El Nus de Pedra és un allotjament rural situat al municipi de Sant Martí de Llémena. Té vuit apartaments independents un de l’altre amb un entorn natural molt ampli. Aquestes característiques poden ser, segons els seus propietaris, Montse Juher i Joan Pla, la clau d’una possible recuperació més avançada que en altres tipus de negoci: “Nosaltres fa temps que no agafem grups, sinó que lloguem a famílies o a parelles. Un nucli familiar podrà venir aquí i, si no vol, no haver d’interaccionar amb altres clients perquè els àpats se’ls faran en el seu propi apartament. A més l’entorn és molt ampli i tampoc han de coincidir necessàriament amb altres persones.”

Hi ha espais, com pot ser la piscina, en què sí que estan pendents de com caldrà adaptar-se o, fins i tot, si es podran fer servir. “Ja he començat a preguntar si cal buscar alguns productes determinats o algun altre tipus d’informació, però encara no hi ha res en ferm”, explica en Joan. De fet, la falta de concreció i d’informació és una altra de les dificultats a l’hora de planejar la reobertura de les instal·lacions. “Estem en contacte amb l’ATA, l’Associació Turística d’Apartaments, i hem estat intercanviant opinions i informacions, però ningú aconsegueix concretar per on podem començar”, lamenta la Montse. En aquest sentit, un dels consells que han rebut és, precisament, no fer res. “Aconsellen no començar grans inversions ni transformacions per a una possible adaptació fins que no hi hagi unes normes oficials, perquè et podries trobar que el que has fet no sigui el que demanen i seria temps i diners perduts”, adverteix la propietària d’El Nus de Pedra.

Pel que fa a com es refaran a l’hora de captar clients o recuperar alguns que els han estat fidels, expliquen que ja tenen reserves. Gran part de la seva clientela, però, és estrangera, sobretot francesa i holandesa, per tant, també estan pendents de si a l’estiu s’obriran fronteres per poder viatjar. “Tenim clients molt fidels, sobretot d’Holanda, que venen cada any, i no sabem si serà possible que tornin aquest any”, es pregunta en Joan. Precisament, en el moment que va arribar l’ordre de tancar, el 13 de març, tenien una parella holandesa i un client francès, als quals van haver de demanar que marxessin. “Ho van entendre perfectament i, de fet, van agrair que els aviséssim de seguida. Els vam oferir ajudar-los a buscar vols o la manera de tornar a casa i, entre tots, ho vam poder solucionar sense gaires problemes”.