La policia no té proves concloents contra els acusats d'assassinar Anna Permanyer

L'inspector en cap del Cos Nacional de Policia, Alfonso Mariño, responsable de la investigació per la desaparició i assassinat d'Anna Permanyer, ha explicat durant la seva intervenció en el judici que se celebra al Tribunal del Jurat de l'Audiència de Barcelona, que Carmen B.L. i Joan S.B., es van convertir en els principals sospitosos gairebé des de l'inici d'aquesta investigació. Així mateix, el testimoni ha explicat que dels resultats de la investigació no es pot determinar amb proves directes on ni quan va morir la psicòloga Anna Permanyer, ni qui va traslladar el cos a un abocador del Garraf, ni amb quin instrument li van donar els cops al cap.

El testimoni ha declarat que van sospitar de Carmen B.L. pels seus antecedents policials, ja que va ser sospitosa d'encarregar la mort del marit un anys abans, tot i que no va haver-hi cap acusació judicial. De l'altre processat ha explicat que tenia una amistat "molt estreta" amb la principal acusada i que "feia tot el que ella volia". En aquest sentit, l'inspector ha insistit en què no es van seguir altres vies d'investigació ni es va implicar altres persones ja que "tot apuntava cap a ells" incloent més endavant a l'altre processada Anabel T. P. , i que tots tres van col·laborar amb la policia fins que van ser detinguts, quan es van negar a declarar. Tot i això, a preguntes de la defensa de Carmen B.L., el testimoni ha explicat que dels resultats de la investigació no es pot determinar amb proves concloents les circumstàncies en què va morir la psicòloga Anna Permanyer.

La sessió d'aquest dijous del judici ha servit perquè el cap policial que va portar a terme la investigació reconegués que mai es va arribar a determinar amb proves, on i quan va ser assassinada Anna Permanyer, ni com, ni per qui, el seu cos va ser traslladat en un descampat de la zona del Garraf on va aparèixer a l'octubre del 2004. L'inspector Alfonso Mariño ha destacat que Carme B. L. i Joan S. B. van ser els principals sospitosos des de l'inici de la investigació ja que tenien antecedents policials, i la tarda que la víctima va desaparèixer havia quedat amb la principal processada, en un pis a l'edifici Atalaya on també es trobava l'acusat.

En aquest sentit, la policia va seguir una única via d'investigació, i sense aportar cap més acusat, ja que no tenien cap més indicis "ni dades que incriminessin altres persones". Segons l'inspector, el contracte d'arres signat per Carmen B. i Anna Permanyer sobre el pis de l'edifici Atalaya va ser un indici important ja que van haver-hi nombrosos elements que els van fer sospitar com la disparitat de firmes de la víctima amb altres que tenien d'ella, i l'excessiva quantitat entregada com a paga i senyal, 420.000 euros, dels 600.000 que estaven al contracte.

A més ha destacat que cap dels suposats testimonis del contracte va corroborar la versió de Carmen B. L. sobre on i quan es va signar, assegurant dos d'ells que no coneixien a la processada. L'acusada, aconsellada pel seu advocat, va entregar aquest contracte a la policia dies després de l'aparició del cadàver d'Anna Permanyer. Els investigadors van fer indagacions durant un any per finalment detenir als tres acusats. Anabel T. P. va quedar implicada quan van descobrir que el contracte s'havia fet a la seva casa de Fraga, tot i que en un principi Carmen B. L. ho va negar.

La policia va poder descobrir que Carmen B. L. no tenia diners a Andorra per comprar el pis, com ella va dir en el judici, i tampoc la família Permanyer va rebre una quantitat similar. A més, ha confirmat que quan seguien a la processada una vegada va entrar a l'oficina de Correus de Sitges on va enviar diverses cartes "el mateix dia" que van arribar "tres anònims", al marit de la Permanyer, una pacient seva i amiga de Carmen B. , i l'encarregat de manteniment de l'edifici Atalaya, tot i que la policia no va poder determinar que fossin escrits per la principal acusada.

