Marxes de dignitat sobre Montserrat

El maig de 1960, el meu pare, de la Fraternitat del Terç de Requetès de Montserrat, em va portar a la visita del general Franco a Montserrat. Encara no havia fet els vuit anys, però se’m van fer molt estranys els rabiosos aplaudiments amb què la gent que omplia la basílica va homenatjar el cap d’Estat espanyol. El sorollós vassallatge em van semblar impropi d’un lloc de recolliment i silenci.

Com Franco, Felipe VI viatja al santuari de Montserrat per ungir-se amb la legitimat espiritual que la història ha dipositat en el monestir benedictí. Com en el cas del seu predecessor Franco, és un abús i una mostra de poder, és a dir una profanació d’una muntanya del més alt valor simbòlic de Catalunya, la nació que Felipe V va ocupar i annexionar a Espanya per la força de les armes.

La dignitat del poble català exigeix oposar-se a una visita que només pretén reafirmar la legitimitat que el rei d’Espanya va perdre amb el seu discurs del 3 d’octubre de 2017. En aquell moment crucial va renovar la voluntat dels seus predecessors de retenir amb violència Catalunya dins d’Espanya, sense el consentiment de la majoria de catalans.

El deure de la nostra nació és tractar que Felipe VI no es passegi amb normalitat per Montserrat perquè ell és la clau de volta que sosté els arcs i l’edifici sencer d’un sistema polític putrefacte que sobreviu sobre els pilars de la catalanofòbia i la corrupció. El seu pare Juan Carlos I ja va fer aquest paper i va destil·lar la naturalesa deshonesta del règim del 78, tant pel seu origen franquista com pels milers de milions d’euros que va acumular de manera il·legal. La corrupció el va obligar a abdicar en Felipe VI, però continua impune perquè el sistema constitucional el protegeix de ser investigat i jutjat.

Els suborns formen part indestriable de l’actual sistema espanyol de partits. El darrer cas són les gravacions sobre comissions per concessió d’obra pública a càrrec dels dos darrers secretaris d’organització del PSOE, José Luís Ábalos i Santos Cerdán. En aquestes converses la cobdícia es barreja amb una prepotència i una grolleria, que mostren l’ínfim nivell dels governants espanyols. La venalitat no és un element exogen i extemporani de la dinastia borbònica, sinó sistèmic i permanent.

Perquè l’arrel de problema no són els corruptes, sinó els corruptors, és a dir l’oligarquia espanyola. En el cas de les grans constructores, l’any 2022 la Comisión Nacional de los Mercados y la Competència va posar una multa de 204 milions d’euros a Acciona, Dragados, FCC, Ferrovial, OHL i Sacyr perquè durant dècades s’havien reunit per a repartir-se les obres públiques de l’Estat. A part de la multa ridícula en relació als milers de milions de pressupostos inflats, la conspiració per incrementar els preus dels contractes ha quedat impune. Perquè el rei i aquests oligarques són intocables.

De la mateixa manera que Felipe VI va a Montserrat a intentar dignificar-se, multimilionaris com Florentino Pérez, que controla Dragados, utilitza la llotja del Real Madrid per obtenir una gran reputació que no mereix. El senyor Del Pino, propietari de Ferrovial, renta la cara dels seus negocis bruts amb una fundació. El senyor Entrecanales, accionista majoritari d’Acciona, és un altre magnat inatacable. Amb la família March, amb l’Alberto Cortina, l’Alberto Alcocer i uns quants més són els grans corruptors del Regne d’Espanya.

A la majoria de catalans aquest estat de coses ens han repugnat des de sempre. Així ens ho mostra el poeta Aribau que representava un banquer català al Madrid del final del regnat de Fernando VII i havia de treballar amb la corrupció de la seva cort. A la seva Oda a la Pàtria, el poema amb què va arrencar la Renaixença, proclama que quan parla en català “ma boca llavors no sap mentir, ni ment”. Els negocis i martingales a Madrid els feia en castellà.

Per mantenir aquesta ancestral integritat, antagònica amb les pràctiques borbòniques, és un imperatiu afegir-se a les Marxes sobre Montserrat que l’Assemblea Nacional Catalana ha convocat el dia 23 de juny a les 6 del matí a Collbató, Monistrol i Can Massana. Seran les Marxes de la Dignitat que impediran que Felipe VI provi de netejar la seva imatge, com va fer Franco, instrumentalitzant la devoció a la Mare de Déu de Montserrat.