Inici de la festa gran a Torroella per Sant Genís
El municipi lliura les Medalles del Montgrí a Llorenç Massaguer i Gent del Ter
El gros del programa de la festa major de Sant Genís, a Torroella de Montgrí, va arrencar ahir al vespre, amb el lliurament de les Medalles del Montgrí a l’Espai Ter. Prop de 300 persones, encara havent de complir l’aforament restringit contra la Covid-19 i amb l’exconsellera Dolors Bassa entre el públic, van assistir al lliurament dels màxims reconeixements municipals a Llorenç Massaguer, fundador i propietari de la històrica sala de concerts Mariscal de l’Estartit –amb més de 7.000 actuacions promogudes–, i a l’associació ecologista Gent del Ter, que durant les darreres dues dècades ha custodiat la conservació del tram final del curs fluvial i el seu encaix amb altres projectes al municipi i la resta de l’àmbit del Baix Ter.
Per bé que diverses exposicions i altres activitats ja havien arrencat el cap de setmana, el tret de sortida de la festa es va produir ahir al vespre, també amb l’inici de la fira d’atraccions i el pregó –vegeu peça adjunta– i el lliurament del premi al cartell de la cita. Posteriorment van arrencar els primers concerts del programa als mateixos jardins John Lennon i a l’espai de barraques.
Avui al migdia, després de la missa solemne patronal, hi haurà la plantada de gegants i el ball de l’Àliga als jardins John Lennon. I la programació s’allargarà fins al cap de setmana, en què hi ha previstos concerts de Xiula o Mazoni.
El castell, bastió del pregó de Joan Trillas
La “màgia tel·lúrica” del massís del Montgrí, l’església de Sant Genís i, sobretot, el castell van ser tres elements que el periodista Joan Trillas, company d’aquest diari, va esgrimir com a pregoner ahir al vespre. Vinculat al municipi des de fa dècades, més a fons pel vessant professional, va evocar altres atractius, com ara la llibreria Cucut, el cinema o el fons marí de les Medes, “en què neros civilitzats i grassonets que, tot remenant la cua i patrullant per la Meda Gran, es desvivien per una salsitxa” als noranta. Però a més del Montgrí, que sobreviurà al castell, va destacar la silueta de la fortificació, inacabada i dempeus sense haver afrontat cap batalla: “Diríem que és un castell pacifista”, feia broma.
