Salut

FÀBIA MORALES

PROFESSORA DE PSICOLOGIA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

“Els missatges contradictoris en la pandèmia creen frustració”

El confinament va causar una disminució de l’autoestima, problemes per concentrar-se i problemes per dormir
Els que més utilitzaven les xarxes socials van ser els que pitjor van viure estar tancats a casa

Fàbia Morales va dirigir l’estudi Variables psicològiques relacionades amb l’adaptació al confinament de la Covid-19 a Espanya, en què s’analitza quin impacte psicològic va tenir en la població el fet d’haver-se de quedar tancats a casa. Els autors de la investigació van estudiar les conseqüències en cada segment de població i van treure algunes conclusions que els van trencar les hipòtesis de les quals partien. La idea de l’estudi, més enllà d’obtenir informació de cada grup, és treure’n profit de cara a un eventual nou confinament.

Es tenen prou en compte les conseqüències psicològiques del confinament?
S’hi hauria de parar més atenció. Tota la situació és molt nova i ara mateix la prioritat és protegir la salut de les persones. Encara hi ha pocs estudis i molt de camp per córrer.
Quins grups de població van patir més aquell confinament?
Nosaltres vam trobar que les persones joves s’adaptaven pitjor al confinament i com més gran era la persona, millor s’adaptava. En canvi, els joves eren els que estaven menys preocupats pel problema de l’epidèmia. El que els preocupava era el confinament, haver d’estar tancats. L’altre col·lectiu que vam trobar que estava patint més era el de les persones que havien de passar el confinament soles.
Les dones també el van patir més que els homes, oi?
Sí. Concretament, vam trobar que estaven més estressades, eren més pessimistes en relació amb la malaltia i amb la pandèmia i també presentaven una disminució d’autoestima més alta arran del confinament en comparació amb els homes, que no presentaven això.
Per quina raó?
Nosaltres no miràvem els motius. Miràvem diferents perfils de persones i quins s’adaptaven millor i quins pitjor, però pensem que hi ha moltes dones que es van haver de fer càrrec de bona part de les tasques de la llar, els fills, el teletreball. Potser tot això va suposar una sobrecàrrega que va tenir un impacte emocional que va afectar l’autoestima i tot.
La situació laboral també devia ser un motiu d’angoixa.
Nosaltres esperàvem que la gent que havia perdut la feina o que estaven en ERTO fos la que s’adaptés pitjor al confinament, que fos un perfil vulnerable, i el que vam trobar és que el perfil més vulnerable era el de les persones que tenien por de perdre la feina, les persones que preveien que això podria passar però encara no s’havia donat. Sembla que aquesta incertesa generava vulnerabilitat. Les persones que havien perdut la feina estaven més ben adaptades que les que tenien por de perdre-la.
Quin impacte psicològic té el teletreball en la gent?
No ho vam estudiar, però seria molt interessant veure com s’estan adaptant les persones al teletreball. Sobretot seria interessant veure què passa amb les dones. Si en aquelles primeres setmanes de confinament ja estaven més estressades, tenint en compte que ja acumulem temps de teletreball, estaria molt bé saber què passa en el cas de les dones. Aquest estrès que presentaven les primeres setmanes s’ha anat pal·liant? S’ha mantingut?
Qui es va adaptar millor al confinament?
Els que estaven en parella, però sense fills: hi havia menys estrès associat a la situació... A continuació venien els que estaven en parella i amb fills, i els que pitjor ho portaven eren els que estaven sols.
La gent gran tenia por perquè són població de risc?
Manifestaven aquesta dualitat: estaven més preocupats que els joves, però s’adaptaven millor al confinament. Sembla que el fet d’haver de passar tot aquest temps a casa, a mesura que les persones tenien més anys no era tan problemàtic, tot i ser el grup d’edat que més preocupat estava per la malaltia.
Ara hi ha moltes coses que la gent gran no pot fer, precisament perquè són població de risc, com ara anar a casals. Quines conseqüències psicològiques té per a ells?
És previsible que a aquestes persones ara mateix els passi allò que se’n diu la fatiga de la pandèmia, el fet que això s’allargui tant té un efecte acumulatiu. És molt probable que es doni, en major mesura, en persones grans perquè en aquesta situació són el col·lectiu més vulnerable, el que més s’ha de cuidar i el que es veu més afectat a tots els nivells. La gent jove té altres sortides i altres opcions.
Quin paper ha tingut la tecnologia en el confinament?
El fet de participar en grups de Facebook i altres xarxes, pensàvem que podria una sortida positiva que donaria una mica d’oxigen, però vam trobar que les persones que les utilitzaven més estaven pitjor. És una cosa que ens va sobtar.
Per què va passar això?
Pensem que hi ha diverses qüestions. Una d’aquestes són els rumors que anaven circulant per la xarxa. Les persones que consumien més boles i en compartien més eren les persones que pitjor s’adaptaven al confinament. Que et diguin que el confinament no serveix per a res, que aquesta malaltia és una mentida, fa que visquis encara amb més frustració el fet d’haver d’estar tancat.
Aquesta situació ha alimentat molt els grups negacionistes, antivacunes...
