Parlar de sistema educatiu no és només pensar en l’escola. “Per educar els infants fa falta tota la tribu; s’ha de donar pes a l’escola, però també a l’associacionisme, als mitjans de comunicació, al món laboral; aposto perquè el nou sistema educatiu compti amb tots aquests agents educadors.” És un dels set eixos, idees per a un nou sistema educatiu per a Catalunya, que proposa el professor de llengua i literatura catalanes i actual director de l’Institut de Sarrià de Ter, Albert Bayot, que va ser delegat dels serveis territorials d’Ensenyament durant la conselleria d’Irene Rigau. El Debat Constituent va començar dimecres, en la setmana d’inici del curs escolar, els debats temàtics amb els quals es vol reflexionar, repensar un nou país. Bayot, que no està vinculat al Debat però es va declarar obertament independentista, va recordar la seva trajectòria que l’avala però també els orígens en l’educació en el lleure. “Són idees meves, no m’inspira cap associació política i són idees absolutament discutibles”, va reblar. Bayot planteja, entre altres aspectes, quant a la inclusió, fer passos per caminar cap a la personalització: “Cada alumne té necessitats diferents, i només aconseguirem una inclusió plena si els centres són capaços de personalitzar l’educació.”

Bayot va tractar del debat, que considera desenfocat, de model d’escola pública, privada i concertada, i sobre el currículum actual: “El que cal és plantejar bé quina és la importància de l’educació infantil, què hem d’assegurar que dona la primària, quin és el paper de la secundària obligatòria i què fem amb els alumnes que no encaixen en el sistema quan són adolescents i la necessitat d’una formació obligatòria fins als 18 anys.” Segons Bayot, aquesta formació no cal que passi necessàriament pel batxillerat o per l’FP, sinó que “podria estar inclosa en el món laboral i en el món civil”. Un altre eix va ser la formació i incorporar nous perfils com els tècnics d’educació social o la necessitat d’iniciar-se en la docència a l’estil del MIR dels metges. Albert Bayot va abordar la defensa del català, un paper que no pot fer l’escola sola, sinó en cooperació amb els mitjans i les xarxes, i d’incloure el sistema educatiu català en un context global.