacient i familiars”.

Pel que fa a les decisions per trasllat hospitalari, el document aconsella quan s’observi “futilitat de mesures terapèutiques”, es pot “deixar el pacient al domicili” sempre que es pugui “assegurar” amb la xarxa d’Atenció Primària (AP) un seguiment i “cures pal·liatives”. En cas contrari, “es recomana traslladar”.

Jiménez ha explicat a l’ACN que “en cap cas” un pacient es deixa de traslladar a un centre sanitari perquè es pugui pensar que té poca esperança de vida. “Per complexa que sigui la situació de vegades ens veiem en la necessitat de portar malalts a centres hospitalaris. Fins i tot en situació de cures pal·liatives”, ha indicat.

El document sí fa algunes indicacions sobre com comunicar “l’adequació de l’esforç terapèutic” a l’entorn de l’usuari, plantejant-la com un “bé per al pacient”. En aquest sentit, demana als professionals “emprar el sentit comú” i “empatia” i centrar les argumentacions en la idea “d’evitar patiment”; transmetre que no fer tractaments agressius “no implica abandonar el pacient”; evitar fer referència a que “no hi ha llits per tots” com a motiu per denegar les cures intensives; assegurar el “confort del pacient si es queda al domicili”; no imposar criteri “amb autoritat enèrgica”, i practicar “l’escolta activa”.