A quarts de quatre de la matinada del 12 d’octubre de 1962, avui fa 60 anys, l’Onyar es va desbordar i va negar el centre de Girona en una de les inundacions més importants que va patir la ciutat durant el segle XX. Les intenses pluges registrades a la capçalera de l’Onyar van provocar una forta crescuda del riu, que en el seu pas pel centre de Girona, just abans de desembocar al riu Ter, va arribar a tenir un cabal màxim instantani de 335 m³/s. A la façana del número 11 del carrer Ballesteries encara es conserva la ratlla pintada per un ciutadà que indica que l’aigua va arribar a una alçada d’1,20 m, tot i que al carrer de la Rutlla va assolir un nivell superior, d’1,70 m.

Les complicacions a Girona, però, es van estendre cap a altres barris, ja que l’Onyar no va ser l’únic riu que es va desbordar. Només un parell d’hores abans el riu Güell ja havia sortit de mare a l’altura de la ronda Ferran Puig. Van quedar inundats els barris de Sant Narcís i la Devesa i la carretera Nacional II al seu pas per la ciutat. També es va desbordar la Massana a Santa Eugènia, tot i que en aquest cas va negar, sobretot, els camps i les hortes més properes al curs de la riera. La crescuda del Ter –quedaven set anys per a la construcció de la presa de Susqueda, que permetria controlar-ne el cabal– va obligar a desallotjar famílies dels barris de la Barca i Pedret i de les barraques de Río, ocupades majoritàriament pels immigrants que arribaven a la ciutat durant l’època del desarrollismo i situades darrere del Trueta.

Malgrat l’espectacularitat de la inundació, només superada aquell segle per la que hi va haver el 1970, no va caldre lamentar danys personals. Feia només quinze dies que les tràgiques inundacions del Vallès havies causat un miler de víctimes mortals. A Girona, gràcies a la celeritat en el desallotjament les zones més exposades, no consta que n’hi hagués cap. En canvi, els danys materials sí que van ser importants.

Les pèrdues econòmiques a la ciutat, segons fonts del Govern Civil, van ascendir fins als 17 milions de pessetes (102.172,1 euros). El sector més afectat va ser el del comerç, amb unes pèrdues de 10.156.898 pessetes. Entre altres infraestructures, l’aigua es va endur el pont de l’Alferes Huarte, que comunicava el carrer del Carme amb la plaça Salvador Espriu i que va ser reconstruït en forma de passera. Tampoc van sobreviure les barraques del Río. Els seus veïns van ser reallotjats als albergues provisionales, però posteriorment van ser traslladats a barris com el de la Font de la Pólvora.

L’aiguat també va deixar imatges anecdòtiques, com la que il·lustra aquest article, en què Narcís Bonet i Narcís Frigola es desplacen per la ciutat inundada amb un caiac propietat del primer, que era de la secció de rem del GEiEG. Bonet, que vivia al carrer Ballesteries i va morir fa tres anys, va assegurar que aquell dia va arribar a portar entre 30 i 40 persones.