El 25% d'alumnes de l'escola pública no tenen el nivell bàsic

Factor de millora

Tot i això, va reconèixer la sisena hora com un dels factors que explica la millora dels resultats globals. L'ampliació horària es va començar a implantar a l'escola pública durant el curs 2006/2007, mentre que té una llarga tradició a la concertada i la privada. Segons els càlculs dels experts, la sisena hora equival a un any lectiu extra.

No obstant això, Mateu va assenyalar com a causa principal de la millora del nivell de coneixements bàsics les pràctiques prèvies que fan els alumnes amb exàmens d'anys anteriors. “És bo que s'hagin acostumat a treballar les competències –aplicar els coneixements a problemes quotidians–, però no volem que es memoritzin certs mecanismes per obtenir bons resultats”, va destacar el president del consell superior d'avaluació. En vista d'això, va anunciar que les proves de l'any que ve introduiran alguns canvis, especialment en els criteris de correcció.

Un exemple de la sospita de Mateu seria el resultat de l'avaluació d'anglès, que aquest segon any ha millorat substancialment. A banda dels canvis en el listening –que ara s'escolta tres vegades en comptes d'una–, està clar que el 5 de maig passat mestres i alumnes tenien una idea més clara de l'examen al qual s'encaraven.

Pel que fa a les puntuacions globals de les matèries avaluades, el castellà és el que obté la nota mitjana més baixa: un 73,6 sobre 100. Però, en canvi, és en català on hi ha més infants que no assoleixen els coneixements bàsics. Es tracta de 13.818 alumnes dels 68.631 avaluats.

A més, el català és l'única assignatura en què tots els centres –independentment de la titularitat–, tenen més d'un 15% d'alumnes en el nivell més baix de competències.

Objectiu europeu

El Consell Europeu recomana no superar el llindar del 15% de fracàs escolar. Un objectiu que Mateu espera complir l'any 2020. Mentrestant, als centres públics els infants que no arriben al nivell bàsic se situen entre el 21,4% (matemàtiques) i el 26,6% (anglès). Pel que fa a la concertada, punxa en català i castellà, mentre que la privada només supera el percentatge del Consell Europeu en català.

La diferència “més dramàtica” entre centres, segons paraules del mateix Mateu, es detecta en l'avaluació d'anglès. Només un 4% dels alumnes de l'escola privada fracassen en llengua estrangera, mentre el 77% obtenen resultats excel·lents. La puntuació global d'aquests centres se situa 12 punts per sobre de la mitjana. “En l'anglès, si no hi ha un aprenentatge sistemàtic, les diferències són molt evidents”, va dir Mateu.

Sens dubte, els millors resultats de l'escola pública són els de la prova de matemàtiques, en què el fracàs afecta poc més del 20% d'alumnes. En aquest àmbit, el consell superior d'avaluació ha detectat mancances en l'aprenentatge dels anomenats coneixements abstractes: reconèixer i desplegar figures geomètriques, o utilitzar i interpretar gràfics.

També s'han identificat deficiències en els exercicis d'expressió escrita dels exàmens de català i castellà. “Hem de canviar la metodologia de treball per millorar en aquests aspectes més fluixos”, va destacar Mateu. Una altra modificació que es podria introduir és dedicar més temps a aquests aprenentatges que s'havien deixat més de banda a favor de la numeració i el càlcul –en el cas de les matemàtiques– i de la comprensió lectora, pel que fa a les llengües.