Sí, i està fent molt de mal. De fet, en aquelles setmanes de confinament vam trobar que les persones que tenien més confiança en el sistema de salut i que tenien més confiança que el confinament era necessari s’hi adaptaven millor. Aquests rumors estan fent mal a molts nivells, fan que la gent es protegeixi menys perquè no creu en les mesures que s’apliquen, però, d’altra banda, un cop es veuen obligades a seguir aquestes mesures les viuen amb frustració i l’impacte és pitjor.
El fet que es vagi canviant de criteri amb les mesures restrictives no fa que passi una mica el mateix?
Sí. Això no ajuda. L’ideal seria transmetre a la població d’una forma molt clara quines són les mesures i ser coherent amb això. Explicar quines mesures són necessàries i per què són necessàries. Si la ciutadania ho entén l’impacte serà molt menor. Els missatges contradictoris i confusos no ajuden.
El fet que hi hagi un pla de desescalada pot ajudar a calmar els ànims?
La població viu de forma positiva el fet de tenir vies d’escapament, perquè estar continguts tant de temps és una cosa que frustra. Però també hem de mirar a llarg termini, perquè si aquesta desescalada després té conseqüències i has de tornar a prendre mesures més greus, pots facilitar que, a la llarga, la ciutadania no entengui què es fa i cap a on es va.
Quin impacte psicològic té que s’apliquessin noves restriccions després que fins a l’estiu hi hagués hagut una desescalada tan important?
Això genera frustració a la ciutadania, perquè hi havia una part de la població que va pensar que la situació estava més o menys reconduïda i que la cosa estava molt millor, quan a llarg termini s’ha vist que no és així, sinó al contrari, s’estan fent passos enrere. Això genera molta frustració i també una mica la sensació que no hi ha hagut previsió del que podia passar.
Quins serveis dels que s’han tancat tenen més impacte psicològic en la població?
A la gent gran li fa molta falta que tornin a obrir els serveis que ofereixen els casals, com ara els tallers d’activitat física i d’estimulació cognitiva, perquè són una via d’interacció social. Hi ha persones grans que es poden sentir soles, i encara més en aquesta situació, i que realment, en l’aspecte psicològic, necessiten molt poder tenir accés a aquests serveis. Per a la resta d’edats ja hi ha altres coses.
Les videotrucades van ser un element important per compensar la solitud o la poca socialització de la gent?
En el nostre estudi no vam analitzar concretament aquesta qüestió, però sí que vam trobar que les persones extravertides s’adaptaven millor al confinament, la qual cosa fa pensar que van mantenir el contacte social a través de videoconferència, que va ser molt positiu. Aquells vermuts que es feien per videoconferència donaven una miqueta d’oxigen.
Recordo que s’havia dit que la gent introvertida se sentia més còmoda perquè no s’havia de socialitzar.
Això és el que nosaltres esperàvem. De fet, era la hipòtesi de la qual partíem en el nostre estudi, però el que vam trobar va ser el contrari. És cert que les persones introvertides estan més acostumades a la soledat, la busquen en major mesura que els extravertits, però una cosa és, dins de la teva vida quotidiana, buscar moments de soledat per recarregar les piles, per fer introspecció, per sentir-te bé en moments concrets, i una altra cosa és haver de fer això contínuament durant temps i temps i temps. Els introvertits no tenen tanta tendència a intentar compensar aquesta situació.
Allò de sortir al balcó també va ajudar?
Sí. Tot allò va ser molt positiu. Hi havia carrers on, fins i tot, es feien bingos i hi participava molta gent.
Quan es recuperi la vida normal, si és que es recupera, pot ser que hi hagi un contrast tan fort que tingui un impacte psicològic en la població?
Això serà molt interessant d’estudiar. Caldrà veure la capacitat d’adaptació i de resiliència. En el nostre estudi hem vist que les persones amb més resiliència s’adaptaven millor al confinament. També pensem que les persones amb més resiliència també s’adaptaran millor al canvi que suposi la tornada a la vida quotidiana, però per a les persones més inestables emocionalment, amb menys estratègies d’adaptació, és possible que això sigui un xoc i els costi una mica més.
Quines seqüeles psicològiques pot tenir tot plegat a llarg termini?
El que vam veure en el confinament és que les persones que s’hi adaptaven pitjor ja presentaven un impacte psicològic en molts sentits que ara es pot repetir.
Quina mena d’impacte?
D’entrada, una disminució de l’autoestima, problemes per concentrar-se, problemes per dormir, problemes també per gaudir de les activitats del dia a dia i dificultats per resoldre els problemes que anaven sortint en el dia a dia. Per tant, pensem que a la llarga, en funció de com evolucionin les coses, probablement l’impacte anirà en aquest mateix sentit: problemes d’autoestima, problemes emocionals, de concentració, de resolució de problemes.
Això es pot arrossegar molts anys?
N’haurem de veure l’impacte a llarg termini en certs perfils. No pensem que hagi de ser una qüestió global que afecti tothom. Potser els perfils que són més vulnerables a aquest tipus de dificultats les puguin presentar durant més temps.
Si més no, aquesta experiència ens haurà servit per aprendre alguna cosa per al futur, oi?
Per això estem fent aquests estudis. No només per fer les coses diferents durant aquesta pandèmia. És possible que no sigui l’única. És una situació que es pot tornar a repetir i, igual que ara hem anat tots molt perduts, pensem que el fet d’intentar entendre el que està passant en aquest moment pot ajudar a afrontar futures pandèmies de manera molt més positiva. Esperem que tot això, a la llarga, sigui útil.

