Símbol local, referent mundial

En Pedro Lomónaco, un mexicà resident des de fa molts anys a Santander, va quedar ahir “impressionat”. “Poder veure les meduses des d'aquí dalt, amb el perill que algunes espècies tenen, i fer-ho amb tranquil·litat, mentre una dona passeja el cotxet amb el seu fill, és molt bonic”. Ho diu després de travessar el pont del Petroli i de parar-se a veure la costa badalonina des de la plataforma que culmina aquest antic pantalà. Però en Pedro, que també ho aprofita per destacar que “és possible convertir amb èxit” una antiga instal·lació industrial en un espai públic per a la ciutadania, no és aquests dies a Badalona per fer turisme. Al contrari, ve a treballar. Ell, membre de l'Institut d'Hidràulica Ambiental de Cantàbria, participa aquests dies a Barcelona en la conferència internacional Coastlab 2010, unes jornades dedicades a explicar les investigacions d'abast mundial relacionades amb enginyeria marítima. Ho fa juntament amb una trentena d'investigadors més vinguts d'arreu del món i que ahir a la tarda van visitar el pont del Petroli com a exemple d'infraestructura civil posada al servei de la ciència.

Així, alemanys, francesos o holandesos, però també americans, canadencs, japonesos i fins i tot iranians, van poder comprovar in situ les “singularitats” que presenta aquesta antiga passarel·la industrial, segons el sotsdirector del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Daniel González. “En un tram de 250 metres, i de forma senzilla i barata, el pont permet que es col·loquin instruments de mesura marítima a pocs metres de la costa, eines que en altres ponts del món és impossible situar per la violència del trencament de les onades”, apunta González abans de garantir que, per aquesta raó, el pont del Petroli “no té competidor” arreu del món. I és que, com ell, existeixen dos ponts similars al món: un als Estats Units i propietat de l'armada i un altre al Japó.

Tots dos són d'ús exclusivament científic, però el de Badalona permet combinar de forma eficient i sense interferències els vessants científics i lúdics. O el que és el mateix, “que el ciutadà gaudeixi del passeig mentre el científic investiga a gran escala, en un entorn natural lluny del laboratori, en un espai que només existeix en un parell de racons del món”, resumeix González. Des del seu punt de vista científic, en Pedro hi afegeix els beneficis que el pont badaloní pot aportar en la recerca sobre la matèria: “Podem mesurar la velocitat dels corrents o la quantitat de sediments, que expliquen com canvia l'aspecte de la platja. Així, i en un moment concret, podrem modificar la costa, garantint que sigui la idònia per a tots els usos”.

Aquestes van ser algunes de les conclusions extretes de la visita, amb la regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament, Mercè Rius (CiU), com a amfitriona de la ciutat. Rius, que va rebre la visita dels experts a aquest “símbol” de Badalona com “un honor”, va recordar els usos científics que ja té la instal·lació –com a estació oceanogràfica i meteorològica– i altres que en el futur podria tenir si es troba el finançament necessari, com ara completar el pont amb un parc d'esculls artificials que, situats mar endins, augmentés la biodiversitat i incrementés l'atracció de la zona per als submarinistes.