Mínim històric de catalans que marquen la X per a l’Església en la renda
Només un 17% de les declaracions de l’IRPF assignen a l’Església el 0,7% dels ingressos
La Conferència Episcopal destina un 2,5% del pressupost a Càritas
Cada any que passa hi ha menys catalans que decideixen marcar la casella a favor de l’Església catòlica en la seva declaració de la renda. En la declaració del 2018 –són les últimes dades que es tenen oficials, fetes publiques aquest estiu– tan sols ho van fer un 17,4%, menys encara dels 18,50% que ho havien fet el 2017.
A banda del creixent laïcisme de Catalunya –reconeguda com una de les societats més laiques d’Europa–, la quantitat de diners que l’Església dona a les emissores catalanofòbiques COPE i 13TV i la manca d’empatia de l’actual jerarquia encapçalada pel cardenal Omella amb el fet diferencial català, la seva llengua i la seva forma de fer, serien algunes de les explicacions a aquesta creixent desafecció cap a l’Església institucional. Que el cardenal Omella, per exemple, s’expressi a les xarxes socials el 99% de les vegades en castellà, que encara no hagi lamentat la mort de l’estimat pare Manel o que, com a president de la Conferència Episcopal Espanyola que és, hagi encapçalat una carta de suport al rei emèrit fugit (i, per contra, no hagi alçat la veu per solidaritzar-se amb els presos polítics catalans i els represaliats) han causat estupor en els fidels de base, especialment els més catalanistes i de tendència progressista. I aquestes són coses que pesen a l’hora, després, de decidir donar diners a l’entitat a través de la declaració de la renda. Les últimes manifestacions polèmiques feien referència a la llei de Memòria Democràtica del govern de l’Estat. en una entrevista a la COPE, Omella proposava no fer fora els monjos del Valle de los Caídos ara i insistia “a no distreure’s dels temes importants”.
La Memoria anual de actividades de la Iglesia católica en España año 2018, que va presentar a Madrid la Conferència Episcopal Espanyola, CEE, a principis d’estiu –i que va passar molt desapercebuda perquè s’estaven començant les desescalades amb motiu de la Covid-19– confirma que Catalunya va ser la comunitat autònoma amb menys fidels que van marcar la casella per finançar l’Església catòlica en la declaració del 2018 (la del 2019 es donarà a conèixer l’any que ve), a una gran distància de les aportacions que van fer altres comunitats. L’aportació dels catalans queda molt lluny, doncs, de comunitats com ara Castella-la Manxa o Extremadura, que amb un 45% i un 44,1% són les comunitats on més persones ajuden a finançar l’Església amb els seus impostos. Després hi ha Castella i Lleó (un 42,2% dels fidels van marcar la casella) i Múrcia (on ho van fer un 43,8%.
Les altres comunitats que, com Catalunya, van aportar menys a l’Església catòlica en la declaració de la renda van ser Galícia (amb un 24,9%), les Canàries(un 26%) i les Illes Balears (un 27,6%). A la comunitat de Madrid van ser un 37,8% dels que van fer la declaració de la renda els que van marcar la casella de l’Església catòlica, i la mitjana de l’Estat va ser d’un 32,6% dels declarants. Tot i així, la CEE diu que aquest any la recaptació ha pujat “a totes les comunitats” i que en total s’ha batut un rècord en la recaptació de diners: 285.115.797 euros. Aquests milions suposen un 6,437% més del que es va recaptar el 2017.
Segons la citada memòria, de tots els milions que va guanyar el 2018 l’Església a tot l’Estat, només un 2,5%; és a dir, 6.243.398 milions, van anar a parar a Càritas. El Bisbat de Madrid va rebre 15.107.211 euros, la diòcesi de Barcelona, 4.820.962 d’euros; la de València, 9.670.591 euros, i a Sevilla, 5,1 milions.
A Catalunya hi ha 1.262 centres socials i assistencials que depenen de l’Església, que atenen 987.799 persones, mentre que a Madrid hi ha 974 centres i 607.253 beneficiaris.
LA XIFRA
Omella i el Valle de los Caídos
El president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha demanat aquesta setmana al govern espanyol “aparcar” la sortida dels monjos del Valle de los Caídos, després que la setmana passada el consell de ministres aprovés l’avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica, que inclou la supressió de la fundació dels religiosos. El cardenal, entrevistat a la Cope, ha dit que “en aquest moment el que més ens preocupa és sortir de la malaltia, trobar feina, educar als joves i fer-ho bé”, en relació amb la pandèmia per la covid-19. Amb relació als monjos, Omella ha advertit que “a l’hora de la veritat caldrà veure com es duu a terme jurídicament” l’expulsió dels monjos. Omella ha dit que es tracta d’un dels “temes polítics que no són essencials” i que considera que “poden distreure” de la pandèmia. “Jo diria als polítics, per què no aparquen certes coses, asserenem la societat i busquem el que de veritat preocupa a la gent?”