Estudi revelador

Fàbia Morales, professora agregada Serra Húnter del departament de psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), va liderar un grup d’investigadors que va estudiar com van viure el confinament per la pandèmia del coronavirus 2.055 persones d’arreu de l’Estat. Els investigadors van analitzar les variables sociodemogràfiques, que tenen un pes important en la manera de viure les mesures socials i sanitàries. Així, per exemple, van trobar que els joves van viure pitjor el fet d’estar tancats a casa, però també són rellevants determinades característiques psicològiques: l’estabilitat emocional, la capacitat de resiliència en situacions adverses, tenir autoestima i ser optimista són factors protectors. Una altra dada important és la relació entre el benestar emocional en temps de pandèmia i la confiança en el sistema sanitari i les mesures dels experts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

enogastronomia

Clou el cicle ‘d’vines 2024’ per promocionar la dona al sector vitivinícola

Lleida
societat

El 82% dels vehicles ja han sortit de l’àrea de Barcelona

barcelona
enogastronomia

El certamen internacional ‘Mundus Vini’ premia vins catalans

Barcelona
VERGES

La Dansa de la Mort dona inici a la Setmana Santa amb el desig de ser Patrimoni per la UNESCO

VERGES
sant antoni de calonge

Tallen un tram del passeig al trànsit a causa del temporal

sant antoni de calonge
mediterrani

Un terratrèmol de magnitud 5,7 sacseja el sud de Grècia

barcelona
infraestructures

Montgat tanca als vianants el passeig marítim del 2 al 5 d’abril

Montgat
SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona