Contundents conclusions d’un estudi científic sobre la violència masclista a Catalunya. Aquesta xacra social està molt estesa: un 10% dels alumnes pateixen a casa seva aquest tipus de violència, sobretot contra la seva mare, però també contra ells. Així ho sosté el projecte de recerca Som aquí! de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” i que ha estat dirigit pel grup de recerca en infància, joventut i comunitat Liberi de la Universitat de Girona. La mostra representativa de 3.664 nens d’entre 4t de primària i 4t d’ESO de 106 centres diferents, a més de 322 mestres, fan les conclusions robustes i extrapolables a tot Catalunya.

Però els resultats encara poden ser més preocupants: “Queda evidenciat que com a mínim un 10% dels nens ho pateixen i es calcula que encara poden ser més; de fet, hi ha un 5,9% d’alumnes que opten per no respondre la pregunta”, assegura a aquest diari la investigadora principal de la recerca, Carme Montserrat. Amb aquestes enquestes i amb la col·laboració de sis grups d’experts en infants i adolescents de Figueres, Girona, Palau d’Anglesola, Tortosa i Vic, s’ha dissenyat un model per detectar i actuar davant la violència masclista a les escoles. “Ara el repte és aplicar-lo”, sosté, motiu pel qual treballaran amb la Generalitat per introduir-lo en els protocols d’actuació.

D’altra banda, hi ha conclusions alarmants per l’augment del negacionisme de la violència masclista: un 46% dels comentaris que van deixar els nois a l’enquesta eren negatius, amb un reguitzell d’afirmacions que defensaven que això és un invent del “feminisme radical”, mentre que un 17% dels comentaris de les noies van ser negatius amb també diverses afirmacions negacionistes. Ara bé, en els comentaris també hi havia esfereïdors testimonis de víctimes de violència masclista.

Informar i sensibilitzar

Tot i que el 93% dels nens asseguren que han sentit a parlar de la violència masclista, tenen un garbuix per identificar les diverses formes d’aquesta violència. Detecten bé la violència física i la sexual, però no ho tenen gaire clar respecte a la psicològica, la vicària i d’altres menes. D’altra banda, a l’hora de demanar ajuda, un 74% optaria per la policia i un 40% pels mestres. Però l’obstacle per explicar-se és la por: el 59% no diria res si pot prendre mal la mare. L’estudi constata que els nens volen demanar ajuda a algú “que pot fer que acabi” i posen l’èmfasi en la confiança i en la presència d’experts. Per això pot ser clau l’escola. El model planteja la sensibilització a les aules amb un programa integral fent participar els nens, la formació dels mestres en la matèria i saber gestionar aquests casos, teixint relacions de confiança amb els alumnes i una connexió adequada amb la xarxa de serveis existent.

Precisament, la professora Nicky Stanley de la Universitat de Lancashire Central també ha liderat diversos estudis i programes aplicats al Regne Unit. Aquests treballs demostren que cal programes de prevenció en infants de menys d’11 anys perquè en aquesta edat també pateixen la violència i perquè puguin reconèixer-ho i demanar ajuda. “Si no, ja és massa tard i els comportaments extrems ja han passat”. També demostra, com Montserrat, que calen experts externs.