anàlisi
Interior: cap a la dreta i sense intermitent
Puig aplica a Interior els seus apriorismes ideològics
Els dos primers mesos de Felip Puig com a conseller d'Interior han clarificat la concepció de CiU sobre
la seguretat. D'entrada s'ha trencat la presumpció d'eficàcia. Es podia suposar que el nou govern, amb molts anys d'experiència, actuaria amb rigor i amb idees clares. Felip Puig ha fet tot el contrari: improvisació,
manca d'un equip preparat i contradiccions.
Un bon exemple és el cas Crespo: anunci del seu nomenament com a secretari de Seguretat, dimissió com
a diputat retirada al cap de dos dies, barreja amb els interessos electorals de CiU a Lloret de Mar, compromís
parlamentari del conseller de fer el nomenament i re-núncia del senyor Crespo. S'ha batut un rècord: una
dimissió abans de prendre possessió.
Un segon exemple: el nou organigrama de govern envia les competències sobre Espectacles, clarament vinculades a la seguretat, des d'Interior a la direcció gene-
ral de Tributs, al Departament d'Economia i Coneixement. El ridícul és tan evident que quaranta dies després, el govern es veu obligat a rectificar.
Però el més greu de la gestió de Puig són les opcions ideològiques dretanes traduïdes en l'eliminació de tot
el que sembli sospitós de progressista. La supressió del programa de seguretat contra la violència masclista,
definit pel conseller com a “bandera d'agitació propa-gandística”, és una mostra d'allò que ha deixat de ser prioritari per CiU.
I s'ha derogat el codi d'ètica policial, que era
fruit de les recomanacions de diversos organismes
europeus. Puig podria
haver-lo reformat; però
la voluntat d'esborrar l'època de Saura, i la ira mal dissimulada que la persona del president del Comitè d'Ètica, Carlos Jiménez Villarejo, provo-ca en CiU, han comportat la derogació del codi sencer. Costa entendre que tot plegat faci augmen-
tar el prestigi dels Mossos.
El conseller ha estat incapaç de presentar un programa global sobre la seguretat. En canvi, contradient les
reiterades peticions de més Mossos, plantejades per CiU quan era a l'oposició, redueix dues-centes places de la promoció d'aquest any. Puig practica una política de terra cremada. El darrer exemple: el serial sobre el control de la velocitat als accessos a Barcelona. El conseller encarregat de la seguretat en el trànsit sembla paradoxalment obsessionat a augmentar la velocitat dels vehicles, prescindint del previsible augment d'accidents o d'atendre les instruccions de la Unió Europea i les recomanacions dels experts en contaminació.
Felip Puig es presenta com a gestor neutre, que no fa política. Típic comportament de la dreta. Puig aplica els seus apriorismes ideològics. En dos mesos hem comprovat cap on va Interior: cap a la dreta i sense intermitent.
