Medi ambient

S’alerta de la projecció d’una nova granja de 2000 porcs a les rodalies de l’estany Llampol

IAEDEN-Salvem l’Empordà informa sobre la seva potencial afectació a la qualitat i quantitat de l’aigua d’aquest i altres zones humides de la zona

IAEDEN-Salvem l’Empordà alerta que l’Estany Llampol torna a estar amenaçat. Segons l’entitat, s’hi preveu la construcció de nou d’una granja, de l’empresa Agrícola Ramadera Pebejo SL, que preveu tenir una capacitat de 2000 porcs i es situa en una de les zones més sensibles dels estanys de l’Albera. El passat agost l’associació va presentar al·legacions contra la construcció de la granja. No és la primera vegada que es proposa un projecte similar a aquesta zona, al 2018 s’hi va projectar una granja de dimensions similars que va decaure per les greus implicacions ambientals que hagués tingut la seva construcció. L’amenaça principal és l’afectació al medi hídric de la zona, tant pel que fa a la contaminació per purins de les aigües superficials i subterrànies, com per l’extracció d’aigua per nodrir les necessitats de les instal·lacions.

En aquesta ocasió s’ha al·legat les diverses incompatibilitats que presenta el projecte, tant urbanístiques com ambientals. Per començar el projecte es situa a una àrea on no és possible la construcció de cap nau i infraestructura associada a l’explotació al ser sòl forestal, segons marquen les Normes Subsidiàries de Sant Climent Sescebes. En aquest sòl només serien possibles usos que no impliquessin la transformació de la naturalesa forestal i que no suposessin la “lesió” del valor específic de la vegetació arbòria a protegir. A més a més, qualsevol incompliment d’aquests condicionants suposaria una infracció urbanística i per tant susceptible d’una sanció.

A nivell ambiental les implicacions són més grans atès el context natural dins el qual es fa la proposta d’instal·lació ramadera. El projecte es situa dins una àrea qualificada com a connector ecològic i molt propera als espais naturals protegits de la Xarxa Natura 2000 de les basses de l’Albera i Riu Llobregat d’Empordà - riera de Torrelles i en la zona d’influència de la zona humida protegida de l’Estany Llampol. La construcció d’una granja de porcí en aquesta àrea seria una autèntica amenaça a la flora i fauna única que habita els espais propers.

Les amenaces principals a l’Estany Llampol i les zones humides properes són la sobreexplotació dels recursos hídrics, la contaminació per nitrats i la destrucció de l’hàbitat. Aquests riscs ja són coneguts per la Generalitat gràcies a la denúncia que vam fer davant el Parlament sobre les greus implicacions ambientals que tindria la construcció d’una granja de porcs en aquest espai. És per això que a l’octubre de 2019 el Parlament de Catalunya va resoldre instar al Govern a mantenir el màxim zel ambiental i territorial en la tramitació administrativa per atorgar o denegar les llicències i per elaborar les avaluacions ambientals corresponents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política municipal

Banyoles invertirà més de 2 milions d’euros en diferents actuacions

BANYOLES
FIGUERES

Càritas celebra 50 anys a la ciutat

FIGUERES
societat

Catalunya registra el dia més plujós des del setembre de l’any passat

barcelona
medi ambient

Reus intensifica les sancions per no llançar bé les escombraries

REUS
meteorologia

Més de 350 avisos per la pluja des de diumenge al vespre

BARCELONA
estats units

Almenys quatre morts per múltiples tornados a Oklahoma

barcelona
Societat

Mor Carles Busquets, reconegut fotògraf reusenc i expropietari de Niepce

societat

S’ensorra una part de l’edifici de l’Escola de Vela a causa del temporal

platja d’aro
llengua

Voluntariat per la llengua ha creat més de 178.000 parelles lingüístiques

barcelona