En aquest sentit, en la sessió d'aquest dijous ha declarat un testimoni protegit que ha explicat com la processada, acompanyada per l'acusat, li va preguntar després de la desaparició d'Anna Permanyer, si a l'oficina de Correus de Sitges hi havia càmeres de seguretat, ja que havia d'enviar una important quantitat de diners. En la seva declaració en aquest judici Carmen B. L. ha negat haver estat mai en aquesta oficina.

També han declarat altres dues testimonis protegides que han explicat que Carmen B. L. va explicar a una d'elles quan trigava en descompondre's un cos, en una conversa informal a l'edifici Atalaya, ja que la policia el buscava per allà. Un altre testimoni també ha explicat que el dia 27 de setembre del 2004 per la nit, dia de la desaparició d'Anna Permanyer, va trucar a casa de Carmen B. L. i la filla d'aquesta va dir que ella no hi era, ja que havia marxat a la clínica Corachan perquè "estava molt vermella", i que només estava al pis amb la dona de Joan S. B. Com no responia al mòbil, la testimoni va tornar a trucar a la menor, i després a la clínica preguntant per l'acusada on li van dir que no tenien ningú a urgències amb el seu nom.

El Tribunal del Jurat de l'Audiència de Barcelona jutja des de fa quinze dies Maria del Carmen B. L, de 50 anys, Anabel T. P. , de 44 anys i Joan S. B. , de 81 anys, acusats d'extorquir i assassinar la psicòloga Anna Permanyer el setembre del 2004. El fiscal demana penes de 21 anys i mig de presó per cadascun dels tres acusats a banda d'una indemnització de 900.000 euros pel marit de la víctima i els seus quatre fills. Joan S. B. només va assistir les dues primeres sessions del judici ja que se li va agreujar per l'estrès les malalties que pateix i ha estat dispensat del judici fins al darrer dia.

Provisionalment, l'acusació particular, que representa la família, reclama per la seva banda fins a 30 anys de presó per cadascun dels processats, mentre que les defenses demanen l'absolució. Les acusacions consideren que la principal raó del crim va ser que Carmen B.L. va voler quedar-se amb el pis propietat de la psicòloga i per això la va obligar a signar un contracte, datat de dies anteriors, i després, ajudada pels altres dos acusats, la van matar, abandonant el cos en un descampat per la zona del Garraf.

El judici dura tres setmanes, ja que hi ha uns 120 testimonis sobretot dels investigadors policials que van portar aquest cas, així com proves pericials. Segons la Fiscalia, el 27 de setembre del 2004 Maria del Carmen va concertar una cita amb la víctima ja que era la propietària del pis de l'edifici Atalaya de Barcelona on vivia l'acusada, amb l'excusa de parlar d'una plaça de garatge. Un cop dins del pis, els tres acusats van aconseguir pressionar de forma violenta i amb intimidació a la psicòloga perquè signes un contracte d'arres datat del 10 de setembre sobre la venda d'aquest domicili.

En aquest contracte figura com a venedora Anna Permanyer, de 53 anys, i com a compradora la filla menor de Maria del Carmen B. L., que la representava legalment. Segons aquest document el preu de l'habitatge era de 600.000 euros, tot i que la part compradora entregava 420.000 euros en concepte de paga i senyal, comprometent-se la venedora a retornar-ho per duplicat si incomplia l'acord.

Un cop van aconseguir els processats que la víctima signés, van donar-li un cop al cap amb intenció de matar-la i li van lligar dues bosses de plàstic al coll posant una altra sobre del cap. Anna Permanyer va morir per asfixia ja que aquestes bosses no van permetre que arribés l'oxigen a la sang. El dia 7 d'octubre es va trobar el cos sense vida de la víctima envoltat en un llençol i una bossa de lona blava, lligat tot amb un cable vermell, a un descampat del Garraf.