Refent els horts de la quarantena
Hortolans particulars celebren poder tornar a les parcel·les
A Girona no s’havia prohibit mai però els usuaris no hi anaven
A Santa Cristina d’Aro, lamenten que part de la collita s’ha perdut per a qui ha acatat les ordres
“Han estat molts dies sense venir, està tot una mica abandonat”, es lamenta en Juan. Té una parcel·la a les hortes de Santa Eugènia a Girona i dilluns era un dels pocs hortolans que van tornar al seu tros. A les hortes aquests dies es veuen moltes regues sense cultius i amb herbes que van creixent. Al costat hi ha totes les parcel·les dels horts municipals, on tampoc es veu gaire moviment. A Girona l’Ajuntament no havia prohibit mai anar als horts. “Sempre hem considerat possible anar-hi durant el confinament per recollir i fer-hi els treballs indispensables. Ara s’ha unificat el criteri amb tots els municipis”, explica el regidor gironí de Sostenibilitat, Martí Terés.
Però els usuaris o no ho sabien o per prudència no hi han tornat fins aquesta setmana. Ho confirma un altre hortolà, Josep Bagué, que feia dues setmanes que no hi anava. “No volia córrer riscos, ningú ha vingut”, assegura. En aquest conjunt de disset parcel·les només es veuen tres persones, tot i que el temps acompanya. Ara tocaria començar a plantar: tomateres, pebrots... “Tinc el planter que s’està fent vell; si ens deixen fer, encara farem alguna cosa, però anem tard”, diu. Un inconvenient afegit aquí és que aquests dies no tenien aigua; la séquia Monar no rajava, per les obres a la zona de la Pilastra. La previsió era que aquest cap de setmana els treballs hagin acabat. Mentrestant Bagué i la resta d’hortolans treuen males herbes i recullen el que poden endur-se i trobaven a faltar: pastanagues, enciam, espàrrecs, algunes carxofes. Tant o més que el producte, el que trobaven a faltar era sortir de casa i esbargir-se.
Dies alterns, a Santa Cristina
Els titulars d’horts urbans han anat tornant al seu tros també en altres contrades. Al Baix Empordà, un recorregut breu per les zones d’horta a Santa Cristina també palesa el desglaç. Als horts urbans, el consistori ha autoritzat la trentena de titulars a anar en dies alterns a les seves parcel·les; les parells, els dies parells, i igual amb les senars. Guarden distància de seguretat, duen mascaretes i només fan servir les eines pròpies, perquè les comunitàries, per higiene, estan fora de l’abast dels hortolans.
Dimarts, la Isabel, la Paquita i la Magnolia –que s’afanyava perquè ha hagut de deixar a casa els fills– se centraven a desbrossar i salvar bledes i faves, que han crescut menys per la competència de l’herbam i s’han començat a assecar durant la quarantena imposada. “Els enciams no han crescut, ni els bròquils; les carxofes encara”, es lamenta la Isabel. Mentre que la Paquita s’indigna perquè algunes parcel·les llueixen immaculades, símptoma que algú sí que hi havia continuat anant quan encara era prohibit. Malgrat tot, no es queixen. Al mercat troben planter i ja pensen a continuar plantant raves, enciams, cols i tomateres. I esperen que a l’estiu tornin a poder-hi passar tardes i vespres en família.
