Myc, un camí pioner

Fa anys que la biòloga i investigadora Laura Soucek neda a contracorrent. Durant la carrera va quedar fascinada amb una proteïna, anomenada Myc, que en la gran majoria de càncers té un paper fonamental en la proliferació descontrolada de cèl·lules dolentes. Encara que tothom li deia que atacar per aquí la malaltia era impossible, va seguir el seu instint i no va parar fins que va desenvolupar un inhibidor d’aquesta proteïna i va descobrir, meravellada, que desactivant Myc no només aconseguia reduir els tumors existents, sinó que desapareixien completament. “Encara recordo quan vaig provar el tractament amb ratolins i em vaig adonar que no només no els feia mal sinó que, en una setmana, les cèl·lules cancerígenes ja no hi eren; va ser increïble”, recorda. Tenia només 35 anys i havia revolucionat el món mèdic i científic obrint una nova línia d’investigació que aspira a canviar-ho tot. El 2014 va muntar la seva start-up, Peptomyc, per aconseguir que els resultats de les seves investigacions arribin als pacients i avançar en el seu gran objectiu: “Posar fi al càncer.” Al maig, la start-up va començar la primera fase dels assajos clínics amb humans.

El trajecte no ha estat fàcil, sinó “una muntanya russa d’il·lusions i frustracions”. Aquesta italiana que fa anys que viu, treballa i investiga a Barcelona admet que s’ha trobat molta gent que li deia que la proteïna Myc era “intocable”, tot i que, en el seu cas, els que li ho qüestionaven l’han “ajudat a avançar” perquè sempre els ha volgut “demostrar que estaven equivocats”. Lamenta, però, que hi ha moltes inèrcies i dogmes que costen molt de tombar i que moltes bones idees queden pel camí. “A la carrera tothom em deia que si intentava inhibir aquesta proteïna, els efectes secundaris serien enormes, però ningú ho havia provat mai, així que jo no deixava de preguntar-me com ho podien assegurar amb tanta rotunditat si no hi havia cap evidència científica”, recorda. Soucek va crear el primer inhibidor de Myc centrant-se en el company de viatge, Max: va crear un fals Max, que va anomenar Omomyc, per inhibir l’oncoproteïna i impedir que les cèl·lules cancerígenes la fessin servir per créixer sense control.

Va provar Omomyc en cèl·lules i va funcionar. Li van dir llavors que amb animals fallaria i/o el dany seria irreparable. Se’n va anar a experimentar als Estats Units i allà va ser on va comprovar que no només bloquejava els tumors, sinó que feia que s’esfumessin i, a més, sense danyar les cèl·lules sanes. El 2008, després de més de deu anys de feina, va publicar els seus resultats a la revista científica Nature.

El ressò de la publicació va ser gran i a escala internacional, però, de nou, les investigacions de Soucek van aixecar suspicàcies. Ara l’advertien que no seria capaç de convertir Omomyc en un medicament, i de nou ho va aconseguir, aquest cop gràcies a l’aliança amb la científica Marie-Eve Beaulieu. El 2014, les dues investigadores van patentar l’ús de la miniproteïna Omomyc, després de comprovar que quan s’administra espontàniament al bell mig de la cèl·lula, al nucli, compleix perfectament la seva funció d’inhibir Myc. El medicament es pot prendre per via intranasal o intravenosa i ja l’està provant un pacient amb càncer, que forma part de la primera fase de l’estudi clínic amb humans.