Homenatge als deportats de Figueres a camps d’extermini

Les onze llambordes stolpersteine que Memorial Democràtic instal·larà als carrers de Figueres se situaran a la vorera davant la darrera residència a la ciutat que va tenir el deportat en llibertat. Les onze de Figueres són fruit d’un estudi rigorós que ha permès confirmar la identitat dels deportats.

Ha estat un treball multiinstitucional en què han participat l’Arxiu Municipal de Figueres, el Museu Memorial de l’Exili (MUME), el Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust de l’Alt Empordà i l’Associació Triangle Blau per a la Preservació i Difusió de la Memòria Històrica i que va tenir la col·laboració d’alguns familiars contactats, que hi han fet aportacions.

Amb les peces que s’instal·laran en les pròximes setmanes seran ja 230 les llambordes stolpersteine repartides pel territori català, setze de les quals són a Girona. Els deportats figuerencs en record dels quals es col·loquen les llambordes a Figueres són Vicenç Gené, deportat a Mauthausen el 1940. El 1941 van deportar José Allueva (Mauthausen/Gusen), Martí Bosch (Mauthausen), Tomàs Marmaneu (Mauthausen/Gusen) i José Santaló (Mauthausen). S’ha pogut comprovar també sis deportacions de figuerencs l’any 1944. Es tracta de Rossend Capellades (Mauthausen/Flossenbürg), Valentín García (Dachau), José Martín (Buchenwald/Mauthausen), Joaquín Masó (Neuengamme), Enric Moner (Buchenwald) i Joan Coronas (Dachau). Els llambordins s’instal·laran al carrer Santa Llúcia, al carrer Nou, a Joan Maragall; a Lasauca, a l’avinguda de Perpinyà; al carrer Vilafant, al carrer la Rosa, al Mas Ferrer i a la plaça de l’Ajuntament. Precisament aquest últim es va instal·lar ahir mateix com a colofó de l’acte, amb la participació de tres familiars de Vicenç Gené. L’homenatge es va fer ahir al matí sota la porxada d’accés a l’ajuntament de Figueres, per la pluja. Conduït pel periodista Santi Coll, hi va prendre la paraula la consellera de Justícia, Ester Capella, que va assegurar que “cada llamborda és un acte de dignitat”. També ho va fer l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó: “Era necessari posar nom i rostre a les víctimes, per entendre que les polítiques de memòria no és nostàlgia, sinó justícia.”

Toni Garcia, del Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust de l’Alt Empordà va exposar que la instal·lació de stolpersteine és una “reparació històrica”: “Queden moltes llambordes per instal·lar, la de veïns i veïnes que sense haver nascut a Figueres van viure aquí, van lluitar aquí i van ser expulsats d’aquí.” L’acte va acabar amb la interpretació de La cançó d’un deportat a càrrec del músic Josep Tero, i la col·locació de la primera llamborda a la plaça.