Una dona sense parella, amb dos fills i molt pocs recursos
Ara mateix, un dels perfils més abundants de situació de vulnerabilitat social i econòmica arreu del país és la unitat familiar monoparental composta per una dona amb fills. La Rabia, veïna de Girona, n’és un exemple. Nascuda al Marroc, el 2008 va arribar a Catalunya a la recerca de millors condicions de vida. Primer va treballar fent la neteja en una casa particular de Barcelona i a partir del 2010, i després de seguir una formació específica, en hotels de Girona. Viu en un pis de Can Gibert, amb dues criatures, de 12 anys i d’un any i mig. No té una xarxa familiar a mà, ja que la mare la té al Marroc i, malgrat que un germà seu resideixi a Barcelona, no s’hi fa i no pot comptar amb la seva ajuda.
A Girona ha treballat en tres establiments hotelers (quan la van despatxar del segon es va trobar amb la sorpresa que no tenia dret a atur, assegura). Al gener d’aquest any va començar a l’hotel on treballa actualment, però des del març està afectada per l’ERTO presentat per l’empresa i no sap quan es reincorporarà, ateses les incògnites que planen sobre el sector del turisme. La seva nòmina és modesta: 500 euros al mes, per una jornada laboral de tres hores diàries, però amb l’ERTO els ingressos han baixat a 540 euros en dos mesos. Paga 350 euros de lloguer, més la llum (de l’aigua se’n fa càrrec el propietari de l’habitatge), però no ha pogut afrontar les mensualitats de març i abril.
Amb aquest panorama, no té més remei que acudir a alguna ajuda externa, en aquest cas, de Creu Roja. L’ONG li facilita menjar i articles d’higiene personal i de la llar. “Sort en tinc de la Paula [la voluntària de Creu Roja que sol atendre-la] i dels serveis socials, si no, no sé com ho faríem”, explicava aquesta setmana la dona, de 32 anys.
Donacions
L’ajuda que reben la Rabia i els seus fills no seria possible sense la col·laboració d’empreses i particulars que donen els seus productes o diners en efectiu a Creu Roja i altres entitats. En el cas de l’ONG, està rebent el suport de 25 empreses que des de l’inici de la crisi sanitària han aportat uns 11.500 quilos d’aliments i més de 16.000 euros.
