Després del fenomen de Jaws (Tauró), la por per aquest animal va fer que la seva caça augmentés, fet que va fer que Peter Benchley, l’autor de la novel·la que també es va convertir en un fenomen cinematogràfic, dediqués tota la seva vida a l’activisme per la preservació dels oceans, en concret, dels taurons. Generacionalment, al biòleg marí Odei Garcia-Garin ni la novel·la ni el film el van marcar, però sí a la seva mare, la qual sempre l’adverteix que “vigili molt” quan sap que aquest surt d’expedició per a estudiar-los. Garcia-Garin pertany al Grup de Recerca en Biodiversitat i Recursos Marins (GR MAR) de la Facultat de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona i és actualment investigador postdoctoral Juan de la Cierva (2024-2026) a la UdG fent recerca de la presència, la distribució i els impactes de la contaminació marina, amb èmfasi en els microplàstics, els metalls i els additius plàstics que afecten la fauna marina. Per aquest motiu coneix bé els taurons i perquè, remarca, són clau per a l’ecosistema. “Són dalt de la piràmide, regulen la xarxa tròfica. L’ecosistema és més sa quan hi ha taurons, perquè faciliten l’equilibri. Com els llops, que regulen les altres espècies, els taurons maten els més febles, els que transmeten malalties.”

Aprofitem la seva expertesa per preguntar-li quina mena de taurons tenim a les costes catalanes i quina és la seva possible perillositat. Més que taurons a Catalunya, considera l’investigador que s’ha de parlar de taurons del Mediterrani, “perquè no hi entenen de barreres”. Hi ha una cinquantena d’espècies de taurons que volten doncs per les nostres costes i en total, d’elasmobranquis, una norantena. De les espècies més freqüents trobem el tauró blau o tintorera (Prionace glauca) i ens diu que si els volem veure es fan sortides al cap de Creus, on n’hi ha moltes. Sobre si hi ha perill, diu que no, però que és clar que s’ha de tenir compte, perquè es tracta d’un animal salvatge. “No ataquen perquè sí, però si tu t’hi acostes... Millor ser previsors.” Per agressius considera que hi ha altres espècies, com ara el tauró gris. I el tauró blanc?, li preguntem de seguida. Se sap que a les nostres costes se n’havien pescat alguns, per tant, no descarta que n’hi puguin haver. On sí que se’n té constància, malgrat la dificultat per fer-ne seguiments, són en tres zones que ofereixen unes condicions adequades i resguardades: es reprodueixen a Tunísia (on hi ha una superpoblació), a Sicília i a la costes balears. “Els blancs són taurons increïbles, un animal emblemàtic i que emociona. Això sí, em fan molt de respecte, jo no sé si voldria nedar-hi a prop.” No els considera l’espècie marina dominant, perquè les orques són les reines. “A Sud-àfrica es mengen el fetge del tauró blanc, en canvi no s’han detectat atacs a humans, com a molt, en aquaris i perquè s’han tornat boges.”

Tornant a casa, aquí del que es pot trobar més són exemplars de bocadolça, taurons que fan entre dos i quatre metres i que viuen en fondàries de 500 a 1.500 m. També hi ha taurons pelegrins, el segon esqual més gran del mon, d’entre set i vuit metres de longitud, que són totalment inofensius. Es reprodueixen a la primavera i s’alimenten de la matèria orgànica que arrosseguen els rius (fitoplàncton, zooplàncton...). El seu principal problema són els plàstics del mar, perquè com a filtradors que són es converteixen en un embut. També la pesca d’arrossegament (“és com llaurar el mar”), tot i que els protocols exigeixen que si se’ls pesca accidentalment cal tornar-los a l’aigua. També abunden els taurons de la família del tauró gat i la moixina (de tan sols uns 40 cm), que també fan la seva funció bioclimàtica. Com que viuen al fons marí mengen crustacis i també pateixen la pesca directa (“fan atrocitats per extreure’n l’aleta de tauró”) i la pesca accidental quan pesquen l’escamarlà. “Les tornen però moltes moren pel cervell esclafat.” Per aquest motius i l’inexorable canvi climàtic i la pèrdua de l’hàbitat, els taurons estan en declivi en general. Hi ha alguna espècie més resilient i que es reprodueix més ràpid, com el peix gat el tauró gat, però la meitat de les espècies estan amenaçades i ja són a la llista vermella. “Moren entre 100 i 300 milions de taurons l’any, per quatre o cinc morts humanes l’any. Sempre es diu que és més perillós morir d’una picada d’un mosquit per les infeccions de malària que transmeten, però jo encara diria més: mor més gent per la caiguda d’un coco al cap. No sé què hem de témer!”