“Vivim com ens sentim”

El col·lectiu transgènere denuncia l’exclusió laboral que pateix. El seu aspecte físic és el principal entrebanc i el motiu pel qual se’ls discrimina. Tot i estar preparades i capacitades per ocupar el lloc de treball, les persones trans tenen més dificultats i molts cops és impossible que vagin més enllà de la primera entrevista de feina. Això és el que li va passar durant anys a l’Àlex quan va decidir plegar de fer de cambrer mentre encara estudiava. “Vaig enviar milions de currículums en què a la foto veien una noia, però després, a l’entrevista presencial, ja posaven mala cara i el meu aspecte androgen no els quadrava”, lamenta aquest sabadellenc, que veient que seria complicat treballar de cara al públic va provar sort com a mosso de magatzem. Tampoc va tenir sort, perquè aleshores el “perfil masculí” tampoc s’ajustava a una feina que requeria “més força”. L’Àlex lamenta que tant ell com les seves companyes trans hagin de passar una “cursa d’obstacles i un rebuig constant” per culpa d’una societat que “jutja per les aparences i per l’aspecte i no pas per les capacitats”. L’Àlex confessa la desesperació i sobretot el “desànim” en què va caure veient que ningú li donava una oportunitat. Va ser la seva mare qui li va donar el suport necessari per persistir i “esperar” fins que es fes el passing, el moment de la transició en el canvi de gènere, quan la gent l’acabaria veient com un noi. Des de fa dos anys l’Àlex treballa en una empresa com a dissenyador gràfic, feina per a la qual havia estudiat, i des d’aleshores no ha tingut cap problema laboral amb els caps o els seus companys. “Som una realitat amagada i ens hem de poder integrar i visualitzar”, diu, conscient que si no és així la societat es queda amb els estereotips associant-los a “la prostitució i a figures mediàtiques”, retreu l’Àlex.

Per contribuir a impulsar polítiques actives d’ocupació i sensibilitzar les empreses i la societat en general de la transfòbia, s’ha obert un espai de debat a la Trans*Laboral, en format virtual. “S’ha de fer molta feina tenint en compte la situació de vulnerabilitat de la persona i dotant més serveis i recursos”, reivindica Alba Barbé, de l’entitat ActuaVallès, que amb el suport de la secció Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Sabadell ha impulsat la trobada en el marc de la Fira d’Ocupació de Sabadell. La trobada, amb una quinzena d’empreses participants, ha ampliat el ventall d’ofertes laborals a persones trans. “S’ha fet un acompanyament per preparar videocurrículums i preparar les possibles entrevistes”, comenta Barbé, davant una necessitat “urgent” que l’administració lideri una campanya de sensibilització per a la contractació de persones trans així com polítiques d’intermediació laboral amb la indispensable presència” de persones trans. Per Barbé, és clau formar perquè els tècnics dels serveis d’ocupació puguin “empoderar” sobretot les dones trans com a col·lectiu més vulnerable en l’àmbit laboral. Els plans d’ocupació específics que es reclamen haurien de preveure ajuts i bonificacions per a les empreses que contractin persones trans i la incorporació de clàusules socials en les licitacions que obliguin també a la contractació. Una de les demandes és que es puguin denunciar les empreses que no donen les baixes per maternitat als homes trans. Són propostes per tractar en una mesa de treball conjunta entre les entitats de persones trans i el Servei d’Ocupació de Catalunya, ajuntaments, sindicats i entitats socials.

La Sandra diu que confon i fa dubtar, amb el seu to de veu greu, a alguns companys de feina, però és al carrer on té més problemes i on se li adrecen en masculí. “No sé si soc la millor candidata, però segur que soc la més diferent i tinc el millor dels dos mons.” Així es va presentar fa dos anys a l’empresa on treballa, la farmacèutica Roche de Sant Cugat del Vallès, on la van contractar com a redactora tècnica. “Em sembla que soc l’única trans que té la multinacional, com a mínim a Europa”, indica la Sandra, que fins i tot ha fet alguna xerrada entre els seus col·legues. “En una societat tan masclista les dones trans som les últimes de la cua” i això, segons la Sandra, explica la dificultat a l’hora d’accedir a segons quines feines, sobretot les que són d’atenció al públic, on els directius són del parer que “podrien perjudicar” les vendes o el prestigi de l’empresa. “Vivim com ens sentim. Vaig néixer noi però soc feliç vivint com a noia, i no tinc per què ser o semblar més femenina”, diu aquesta barcelonina, que als 42 anys va decidir fer la transició i afrontar totes les conseqüències. La primera, buscar una nova feina, un procés que es va allargar vuit mesos, després que l’empresa d’aviació on treballava li fes mobbing en comunicar-ho. “A les entrevistes de treball, si la feia una noia et trobaves una mentalitat més oberta, però amb els homes, un desastre”, recorda d’aquella època de recerca laboral en què només canviar la seva foto al Linkedin les consultes es van reduir a la meitat. “Vaig acabar guiant-me pel codi de conducta LGBTI de grans companyies”, explica, lamentant les pèssimes condicions laborals i les feines precàries amb què s’han de conformar moltes companyes per poder menjar.