Rigau: “No hi ha ningú a Catalunya que no sàpiga parlar català i castellà”
La consellera d'Educació recorda al PP que la llei de política lingüística té el suport del 85% del Parlament de Catalunya
Rigau està convençuda que cal recuperar “alguns valors que s'havien perdut”, com ara la disciplina, l'ordre i l'esforç
“No hi ha ningú a Catalunya que no sàpiga parlar català i castellà. Si la senyora Camacho vol una atenció individualitzada per al seu fill, que la demani al centre, que l'hi donaran. És el que diu la norma”. Així de contundent ha contestat la consellera d'Educació, Irene Rigau, a la demanda de la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que la setmana passada reclamava educació bilingüe.
Concretament, dijous passat, Sánchez-Camacho va lliurar una sol·licitud perquè el seu fill, Manuel, de 4 anys, rebi una educació bilingüe “en les dues llengües oficials, de manera proporcionada i sense desequilibri entre totes dues”. En un discurs en què va alternar el català i el castellà, Sánchez-Camacho va assegurar: “Faig aquesta petició com a presidenta del PP a Catalunya, però també com una mare més que vol fer valer els drets que tenim els pares”.
Davant aquests fets, Rigau ha assegurat aquest dimarts, en una entrevista a Els Matins de TV3, que el Tribunal Constitucional (TC) ho deixa molt clar: “Les dues llengües són vehiculars a Catalunya i és la Generalitat la qui ha de decidir la seva proporció”.
Així, la consellera ha reflexionat que “amb molta habilitat” la presidenta del PP a Catalunya “vol treure rendiment a la nova situació, donat que no podem amagar que a CiU li falten sis diputats a la Cambra”. Ara bé, això no vol dir que pugui capgirar “les polítiques del govern”. En aquest sentit, ha volgut recordar que la llei de política lingüística ha obtingut el suport del 85% del Parlament de Catalunya.
Repensar el temps escolar
A més, i en referència a la prova que avalua els coneixements bàsics en català, castellà, anglès i matemàtiques dels alumnes de sisè de primària, Rigau ha avançat que cal repensar una redistribució del temps escolar més eficaç en relació amb el que es vol ensenyar. “Cal reforçar molt tots aquells ensenyaments instrumentals que s'han de dominar a primària”, ha afirmat.
De fet, Rigau ha establert com a principal objectiu de la seva conselleria repensar una distribució més eficient del temps escolar: “A les escoles no hi cap tot. S'han de replantejar els currículums formatius i assignar els temps que cal dedicar a cada àrea”.
I tot això cal fer-ho amb “un canvi de metodologies”. “Cal recuperar alguns valors que s'havien perdut i anar diluint alguns aspectes de les noves tendències pedagògiques. Ara sabem que l'exigència és sana, que l'esforç dóna resultats i que la disciplina i l'ordre són necessaris a l'aula”, ha conclòs.
En la mateixa línia, la consellera d'Educació ha defensat la necessitat d'establir l'obligatorietat dels quaderns d'estiu, donat que “qui està en procés d'aprenentatge no pot estar tres mesos sense fer res i entrar al setembre sabent menys que al juny”.
Rigau ha defensat també la formació professional (FP) i ha assegurat que “no es pot plantejar com a alternativa a la formació universitària”. Segons la consellera, l'FP és una formació superior que assegura un alt percentatge d'ocupació. Rigau ha insistit, així, que durant molts anys ha pesat en l'imaginari col·lectiu la idea que la formació universitària era millor, però que aquesta percepció comença a canviar des del moment en què fills de pares universitaris opten per l'FP.
La sisena hora es transforma
Sobre la supressió de la sisena hora, ha reiterat que no és sostenible per al sistema i que només s'ha de mantenir en els casos pertinents. “Cal donar suport a aquells entorns en què es necessita. Cal fer una altra distribució de la sisena hora”, ha dit la consellera.
Amb tot, Rigau ha justificat les retallades en l'àmbit educatiu com un esforç necessari que cal i ha garantit que no afectarà la qualitat.
