Societat

Acaben les restriccions específiques que s’aplicaven a Lleida i sis municipis del Baix Segre per la covid-19

Tots els municipis del Segrià es regeixen per les resolucions d’abast general de Catalunya per fer front a la pandèmia

Aquest dijous ha finalitzat la vigència de les mesures específiques que s’aplicaven des de juliol a Lleida i sis municipis del Baix Segre per a la contenció de la covid-19, arran de la millora de les dades epidemiològiques de les darreres setmanes. Així, els bars i restaurants d’aquestes localitats ja no tenen limitat l’aforament al 50% i poden servir a la barra. Això sí, tant a l’interior com a les terrasses, les taules no poden superar les 10 persones i han d’estar separades un metre i mig. També queda sense efecte la limitació estricta d’aforament en actes culturals i religiosos. D’aquesta manera, a tots els municipis del Segrià ja només els són d’aplicació les resolucions d’abast general de tot Catalunya per fer front a la pandèmia.

Des d’aquesta mitjanit, Lleida, Alcarràs, Aitona, Soses, Seròs, la Granja d’Escarp i Torres de Segre ja no han d’aplicar restriccions específiques per a la covid-19 i passen a regir-se per les genèriques de tot Catalunya, de la mateixa manera que els altres 26 municipis del Segrià on Salut ja va aixecar dimecres aquestes mateixes mesures de caire específic.

Així, els bars i restaurants ja poden superar el 50% de l’aforament i poden atendre clients a la barra, ja que fins ara els consums només es podien fer a la taula. De la mateixa manera que a la resta de Catalunya, les taules -ja sigui a l’interior com en terrasses- no poden superar les 10 persones i han d’estar separades un metre i mig. També es manté la prohibició de fumar si no es mantenen dos metres de distància i el tancament dels establiments a la una de la matinada. D’altra banda, també ha quedat sense efecte la limitació estricta d’aforament en actes culturals, que no podia superar el 50%, i religiosos, on només podia ser d’un màxim del 33%.

Les restriccions costen més 10 MEUR a l’hostaleria de Lleida i el Baix Segre

La Federació d’Hostaleria de Lleida qualifica de “notícia excel·lent” i “un pas important endavant” la fi de les restriccions específiques al Segrià ja que bars i restaurants han estat dels establiments que més n’han patit l’afectació. Tot i això, considera que “arriba tard” i lamenta que encara es mantinguin restriccions especials en 19 municipis de la Noguera. El secretari general de l’entitat, Ramon Solsona, ha remarcat que ara “podran demostrar que el sector pot aportar valor i que no és un focus de possibles infeccions”.

Les mesures aplicades per contenir l’avenç de la covid-19 han generat un deute “important” a l’hostaleria. Segons la Federació, els establiments de restauració de Lleida ciutat i dels municipis del Segrià, on les restriccions han estat més estrictes, han deixat de facturar 1,5 milions d’euros diaris, i les despeses que han hagut d’assumir per mantenir les empreses inactives superen els 10 milions d’euros, des del juliol, al marge dels molts treballadors que s’han quedat sense treballar aquests mesos. L’entitat manté que més d’un 30% de bars, restaurants i cafeteries d’aquestes set localitats podrien acabar tancant.

En aquest sentit, Hostaleria de Lleida ha tornat a reclamar al Govern ajuts específics per als establiments del Segrià, especialment dels set municipis on s’han aplicat mesures de contenció més estrictes per fer front a la pandèmia. “Permetria garantir la viabilitat a mig termini de les empreses”, ha assenyalat Solsona.

Alcarràs creu que “ja era hora” que se’ls equipari amb la resta de Catalunya

L’alcalde d’Alcarràs, Manel Ezquerra, considera que “ja era hora” que se’ls equipari amb la resta de Catalunya, després que s’hagin deixat enrere “aquells brots importants” dels darrers mesos. Valora “molt positivament” que, finalment, s’hagin flexibilitzat les mesures després del “tancament estricte” decretat per Salut per evitar la propagació de la covid-19 al Baix Segre, ja que “l’economia de la zona estava patint molt”. “L’hostaleria i comerços estaven tenint una baixada d’ingressos molt important” i algun negoci ja ha tancat portes a la població però l’alcalde d’Alcarràs confia que “pugui reobrir poc a poc” i que la zona “vagi tornant a la normalitat”.

Manel Ezquerra s’ha mostrat crític amb les “estrictes” mesures aplicades per Salut al Baix Segre i Lleida ciutat ja que considera que aquest territori “ha estat el conillet d’índies de Catalunya”. Reconeix, però, que les dades epidemiològiques al Baix Segre “no eren bones” i ho atribueix, en bona part, als cribratges massius que Salut estava fent a gran part de la població, sobretot en centrals fruiteres, els quals “que van fer aflorar molts positius asimptomàtics”. Tot i això, Ezquerra considera que aquest volum important de proves efectuades a la zona “ha permès evitar cadenes de transmissió”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cent anys del santuari de Lourdes d’Arenys de Munt

Arenys de Munt
BARCELONA

Una aurora boreal es deixa veure al cel de Catalunya

POLICIAL

Interior tria el comissari en cap, Eduard Sallent, com a major dels Mossos

barcelona
judicial

Arxivada la causa contra els mossos per la pèrdua d’un ull per projectil durant les protestes per Hasél

barcelona
educació

L’escola La Farga, l’Associació Educativa Vall del Terri, Anna Juàrez i Josep Callís reben els Premis Mestres 68

girona
SOCIETAT

Un nen discapacitat espera des del setembre transport sanitari per anar a escola

BARCELONA
església

L’arquebisbat augmenta la pressió pel desallotjament de l’Esperit Sant

barcelona
medi ambient

L’alcaldessa de Gisclareny, nova directora del Parc Natural del Cadí-Moixeró

GISCLARENY
EDUCACIÓ

Malgrat insisteix a ubicar la segona llar d’infants municipal a l’escola Marià Cubí

MALGRAT DE MAR